L’ús diari de la bicicleta per feina o estudis creix un 76% a Espanya després de la pandèmia

És curiós com el llenguatge marida amb els mitjans de transport. Estar com un tren, anar com una moto o avançar a pedals. Aquesta última expressió s’associa a una persona que va a poc a poc, fins i tot massa a poc a poc. I és curiós, perquè precisament del ciclisme urbà podria dir-se que en aquests temps va com un coet. Sigui per la pandèmia, el creixement de la infraestructura o els nous hàbits ciutadans, més lligats a l’ecologia i la salut, el nombre de persones que diàriament utilitzen la bici per anar a treballar o a estudiar ha crescut a Espanya un 75,7%. Se li diu ‘mobilitat obligada’, però en un terreny que s’entengui, fa referència als ciutadans que han elegit la bici com a mitjà de transport habitual, per sobre del cotxe o el transport públic.

Les dades s’han donat a conèixer aquest dimecres a Madrid i formen part del Baròmetre de la Bicicleta a Espanya, encarregat per la Xarxa de Ciutats per la Bicicleta. «Són unes xifres espectaculars», ha resumit Antonio Poveda, president de l’ens, senador i vicepresident de Mobilitat de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). Els que van amb bici diàriament per anar a l’oficina o a la universitat són el 6,5% dels enquestats (3,7% el 2019) i els que la utilitzen setmanalment són el 32,5% (23,3% dos anys enrere).

També són molts més els que tenen bici per a ús personal (el 64,8% davant el 54,4%). Un creixement que a ulls de Xavier Flores, secretari general d’Infraestructures del Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, present en l’acte, és un acte de justícia urbanística: «La bicicleta va ser la gran oblidada en la planificació de les ciutats durant la segona meitat del segle XX, i ara hem de revertir-ho». El Govern central, de fet, ha destinat 224 dels mil del primer paquet dels fons Next Generation a mesures vinculades amb la bicicleta, com 500 nous quilòmetres de carril bici.

Més habituals

Tota els registres combinats llancen un creixement del 40% en la casella de ciclistes habituals (són el 32,5%, uns 11 milions de persones), mentre que els esporàdics, com és lògic, han caigut, del 29,6% al 24,6%. Encara queda, tanmateix, un gruix important de ciutadans que no la utilitzen. Són el 42,8% (gairebé un 10% menys), el percentatge més baix dels vuit baròmetres realitzats des del 2008. El 2009, per exemple, sis de cada 10 enquestats asseguraven que no pedalaven mai.

Hi ha dubtes raonables sobre com evolucionarà el ciclisme urbà en els pròxims anys, ja que és evident que la pandèmia ha disparat el mitjà. Poveda no té dubtes que les dades es consolidaran i fins i tot creixeran, entre altres coses, ha assegurat, perquè les vendes de bicis urbanes, mecàniques i elèctriques, continua creixent. També Flores està convençut que aquest canvi d’hàbits «ha vingut per quedar-se». «Això no és una moda i ni de bon tros hem tocat sostre; quan hi poses carrils bici, la gent surt més a pedalar», ha detallat.

Notícies relacionades

Barcelona ja té carrers amb més bicis que cotxes

‘Hubs’ de la mobilitat: així seran els aparcaments subterranis en el futur

La mateixa enquesta confirma la teoria de la inducció al pedaleig, per la qual com més infraestructura segura disposis, més ciutadans es llançaran amb les bicis al carrer. El 70,7% assenyala el carril bici com el lloc més confortable per circular, per només el 8,1%, que fa referència a la calçada. És una constant en totes les enquestes sobre bicis a la ciutat: sempre es posa el perill de compartir espai amb vehicles motoritzats a dalt de tot dels obstacles per apostar pel ciclisme urbà. De fet, tots els impediments apel·len a l’Administració, ja que la competència que permet que s’aposti més per la mobilitat activa és seva: reduir el trànsit de cotxes, instal·lar més carrils bici o apostar per aparcaments segurs tipus Bicibox.

Una altra dada positiva és l’accidentalitat, ja que malgrat el creixement en tots els àmbits, no s’ha registrat un increment de la sinistralitat. El 82,8% dels ciclistes entrevistats no han tingut cap caiguda en els últims cinc anys. Percentatges molt similars amb els robatoris: al 81,2% no l’hi han robat en l’últim lustre. Finalment, s’ha de destacar que la bretxa de gènere en l’ús de la bicicleta continua sent un fet molt evident, tot i que ara la diferència és més petita que mai, de 15,6 punts. Va arribar a ser de gairebé 24 punts el 2015. Tots anem més amb bici, amb més freqüència i per a usos quotidians.