Dia de la Nena

Un 40% de nenes i joves creuen que les dones en política pateixen assetjament i abús

  • Només un 14% considera que els representants polítics entenen els seus punts de vista

Un 40% de nenes i joves creuen que les dones en política pateixen assetjament i abús
3
Es llegeix en minuts
El Periódico

Les nenes i joves espanyoles no se senten compreses ni representades pels dirigents polítics i consideren que les dones que es dediquen a la política pateixen abusos i assetjament. Són dues de les conclusions de l’enquesta ‘Equal Power NOW: nenes, dones joves i participació política’, realitzada a prop de 29.000 nenes i dones de 15 a 24 anys procedents de 29 països, inclosa Espanya, que es presentarà aquest dimarts, 4 d’octubre, al Congrés dels Diputats en un acte presidit per Meritxell Batet, presidenta de la Cambra.

L’estudi reflecteix que només un 11% d’enquestades estan satisfetes amb les decisions que prenen els seus representants polítics sobre els temes que les afecten. Malgrat això, un 90% coincideix en la importància de participar en política, segons una nova investigació de Pla International.

Sis de cada 10 espanyoles enquestades (64%) han perdut la confiança en els polítics, i tot just una de cada deu (14%) creu que aquests entenen el seu punt de vista. Tant és així, que aquesta situació afecta el seu benestar emocional: el 42% se senten «estressades, preocupades o nervioses»; i el 32%, «tristes o deprimides» com a conseqüència d’això.

«En el desè aniversari del Dia de la Nena, la nostra investigació prova que la participació política de les nenes segueix lluny de ser un dret garantit, però que les nenes són ciutadanes actives que volen aportar les seves idees i fer valer la seva opinió. El seu compromís respecte als temes que els importen: des de la pobresa i atur, fins als conflictes i la pau, passant pel canvi climàtic, o l’educació ens mostra la seva determinació i hauria de convertir-se en una aposta política per a un futur millor», assegura Concha López, directora general de Pla International Espanya.

Més jutjades

Les barreres i discriminació que perceben que pateixen les dones líders fa que la meitat de les enquestades pensin que la societat no accepta la participació política de les dones. Fins al punt que el 19% ha sigut personalment convençuda de no fer-ho. A més, quatre de cada deu coincideixen que les dones polítiques pateixen assetjament i que són jutjades per la seva aparença.  «Una dona representant que sigui una líder sento que serà molt més jutjada pel seu aspecte físic o com concilia la seva vida personal i professional... i aquests comentaris no es fan a un home. Has de tenir molta fortalesa», valorava una de les enquestades.

Malgrat la diversitat de la mostra, gairebé totes les consultades (el 94%) coincideixen a les traves a què s’enfronten per ser dones joves. Tot i així, són més (95%) les que creuen important participar en política, igual que són majoria a Espanya i a la resta del món (74% i 83%, respectivament) les que busquen esquivar aquests obstacles amb la seva participació activa.

Per la participació

Ni el desencant cap a la política institucional ni l’exclusió que senten impedeixen que la meitat de les enquestades arreu del món (46%) asseguri votar en eleccions nacionals, regionals o locals per canviar la seva realitat social, econòmica i cultural. Però només un terç (24%) de les que estan disposades a participar en la política es presentarien a càrrec polític.

Notícies relacionades

A Espanya, tot i que la meitat de les enquestades (49%) creu que és més fàcil per a elles participar en política del que ho va ser per a les seves mares, opten utilitzar espais menys formals i de baixa exposició, com el voluntariat en la seva comunitat o les accions a través canals de comunicació i xarxes socials.

No obstant, les participants europees –davant les d’altres regions– són les que menys confiança mostren per presentar-se com a candidates a unes eleccions o a l’hora d’organitzar i liderar grups de mobilització, presencials o ‘online’. De la mateixa manera, les enquestades d’Europa i Amèrica del Nord es declaren menys segures de si mateixes a l’hora de parlar davant els seus companys i companyes sobre un tema social, econòmic o polític.