Barcelona ja té carrers amb més bicis que cotxes

A Barcelona hi ha molta gent que pensa que l’Eixample es va dissenyar per als cotxes, sense tenir en compte que el 1859, quan s’aprova el pla d’Ildefons Cerdà, i deixant de banda polèmiques sobre la paternitat de l’invent de l’automòbil, encara quedaven un parell de dècades perquè comencessin a circular els primers vehicles impulsats per gasolina. Però allà va quedar aquest disseny, tan formidable per a qualsevol artefacte amb motor. I així ha sigut fins als nostres dies, amb el 60% de l’espai públic destinat a la calçada. Ara, però, les coses estan canviant: ja hi ha carrers de Barcelona per on passen més bicicletes que cotxes, almenys en certs horaris. Curiosament, les bicis eren majoria a la Barcelona de fa 163 anys.

L’assumpte es podria analitzar des del punt de vista oposat, ja que encara són immensa majoria les vies per on passen més automòbils que ciclistes. On no hi hauria discussió, perquè és un fet objectiu, és que per tots els carrers de Barcelona, el que més abunda és la gent que va a peu. El debat sobre l’ús del vehicle privat i l’aposta per la bici i el patinet no ha de tapar l’aplaudiment col·lectiu de ser una urbs que, sobretot, camina. El 60% dels desplaçaments interns (origen i destí Barcelona) es fan a peu. Si afegim els de connexió (la gent que ve de fora), el percentatge cau al 43%, però continuen sent majoria els que caminen davant els que utilitzen el transport públic o recorren al vehicle privat. En qualsevol cas, el que aquí s’ha observat és el comportament de cotxes, motos, taxis, furgonetes, bicis i patinets. Des de la vorera, això sí.

Les xifres

Aquest diari ha analitzat la situació en quatre punts de la ciutat que disposen de carril bici. Tots a l’Eixample: passeig de Sant Joan amb Diputació, Enric Granados amb Còrsega, Diagonal amb passeig de Gràcia (els laterals) i Provença amb rambla de Catalunya. Després de comptabilitzar el que passa per l’asfalt durant 30 minuts en cada encreuament, el recompte dona dades interessants. El primer, per allò de justificar el titular, és que, efectivament, hi circulen més bicis (484) que cotxes (273). Si s’hi sumen els patinets i les motos, la xifra del carril bici ascendeix a 692 unitats i la de la resta de carrils es queda en 526, un 14% menys. Recordin: parlem de l’observació durant mitja hora i pot ser que la mitjana diària capgiri les xifres aquí exposades, però el simple fet que en determinats moments hi hagi més bicis i patinets que cotxes i motos convida a la reflexió sobre com està repartit el carrer i com hauria de ser en el futur.

El passeig de Sant Joan, aquest curiós carrer que tant té un carril bici al mig fins a la Diagonal com una rambla fins a travessera de Gràcia, és on la balança més es decanta cap al costat del ciclista (159 bicis per 96 cotxes i 88 motos). Gens menyspreable, per cert, la xifra de patinets elèctrics (82). El vial bidireccional s’ha convertit en una de les vies favorites dels que pedalen a l’eix mar-muntanya per connectar amb els corredors de la Diagonal o de la Gran Via, però també per anar del Born al Baix Guinardó, per exemple. No ha entrat en l’equació, però el seu germà bessó del Paral·lel segur que també registra bones xifres d’usuaris, tot i que és just recordar que molts ciclistes no són amants dels carrils centrals per la dificultat que es genera en els girs.

Furgonetes mig buides

Crida l’atenció l’elevadíssima presència de furgonetes en tots els punts visitats; 191 d’un total de 853 vehicles (sense comptar els 33 autobusos de Sant Joan amb Diputació). Així doncs, el 22,4% del trànsit motoritzat de quatre rodes pertany al col·lectiu de la càrrega la descàrrega. Si s’hi la xifra de taxis (136), dona com a resultat que el 37,2% del trànsit el generen aquests dos col·lectius. De manera desigual, també és cert, perquè a Enric Granados només les furgonetes representen gairebé el 38% de la circulació a la calçada. A Provença, en canvi, són el 16,3%. En aquest punt va bé recordar dues coses: que segons el RACC la meitat de les furgonetes van mig buides, i que Barcelona té entre mans, però no acaba de cristal·litzar, un pla per ordenar millor la distribució urbana de mercaderies que, més aviat que tard, requerirà el concurs de la iniciativa privada per crear petits ‘hubs’ de recollida de paquets.

Notícies relacionades

La restitució del Tramvia Blau viu l’enèsim retard

El pla municipal destaca acabar la Via Laietana i la Rambla

Barcelona disposa de més de 250 quilòmetres de carrils bici (els bidireccionals compten doble), però la ciutat manté la fisonomia circulatòria de sempre, amb l’espai públic dedicat als carrils que ocupen cotxes i motos, però també taxis, furgonetes, autobusos i autocars. Per cert, també fa temps que, aquests últims, esperen el seu propi pla de reconversió, amb tres noves estacions que no acaben d’arribar. Tot aquest repartiment, però, no respon a la realitat social, ja que el vehicle privat només copa el 15% dels desplaçaments interns (25%, si es compten els més de 540.000 que diàriament entren a Barcelona).

A escala humana

Tot i que aquesta és una lògica perversa, perquè la bici i el patinet no arriben al 4% i algú podria dir que aquest hauria de ser el percentatge que se’ls hauria de destinar al carrer. Allà és on entren les polítiques de promoció de la mobilitat activa, que tenen a veure amb un nou model de ciutat que porti sota el braç un urbanisme a escala més humana. Sigui amb eixos verds, amb superilles, restriccions, eliminació de l’asfalt o ampliació de voreres. El que sigui.