La unitat pionera de l’Anoia contra el maltractament d’avis quadruplica la detecció de casos

La psicòloga descriu la realitat que es va trobar quan va entrar a casa d’una àvia de 77 anys que va ser víctima de maltractament psicològic, negligència i espoli econòmic per part dels seus dos fills durant tres anys sense que ningú sabés aturar-ho i que la dona va assumir com a normal. Li van arrabassar més de 50.000 euros. Avui ja ha guanyat pes i torna a somriure.

Com a la Genoveva, l’EAVA ha atès 236 avis maltractats des del 2015, 67 d’ells el 2022. La taxa mitjana de detecció anual a l’Anoia és del 0,3%, una xifra que quadruplica la mitjana catalana de detecció (0,07%), bàsicament perquè no hi ha un servei públic igual ni a Catalunya, ni al conjunt d’Espanya, ni a Europa, i perquè els afectats no ho denuncien. «A la gent gran li costa molt explicar aquests abusos perquè se senten culpables, tenen vergonya i temen la soledat. S’ha d’estar al seu costat, anar a veure’ls... No podem deixar-los sols. Necessitem serveis especialitzats així a tot Catalunya», remarca Carla Casas, coordinadora de l’EAVA.

Segons l’OMS, el 15% dels més grans de 65 anys pateixen maltractament. A Catalunya, avui serien 224.153 persones, però les xifres oficials no reflecteixen aquesta realitat: el 2021 els Mossos només van rebre 1.186 denúncies. I la cosa anirà a més, ja que en la pròxima dècada la previsió pot elevar-se a més d’un 40% a causa de l’envelliment de la població.

Un fil que treballa en xarxa

Una de les peculiaritats d’aquest servei és que es coordina diàriament amb tots els professionals que atenen les persones grans. L’EAVA ha fet formacions amb personal sanitari de centres d’atenció primària i de l’hospital comarcal, amb els treballadors dels serveis socials dels 34 municipis de la comarca, amb professionals dels centres de dia i residències, amb els jutges de la comarca i també amb els agents dels Mossos d’Esquadra, que coneixen fil per randa els casos que estan en seguiment. «Quan tenen una mínima sospita ens passen la informació perquè l’atenguem i explorem què hi ha al darrere. Ells també coneixen els casos que estem treballant i si detecten alguna emergència, ens avisen», apunta Casas.

Aquesta col·laboració amb els agents socials va fins i tot més enllà: també s’hi inclouen casals, notaris i oficines bancàries de la comarca, molt útils per detectar l’abús econòmic, un maltractament que va patir un terç dels més grans atesos el 2022. «Hi ha gent gran que va a tramitar canvis al testament sota coacció i manipulació. A la resta de Catalunya no saben què fer davant d’aquesta situació i segueixen com si res. Aquí ens truquen, visitem la família, veiem el cas i podem aturar-ho», explica Jordi Muñoz, advocat de la unitat i director de l’entitat EIMA contra el maltractament a la gent gran. A través de les oficines dels bancs han pogut detectar espolis de més de 180.000 euros.

Casas remarca com a clau aquesta cooperació global. «A la resta de Catalunya hi ha molts serveis que poden conèixer casos, però falta un fil que els connecti tots i pugui anar a veure les persones perquè aquests abusos s’acabin», insisteix aquesta professional, que exhibeix orgullosa els més de 70.000 quilòmetres que ja ha recorregut el seu vehicle en els set anys que fa que treballen.

Fills agressors

Fité, per la seva banda, apunta una altra problemàtica afegida: «Són persones a qui els costa ser conscients que estan sent maltractades». El 81% dels casos són dones i la meitat dels presumptes agressors són fills, en molts casos amb patologies de salut mental i addiccions. Un perfil que ha anat creixent arran de la pandèmia per la saturació del sistema sanitari.

Entre els maltractadors també hi ha cuidadors no professionals que atenen els avis a les seves cases i es guanyen la seva confiança. «Són gent que està amb ells les 24 hores, que els despulla, els renta... ¿Com pot ser que no se’ls exigeixi un certificat d’antecedents penals com passa amb els nens?», es pregunta Casas.

