De la neu a la platja en menys de 15 dies: com el març ha passat del Tibidabo blanc a una calor típica del maig

Les temperatures excessives, fruit d’una massa d’aire càlid del nord de l’Àfrica, també van donar lloc a 11 rècords de temperatura en algunes estacions del nord i est peninsular, com a Elx (Alacant), amb 31,8 °C, i Xàtiva (València) amb 31,2 °C. Bona part d’aquests rècords, alguns a Barcelona, es van registrar també a la nit a causa del vent de ponent. Així es va donar pas a les primeres nits tropicals de l’any. 

Tot això va passar tot just dues setmanes després que la borrasca ‘Juliette’ vingués acompanyada d’una massa d’aire fred que va desplomar els termòmetres arreu del país: «Vam passar en una setmana d’una anomalia negativa, més fred del normal, (-5 °C) a una de positiva, més calor del normal (+7,8 °C)», assenyala a Twitter Dominic Royé, especialista en climatologia aplicada i geògraf físic de la Universitat de Santiago de Compostel·la (USC). 

Tant vaivé meteorològic porta a preguntar-se si l’entretemps, entès segons la Real Academia Española (RAE) com el «període de temps de la primavera [...] que es caracteritza per una temperatura suau en contrast amb el fred o calor rigorosos», ha passat a millor vida. «És una pregunta a què és difícil donar resposta», reconeix Del Campo.

L'estiu es menja la primavera, però la primavera, ¿es menja l’hivern?

Segons les anàlisis científiques, l’estiu cada vegada dura més. Per això es pot pensar que el període entre el fred hivernal i la calor estiuenca s’escurça i que, per tant, l’entretemps també es redueix. Això no és tan clar perquè, de moment, no hi ha dades sobre si la primavera roba dies al seu torn a l’hivern, és a dir, no sabem si la primavera també comença abans. 

El que sí que podem saber gràcies a les anàlisis meteorològiques és que, malgrat els vaivens meteorològics, tant al març com en la resta dels mesos de l’any, les temperatures mitjanes són cada vegada més altes. Un exemple en són els registres dels valors que durant aquest mes des del 1780 marca el mercuri a Barcelona.

El que passa és que aquest ascens no és tan evident com podria ser-ho en un mes d’estiu, que és l’època de l’any en què més es percep l’augment de temperatura. A l’estació de les flors la temperatura ha crescut a un ritme de 0,24 °C per dècada, fet que implica un increment d’aproximadament 1,4 °C des dels 60 fins ara, diu Del Campo. És semblant a la pujada que ha experimentat l’estiu, amb «un escalfament de 0,27 °C per dècada, que és al voltant d’1,6 °C des dels anys seixanta». 

La tardor i l’hivern, per la seva banda, «tenen un ritme d’escalfament [...] d’uns 0,16 °C per dècada, que vindria a ser un escalfament d’un grau des dels anys 60 fins ara», puntualitza Del Campo. 

Un 2022 sense entretemps

L’arrencada de la primavera està sent marcada per les altes temperatures, però encara és aviat per saber com serà la resta de l’estació. Segons les prediccions estacionals de l’Aemet, el més probable és que els valors se situïn per sobre del normal per a aquestes dates, sobretot a la meitat est peninsular i les Canàries. 

Notícies relacionades

"No es tracta que particulars i hotels omplin les seves piscines"

Una dessalinitzadora flotant al port de BCN evitarà portar vaixells amb aigua

Però la primavera és també l’estació de les sorpreses: tal com s’observa en el gràfic, les temperatures en un mes de març poden variar enormement d’any en any, la qual cosa també passa durant la resta de l’estació. 

Sense anar gaire més lluny, el 2022, l’any més calorós de la història d’Espanya des que hi ha registres, el temps estiuenc va començar de manera molt abrupta i gairebé no hi va haver temps de disfrutar de l’època primaveral, no només perquè a mitjans de maig ja teníem valors amb més de 40 °C, sinó perquè l’abril, ves per on, va ser un dels més freds des de principis de segle –fins i tot vam veure neu a zones no gaire habituals del sud d’Espanya, com Jaén. L’entretemps el 2022 pràcticament no va fer acte de presència. Ja veurem què passa el 2023.