Club d’Educació i Criança d’EL PERIÓDICO
Hotels només per a adults: ¿dret al descans o discriminació?
Vetar l’accés a nens va en contra de la Constitució, però el sector hoteler recorda que és una opció més i que hi ha molt públic que demana tranquil·litat
Arriben les minivacances de Setmana Santa. Per fi. Si has buscat –o estàs buscant– un hotel per a aquests dies, pot ser que et trobis amb alguna etiqueta com «hotel romàntic». És un dels camuflatges que utilitza la indústria per disfressar un controvertit cartell: ‘Kids free’ (sense nens).
Els hotels –o els restaurants– que es promocionen directament com ‘only adults’ (només adults) cometen una infracció. Jorge Fernández, professor col·laborador d’Estudis de Dret de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), recorda que aquest cartell implica una discriminació per raó d’edat, segons l’article 14 de la Constitució. «És el mateix cas d’un establiment que es promociona sota l’etiqueta ‘només gais’ o ‘només heterosexuals’», afegeix.
El veto d’aquests ’establiments no és comparable, per exemple, ambla prohibició als menors de 16 anys d’entrar en una discoteca. «Això no és discriminar, sinó protegir l’interès del menor», sentencia el docent universitari.
Carib
El concepte ‘only adults’ es va posar de moda a la dècada dels 70 als grans complexos hotelers del Carib, que es van dirigir al públic adult nord-americà per prometre’ls una espècie de lluna de mel, uns dies de descans i de desconnexió total sense nens que fessin soroll i xivarri.
A Espanya, el primer establiment ‘only adults’ va obrir el 2008 a Gran Canària. Aquest turisme està vivint un moment dolç. Segons la Confederació Espanyola d’Hotels i Allotjaments Turístics, el 5% dels hotels espanyols s’adscriuen a aquesta classificació. Qüestió d’oferta i demanda.
«El sector turístic és dinàmic i busca constantment productes nous i atractius. Les parelles sense fills amb dobles ingressos (‘double income no kids’) tenen una despesa mitjana elevada», explica Pablo Díaz, professor de Turisme dels Estudis d’Economia i Empresa de la UOC.
L’habitual no és penjar el rètol de ‘kids free’, sinó dissuadir el públic familiar. D’aquí sorgeixen les etiquetes com «escapada romàntica». «Altres opcions són el fet de no tenir menú infantil al restaurant, no disposar de trones ni de llits supletoris o de promocionar-se sota una publicitat de descans total i benestar», destaca el professor de Dret. «Si tens fills, directament no mires aquestes ofertes i en contemples d’altres», afegeix.
«L’habitual no és penjar el rètol de ‘kids free’, sinó dissuadir el públic familiar. Algunes opcions són el fet de no tenir menú infantil al restaurant, no disposar de trones ni de llits supletoris»
Jorge Fernández, professor col·laborador dels Estudis de Dret de la UOC
El docent assegura que els ajuntaments «fan la vista grossa» perquè, si ho volguessin, amb la llei a la mà, podrien multar aquestes pràctiques. «Les administracions no són gaire actives a l’hora de fiscalitzar els allotjaments que es publiciten com només per a adults. I, en casos d’inspeccions, els establiments neguen la prohibició de l’entrada a menors i diuen que simplement estan enfocats a un públic adult, tot i que hi pot accedir tota mena de clients, sense cap restricció d’edat. Sol ser habitual que remetin a un error en l’expressió publicitària», conclou.
El sector, no obstant, nega que sigui una discriminació. Més aviat ho consideren una opció i recorden que cap pare ni mare aniria amb els seus fills petits a un restaurant amb estrelles Michelin. «Quan va començar, ningú entenia bé el concepte de només adults. Avui sí. És més, el públic el busca perquè demana tranquil·litat», explicava fa temps, en aquestes mateixes pàgines, Armando Romero, director de l’Hotel Neptuno de Gran Canària.
El cas de Bilbao
Notícies relacionadesAmb els hotels passa el mateix que amb els restaurants. És il·legal penjar el cartell de ‘kids free’. L’octubre del 2021, el cèntric bar-restaurant-lounge Balicana de Bilbao va provocar una intensa polèmica a l’advertir a la seva web que els clients havien de ser majors d’edat. És un ambient, amb cocteleria inclosa, «no adequat per a nens». Sí que ho és per a adults que volen disfrutar amb tranquil·litat d’un menú al migdia o d’una copa a la tarda. Els hotelers de Biscaia van recolzar Balicana i van assegurar que no es tractava de discriminació, sinó d’un model de negoci. L’organització de consumidors FACUA, no obstant, va entrar a la polèmica assegurant que impedir l’accés a un local exclusivament per motiu d’edat és un ús discriminatori del dret d’admissió, que no es troba emparat per la legislació. «És el mateix que si un establiment prohibís l’entrada a un col·lectiu per la seva ètnia, gènere o lloc d’origen», van assegurar.
Dos anys després de la controvèrsia, Balicana ja no es promociona així a la seva web, sinó que directament parla del seu menú.
