THE CONVERSATION
Mama, ¿em moriré algun dia? Com ajudar els nens a comprendre i acceptar la mort
Tot i que la mort és inherent a la naturalesa humana des del moment del naixement, és un concepte abstracte, difícil d’entendre, que s’elabora a poc a poc durant la infància. Comprendre la mort suposa entendre la seva relació amb la vida.
De vegades aquesta connexió sorgeix quan el nen es qüestiona l’existència del que té al seu voltant. Per exemple, quan a l’observar els capgrossos d’una bassa pregunta: «Papa, ¿per què existeixen les granotes?» Per, a continuació, plantejar: «¿Què passa quan ens morim? ¿Jo em moriré?».
Contacte amb la mort
Durant la infància, podem entrar en contacte amb la mort a través de la mort d’un familiar o d’una mascota. Aquestes experiències moltes vegades s’afronten sense saber el que implica morir.
Comprendre la mort significa assimilar les seves característiques innates i definitives. Suposa entendre que la mort, d’una banda, és universal i que tot el que viu mor; i per l’altra, que és irreversible i quan el cos mor no pot tornar a la vida. Que el cos perd totes les seves capacitats al morir, com la capacitat de pensar, aprendre o riure. I implica també entendre que hi ha causes externes i internes de la mort.
¿Com ho entén un nen?
El desenvolupament cognitiu exerceix un paper fonamental a l’hora d’entendre el final de la vida. Per això els nens petits no comprenen el concepte de mort, que és abstracte i complex.
Fins aproximadament els 2 anys, els nens no reconeixen la mort com a part de la vida i no entenen el que significa morir. Quan una persona pròxima mor, poden reaccionar com si no passés res, tot i que sí que perceben la tristesa o el dolor dels altres.
Dels 2 als 5 anys, conceben la mort com un estat temporal o reversible. És freqüent que preguntin quan tornarà l’àvia, ja que per ells morir no és el final de la vida. A aquesta edat interpreten de forma literal la informació que reben. Per això, frases com «està adormida», «se n’ha anat a un lloc millor» o «se n’ha anat al cel» poden crear malentesos o idees equivocades.
Cap als 5 anys, comencen a entendre el que suposa morir. Preguntes típiques que formulen són: ¿on vas quan et mors? ¿em moriré algun dia? ¿Morir-se fa mal? Tot i que senten curiositat per la mort, es mostren incrèduls i abatuts quan adverteixen que la mort és irreversible i universal. Pregunten amb freqüència sobre la mort i es mostren preocupats pel fet que ells moriran algun dia.
Aproximadament als 9 anys entenen que la mort és permanent i que té una causa. I úns anys després, sent ja adolescents, el concepte de mort comença a estar per fi elaborat. No obstant, tot i que els adolescents entenen el que significa la mort, poden no tenir encara la maduresa emocional per acceptar el que implica.
Quan no hi ha experiències pròximes
Si el nen mai ha experimentat una mort pròxima, li resulta dolorós acceptar que morir és inevitable i pot crear-li una gran confusió. Els nens que han tingut una experiència pròxima tenen un concepte de mort més realista i concret.
Les pel·lícules, contes o videojocs són una font d’aprenentatge sobre la mort. No obstant, sovint transmeten una visió màgica o irreal: els personatges tornen a la vida després de caure per un precipici, rebre uns quants trets o veure el seu cap tallat pel mig.
Quan els nens són molt petits, la seva capacitat cognitiva no els permet distingir que el que mostra la pantalla és fantàstic o irreal. Si pregunten, hauríem de mirar d’explicar-los-hi.
El factor cultural
Comprendre la mort depèn de la cultura en què el nen se socialitza. A Occident, es concep la mort com a part de la vida i acomiadar un ésser estimat implica dir adeu per sempre. En la cultura oriental es percep com una continuïtat de la vida, amb la creença que l’ànima viu després que el cos hagi mort.
Un bon exemple de com la cultura influeix en la comprensió de la mort és la cultura mexicana. El Dia dels Morts reten homenatge als seus éssers estimats, celebren la vida i la mort, i recorden les persones que han mort amb carinyo i joia. Les famílies mexicanes en fan partícips els seus fills, els expliquen històries sobre els seus avantpassats i parlen obertament amb ells de la mort. Com que la mort és present des que són petits, no tenen por i aprenen de forma natural sobre aquest moment de la vida.
El paper de la religió
En els nens amb creences religioses coexisteix la idea que la mort és irreversible amb la creença sobrenatural que l’ànima viu més enllà.
Les creences religioses aporten tranquil·litat i donen significat a la mort, amb rituals que ajuden a afrontar la pèrdua de l’ésser estimat. Segons es conclou en una revisió d’estudis, tenen menys por de la mort les persones amb creences religioses molt arrelades o, al contrari, les no creients. No obstant, si es transmet als nens la idea que poden ser jutjats o castigats després de morir, poden tenir temor pel final de la vida.
Com els podem ajudar
Parlar de la mort amb els nens és dur per als adults, ja que suposa afrontar les nostres pròpies pors. Ens preocupa si els nostres fills s’espantaran o l’impacte que hi pugui tenir.
Transmetre al nen que la mort forma part de la vida no és fàcil. Tot i així, les converses sinceres són necessàries, ja que els ajuden a entendre millor la mort. Explicar-los que la mort és irreversible requereix utilitzar un llenguatge apropiat per a la seva edat.
Als més petits se’ls pot dir que al morir el nostre cos deixa de funcionar i que mai més ho farà. Els més grans són capaços d’entendre millor el procés biològic de morir. Experiències prèvies amb animals o plantes ajuden que el nen entengui el cicle de la vida.
També es pot recórrer a pel·lícules infantils. Per exemple, escenes com la d’El rei lleó, quan, mirant la sabana, el Simba aprèn que tots els éssers vius estan connectats i que quan una criatura mor nodreix la terra i neix una nova vida, acceptant la mort com una part natural del cicle de la vida. O pel·lícules com Coco, que està ambientada el Dia dels Morts i aborda la mort amb respecte i alegria, transmetent la idea que els éssers estimats mai se’n van mentre els recordem.
Sinceritat amb positivitat
Tot i que convé ser sincers, confirmant al nen que tot ésser humà mor, determinades idees poden alleujar-li l’angoixa. Podem transmetre-li que la majoria de les persones moren quan són molt grans o estan molt malaltes.
És important animar-lo a expressar les seves pors i emocions, fent-li veure que és normal estar molt trist o tenir por al pensar que un dia es morirà. Dir-li que són sentiments normals, que tothom té, facilita que manifesti les seves preocupacions.
Mostrar-li el nostre suport i disponibilitat per parlar, sempre que la idea de morir el preocupi, ajuda en aquest procés complex d’acceptació de la mort.
Notícies relacionadesFinalment, l’hem d’animar a disfrutar de la vida, valorant el moment present i recordant els que ja no hi són perquè continuïn formant part de nosaltres. Perquè, com es destaca a la pel·lícula Coco, només es mor del tot quan s’oblida.
Aquest article va ser publicat originalment a The Conversation. En podeu llegir l’original.
