Gràfic animat: les tres hipòtesis sobre què va fallar en l’experiment de Girona que va acabar en explosió

Com que és tan fred, el gas condensa l’aigua continguda en l’aire i genera un núvol. Si a més es posa en contacte amb aigua calenta, el pas de líquid a vapor passa molt ràpidament. El gas ocupa un volum molt més gran que el líquid, així que una transició ràpida genera una potent ona de pressió, que dispara les pilotes.

Pep Duran, químic i divulgador de la Universitat de Girona, organitzadora de la ‘Nit de la recerca’ en aquesta ciutat, va informar EL PERIÓDICO sobre els detalls de l’experiment que es va portar a terme.

Requereix dos bidons. El primer té una galleda enganxada a la paret interna, plena d’aigua calenta. El nitrogen líquid s’aboca en l’espai restant del bidó. A sobre s’hi col·loca un altre bidó, que té un fons de reixeta i conté les pilotes. Una vegada que els dos recipients estan un a sobre de l’altre, se segellen amb una abraçadora. Després es llença una corda que fa que la galleda d’aigua s’aboqui sobre el nitrogen, al bidó de sota. Això genera la transformació física que dispara les pilotes cap a dalt, com en un canó.

Tanmateix, la setmana passada a Girona, l’ona expansiva no es va dirigir cap a dalt, sinó que va fer rebentar el bidó de sota i va disparar cap a l’aire el de dalt. Així ho apunten vídeos, testimonis i els Mossos, que estan portant a terme una investigació. Ja hi ha una família que ha presentat denúncia.

Les hipòtesis

El físic i divulgador Dani Jiménez havia portat a terme amb èxit demostracions idèntiques altres vegades, incloent-hi una Festa de la Ciència a Barcelona. ¿Què va fallar aquesta vegada a Girona? Aquestes en són les hipòtesis:

1) Excés de materialsRoy Lowry, físic de la Universitat de Plymouth que va popularitzar aquesta demostració, afirma que l’habitual és utilitzar poc nitrogen líquid, menys d’una ampolla de plàstic petita. A Girona, es van utilitzar diversos litres, que possiblement van provocar una ona expansiva excessiva.

2) Degradació

Habitualment, el nitrogen es fica en una ampolla de plàstic i després dins d’un contenidor més gran. Lowry suggereix que la baixa temperatura del nitrogen, en contacte directe amb les parets del bidó, podria haver-les fet més fràgils. També pot ser que el bidó tingués esquerdes prèvies.

3) Segellament insuficient

L’ajudant de Jiménez no va aconseguir segellar l’abraçadora que uneix els bidons. Tot i que això pot explicar l’expulsió del bidó de dalt, Lowry no hi veu una relació clara amb l’explosió del bidó de sota.

Distància i protocols

Notícies relacionades

«Ens demanen coses cada vegada més grans»: l’explosió de Girona qüestiona la ciència espectacle

«Vaig veure un noi volar pels aires»: una família presenta la primera denúncia per l’explosió de l’experiment de Girona

Com a element complementari, Laura Hernández, responsable de divulgació de l’Institut Català d’Investigació Química (ICIQ), apunta a la poca distància entre l’experiment i el públic. AlRegne Unit, explica Lowry, abans de fer una demostració és necessari presentar un informe de risc al responsable de seguretat de l’entitat on es portarà a terme. A Espanya no hi ha un protocol d’aquesta mena. 

La UdG es nega a donar suport a qualsevol hipòtesi i no té previst plantejar protocols abans que la investigació dels Mossos aclareixi el succés, segons afirma Salvador Martí, vicerector de comunicació. Martí assegura que la universitat s’ha posat en contacte amb les persones afectades per donar-los suport.