Entendre-hi més

Resiliència per fer front a l’era de les onades de calor

Els metges alerten d’un rècord de morts per calor aquest any a Catalunya

Radiografia d’una onada de calor extrema

La setmana en què es confirma que el 2022 va ser el segon any més càlid de la història a Europa, Espanya viu una inusitada xafogor que convida a millorar la prevenció

Resiliència per fer front a l’era de les onades de calor
4
Es llegeix en minuts
Heriberto Araújo
Heriberto Araújo

Periodista

ver +

Per una vegada, els temps de la ciència i els del clima semblen haver-se aliat per arraconar els negacionistes climàtics. La mateixa setmana en la qual Copernicus –el programa d’observació de la Terra de la Unió Europea– publicava el seu informe anual sobre l’estat del clima a Europa i confirmava que el 2022 va ser el segon més càlid al Vell Continent des que n’hi ha registres, una massa d’aire sec i tòrrid es va instal·lar a Espanya.

Ha sigut moderada a Catalunya, però en desenes de municipis de la meitat sud peninsular han superat els 30 graus. A la vall del Guadalquivir, per exemple, han arribat als 36 graus. Són «temperatures excepcionalment altes per a l’època de l’any», va assegurar en un comunicat publicat dimecres l’Agència Estatal de Meteorologia (Aemet).

Escalfament global

En aquest context és difícil llegir les conclusions de Copernicus i no sentir cert vertigen davant les múltiples evidències que l’escalfament global està modificant de manera ràpida i radical el clima a Europa, amb particular èmfasi al Mediterrani.

L’informe presenta mapes conceptuals on els científics localitzen esdeveniments climàtics extrems que van marcar el 2022, com la sequera, les onades de calor terrestres i marines, els incendis i les pluges torrencials. 

Espanya no s’ha salvat de res. A la península Ibèrica és particularment alarmant l’expansió dels incendis forestals de gran volum (més de 5.000 hectàrees), fet que obliga a replantejar les estratègies de combat al foc i equiparar els recursos disponibles al desafiament que suposen boscos descurats i sotmesos a un gran estrès hídric per l’escassetat de precipitacions. «Es calcula que més de 900.000 hectàrees van cremar als països de la UE», es llegeix a l’informe, que situa aquesta dada com la segona més gran des que n’hi ha registres.

Si es pot extreure alguna cosa positiva dels mesuraments científics és que dos dels principals aliats per reduir el nostre consum de combustibles fòssils (principal causant de l’escalfament global) gaudeixen d’una salut envejable. Es tracta del sol i del vent. Les dades de Copernicus indiquen que la mitjana de la velocitat dels vents que van recórrer Europa el 2022 va estar en la línia dels últims 30 anys, mentre la regió va experimentar «la seva quantitat més gran de radiació solar superficial» en quatre dècades. Aquestes dades confirmen de nou el gran potencial que tenen les energies renovables per a països com Espanya.

Riscos per a la salut

Les onades de calor multipliquen els riscos per a la salut, com testifiquen els urgenciòlegs. La medicina ja ha determinat que hi ha una relació entre la calor extrema i els atacs cardiovasculars i les dificultats respiratòries, sobretot entre la tercera edat.

Però encara queden moltes incògnites, per exemple, quant a la salut mental dels grups socioeconòmics més desfavorits i que pateixen pobresa energètica. Davant la incapacitat de sufragar el cost de l’aire condicionat, aquests domicilis es veuen sotmesos a dies i setmanes d’altes temperatures diürnes i nocturnes. Per això, disposar de refugis climàtics de proximitat és tan important.

Científics espanyols van publicar fa unes setmanes una investigació en la qual, creuant dades de mortalitat en més grans de 65 anys, concloïen que hi ha diferències en la capacitat de resiliència de la població anciana. Contràriament al que es creia, apunten els investigadors, la majoria de l’Institut de Salut Carles III, els més grans de 65 que viuen en àrees no urbanes són més vulnerables a la calor que els urbanites. També van observar una adaptabilitat més gran en la població resident en zones on les altes temperatures són històricament superiors, com ara Múrcia o Sevilla.

Carrers envelats

Precisament a la capital andalusa les autoritats van prendre fa dues setmanes l’encertada decisió d’avançar la instal·lació de tendals o velam als carrers, que abans començava al maig, per protegir la població de la calor en plena Feria de Abril.

Res a veure, per cert, amb la irresponsabilitat de les autoritats de l’Índia. En el que aviat serà el país més poblat del planeta encara continua causant indignació la mort de 13 persones durant un massiu acte governamental celebrat a prop de Bombai, en ple dia i en un descampat sense gairebé ombra per als assistents, malgrat que la regió patia una intensa onada de calor. La notícia ha fet la volta al món i ha sigut publicada fins i tot pel The New York Times, que qüestiona el rol de les autoritats polítiques que ho van organitzar.

Notícies relacionades

Un altre estudi, també recent i amb participació d’investigadors espanyols, indica el camí per construir resiliència a les nostres reescalfades ciutats. L’informe, que utilitza dades comparatives de gairebé un centenar d’urbs europees, conclou que els arbres són un aliat fonamental.

Així, insten que les urbs cobreixin un 30 per cent de les seves superfícies amb massa arbòria i, si és possible, ho facin de manera distribuïda. Gràcies a la protecció que proporcionen les frondoses copes es pot arribar a reduir en 0.4 graus la temperatura mitjana de la ciutat. Espanya continua tenint, respecte als països del nord, una assignatura pendent, segons l’informe, que assenyala Barcelona, Múrcia i Palma de Mallorca com algunes de les ciutats que previndrien nombroses morts si expandissin les seves zones arbòries.