Les dades de l’EAVA també demostren que el maltractament passa majoritàriament amb persones que són molt autònomes i que viuen a casa amb familiars. «Desenterrem el mite que passa a les residències o amb gent amb molta dependència que no es pot valer per si mateixa. També passa, però molt menys», diu Casas.

Culpa i soledat

El gran problema del maltractament entre la gent gran és el silenci que envolta aquesta problemàtica, que comença per les pròpies víctimes. «Parlem d’una generació que ha viscut una postguerra, molt cristiana i que entén que tot el que li passa és per culpa seva, que han de patir per alguna cosa dolenta han fet... Especialment les dones, criades en un entorn molt patriarcal», segueix Casas.

Segons els Mossos, el 90% dels casos no es denuncien. «Triguem molt temps fins que entenen que no poden normalitzar el maltractament i que han de posar-hi límits», afegeix Casas. I després hi ha el factor de la soledat. «Hi ha molta gent que prefereix ser maltractada abans que no ser tractada. Si denuncien la gent que els cuida, la que els envolta... ¿Què els queda? Tenen molta por de quedar-se soles», explica Fité. Aquest servei els demostra que no estan sols. De fet, a través d’una integradora social se’ls ofereixen activitats grupals de tota mena.

En la pràctica majoria dels casos, la unitat no tramita denúncies judicials, sinó que prefereixen optar per la mediació i la comunicació. Però en els casos en què sí que arriben a la justícia, el 100% de les mesures penals proposades, que de vegades solen ser peticions de tuteles, els són favorables, ordres de protecció incloses.

L’acompanyament que fan a les persones grans davant la justícia és clau. «Si van soles a declarar, es troben els seus presumptes agressors a la sala d’espera durant hores. Aquests llavors els demanen que retirin la denúncia, els diuen que són els seus fills, que els estimen... I moltes vegades les víctimes cedeixen. Si nosaltres som allà, si els donem la mà quan declaren... Se senten acompanyades i fan el pas», explica Fité.

Quan s’aconsegueix una ordre d’allunyament, la feina d’aquestes professionals segueix. «Sabem que un dia els agressors tornaran. I que a elles els costarà dir-los que no. Les que trenquen les ordres de protecció solen ser les víctimes. Passem mesos preparant-les perquè no caiguin», remarca Fité.

Referent europeu

No es coneix un servei igual a Espanya. N’hi ha un altre al Regne Unit, però depèn d’una oenagé. El Consell Comarcal de l’Anoia és l’única institució pública que ofereix aquest servei especialitzat. El projecte es va gestar ja fa 10 anys, quan els metges i treballadors socials de l’Anoia tenien greus sospites d’abús i maltractament en alguns dels avis que atenien però no sabien com procedir.

En aquell moment, Casas treballava a l’equip comarcal d’atenció al maltractament a la infància i l’adolescència, un servei de la Generalitat, amb presència a tot Catalunya. «Vaig pensar: ¿Com pot ser que tinguem un servei especialitzat per a la violència als nens però no para els avis, que també són vulnerables?», explica. Va presentar llavors un projecte al Consell Comarcal i el 2015 es va posar en marxa.

Els primers cinc anys l’EAVA es va finançar amb fons de la Diputació de Barcelona, ja que es tractava d’un pla pilot. «El 2019 vam perdre aquell finançament, però vam creure en el projecte i vam decidir mantenir-lo. No el podíem perdre. És un servei necessari que creiem que la Generalitat hauria d’estendre a tot Catalunya», demana la vicepresidenta de Benestar Social del Consell Comarcal de l’Anoia, Sandra Fernández.

Notícies relacionades

Alerta mundial pels maltractaments a persones grans

Shôko Barcelona, reconegut internacionalment com a local sostenible

Ara mateix el Consell destina al projecte una subvenció de 70.000 euros anuals. «Ens encantaria tenir més recursos, més hores de personal... Un servei telefònic d’atenció les 24 hores», apunta Casas.

Són molts els Consells Comarcals que s’han interessat per aquesta iniciativa. El Bages replicarà aquest model ben aviat. Fins avui, ningú de la Generalitat ha fet el pas ni tan sols d’anar a conèixer de primera mà aquest servei.