L’auge de la salut mental dispara la demanda per estudiar Psicologia

Psicòlegs professionals s’han convertit en divulgadors de la mà de les xarxes socials, diversos escriptors consagrats han plasmat els fantasmes dels seus cervells en novel·les, i els investigadors escriuen assajos científics per desgranar com funciona el cervell, com actuen els psicofàrmacs i en què consisteix una bona psicoteràpia. La universitat no s’ha quedat al marge de l’auge de la salut mental i ha sabut recollir el guant.

El grau de Psicologia ha passat a ser extremadament popular entre els estudiants. Almenys, a les facultats públiques catalanes, on la demanda de places per cursar Psicologia com a primera opció l’any acadèmic 2021-22 va suposar un 217% respecte a les ofertes. Tenint en compte les matrícules, el grau de Psicologia és el segon amb més demanda en el sistema universitari català després del d’Administració i Direcció d’Empreses. Així ho revela l’estudi ‘Ocupabilitat i formació universitària en Psicologia’, elaborat per AQU Catalunya, l’agència per a la qualitat del sistema universitari.

La taxa d’abandonament en els estudis de Psicologia és del 24%, un percentatge que, segons els autors de l’informe, s’explica principalment per les xifres de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), que, amb diferència, té el nombre més elevat de matriculats: prop del 65% dels estudiants.

L’informe d’AQU també constata la feminització d’aquest tipus d’estudis superiors: vuit de cada deu matriculats en Psicologia (en curso 2020-21) són dones. És una tendència que ocorre també en altres graus, com els relacionats amb l’educació i l’assistència social.

A més, els futurs psicòlegs es mostren bastant satisfets amb els ensenyaments rebuts a la facultat. Tant que nou de cada deu tornarien a estudiar la carrera. Especialment contents es mostren els alumnes amb l’adquisició d’habilitats comunicatives i interpersonals, que són imprescindibles en el cas dels psicòlegs sanitaris, que són els únics capacitats per tractar pacients després d’haver estudiat el màster específic. 

L’informe revela que, en general, els ocupadors estan satisfets amb les competències dels psicòlegs que contracten. És un sector en el qual costa menys que en d’altres trobar professionals. Tanmateix, segons la seva opinió, els acabats de graduar haurien de millorar, precisament, en habilitats comunicatives i interpersonals.

Les pràctiques fallen

Malgrat la satisfacció general que tenen els estudiants amb la carrera, hi ha un aspecte que, segons el seu parer, hauria de millorar: les pràctiques, a les quals posen una nota de 6,4 sobre 10. Molts estudiants es busquen les pràctiques pel seu compte, sense ajuda de les facultats, malgrat que són fonamentals no només per aconseguir el títol sinó per aplicar a la vida real i professional els coneixements teòrics adquirits a classe. En tot cas, tampoc és que la resta d’estudiants estigui plenament satisfeta amb les pràctiques. La nota mitjana de tot el sistema universitari català és de 6,9.

Notícies relacionades

Fins a 3 mesos per accedir a una unitat de trastorn alimentari per a adolescents a Catalunya

La pena de mort s’allunya del cas Daniel Sancho

Una vegada acabats els estudis, capbussar-se al món laboral de la psicologia és una cosa amb més ombres que llums. Els indicadors d’inserció laboral inclosos a l’informe mostren que els graduats guanyen menys i tenen contractes més precaris que la resta de titulats. Després de llicenciar-se, el salari mitjà brut mensual és d’uns 1.700 euros, 500 euros menys que el salari mitjà del sistema universitari català. Evidentment, tot depèn del lloc de treball. En ocasions, els graduats en Psicologia no aconsegueixen una feina en el seu camp i tendeixen a realitzar funcions laborals no universitàries i la seva inserció és de pitjor qualitat.

Segons l’estudi, les empreses que contracten acabats de llicenciar en Psicologia sol·liciten, sobretot, competències relacionades amb les noves tecnologies, la psicoteràpia, l’adaptació al canvi, la investigació així com tot allò relacionat amb l’impacte psicològic de la pandèmia.