A Alacant

Homenatge d’uns pares: «El nostre fill ha mort per ajudar sis nens»

Els pares d’un nen d’Alacant de quatre anys mort per una meningitis bacteriana donen els seus òrgans a altres menors

Homenatge d’uns pares: «El nostre fill ha mort per ajudar sis nens»
3
Es llegeix en minuts

«Era un nen molt llest, superdivertit, alegre, amb ganes de jugar com qualsevol altre, però molt obedient». Així era Felipe Mulet Gómez, un petit de 4 anys del barri de la Florida d’Alacant, que el dia 30 de març passat va morir a l’Hospital General d’Alacant després de patir una meningitis bacteriana que es va emportar la seva vida en poques hores.

Malgrat el tremend impacte per la pèrdua inesperada d’un nen fins aleshores sa, els pares del Felipe van decidir donar els òrgans del petit en una acció altruista que mitiga parcialment el seu dolor al pensar que alguna cosa del seu fill continua viva en altres persones.

«El nostre fill ha mort per ajudar sis nens», afirmen els progenitors. «Estem trencats però tenim un altre fill de 3 anys i no podem fer res més que plorar quan podem. Això és una espècie d’homenatge al nen», explica el pare, José Mulet, sobre la seva decisió de donar a conèixer la decisió de donar els òrgans del petit, cor, pulmons i altres òrgans vitals.

«Estem trencats però tenim un altre fill de 3 anys i no podem fer res més que plorar quan podem. Això és una espècie d’homenatge al nen»

Pares del Felipe

«Malgrat aquest pal, en 15 minuts es van disparar les alarmes i van preparar-ho tot per posar-ho en marxa. Mai ens va passar pel cap que li passaria això al nostre fill i que ens plantegéssim la donació. Teníem una petita esperança que es produís un miracle. Quan van dir que no, el miracle va ser ell. Vam donar tots els seus òrgans. Si podem ajudar per què no ho havíem de fer. És el que ens queda, en certa manera està a través d’altres nens».

El Felipe va desenvolupar una meningitis per un bacteri malgrat que, expliquen els progenitors, estava vacunat amb tres dosis amb la vacuna contra el meningococ B. Sanitat inocula als nadons  contra aquesta malaltia als dos, quatre i dotze mesos d’edat, i ara assumeix el cost de la vacuna, que ronda els 100 euros per dosi, però els pares d’aquest nen van pagar per elles ja que per llavors ho costejaven les famílies. Els metges li van explicar que en el 98,7% de casos és efectiva.

Segons precisen els destrossats pares, el nen va començar dilluns de la setmana passada, dia 27 de març, amb símptomes similars a un refredat com febre i tos, i el van portar a Urgències de l’Hospital d’Alacant. La malaltia no va donar la cara en aquell moment però va passar mala nit i dimarts al matí el van portar al seu pediatre del centre de salut perquè no baixava de 40 graus de febre, i la professional el va derivar d’urgència a l’hospital.

Mai ens va passar pel cap que li passaria això al nostre fill i que ens plantegéssim la donació. Teníem una petita esperança que es produís un miracle. Quan van dir que no, el miracle va ser ell. Vam donar tots els seus òrgans»

Pares del Felipe

Allà li van fer una analítica i una punció, «i ja sortia meningitis i anava desenfrenada. Era una cosa invasiva i en quatre hores se li va inflamar el cervell. Sabíem que la cosa no pintava bé però com qualsevol pare reses perquè torni a estar com estava. La resta del cos funcionava bé llevat del cervell. Fa ràbia una cosa així, que en unes hores s’escapi de les mans perquè no hi ha manera d’agafar això». El Felipe va morir dos dies després després d’estar en les seves últimes hores connectat a un respirador.

«Era una cosa invasiva i en quatre hores se li va inflamar el cervell. Sabíem que la cosa no pintava bé però com qualsevol pare reses perquè torni a estar com estava»

Pares del Felipe

Notícies relacionades

El nen anava a l’escola pública Gabriel Miró. «No hi ha consol possible per a això, una mare trencada i una família destrossada, però tinc un altre fill i no es mereix això. No assimilem està situació».

A l’enorme tristesa de la pèrdua del seu nen gran, «una desgràcia, cap pare hauria d’enterrar un fill», s’hi suma la preocupació pel petit. «El seu germà el crida. Ens queixàvem de les baralles, els crits, i ara els trobem a faltar, el buit que deixa és el pitjor. Era un nen molt bo, i que de cop i volta se’n vagi, és una tristesa molt gran».