10 anys de Tinder esvaloten la solteria: entre l’addicció a l’amor exprés i la decepció en bucle

Cal dir que Tinder no va ser la primera aplicació dedicada a trobar l’amor, però sí que ha sigut la que ha aconseguit sacsejar el mercat de les cites pel seu fàcil sistema de filtratge i la velocitat amb què es poden consumir pretendents. «És la revolució del ‘dating’ (cites)», deia ‘The Times’ el 2014, explicant el fenomen d’aquesta ‘app’ (aleshores, una desconeguda en auge), lloant alhora les facilitats que aportava i condemnant amb to tremendista com canviarien les relacions personals. Deu anys després toca reflexionar: ¿ha sigut una revolució o un retrocés? 

Abans i després

El món pre i post Tinder «és molt diferent», corrobora la psicòloga, sexòloga i terapeuta de parelles Núria Jorba. Un dels principals canvis és que, «després de Tinder, el que es busca és la immediatesa». És a dir, «hi ha menys flexibilitat, menys adaptabilitat i més exigència». 

Carme Sánchez Martín, psicòloga clínica i sexòloga, coincideix, i assegura que és perquè amb l’aparició de l’‘app’ en el ‘mainstream’, es va creure que seria la panacea a l’hora de conèixer gent nova, una eina amb una infinitat de possibilitats. Així, si algú no funciona, es descarta ràpid. «És una cosa que veig molt en els meus pacients», comenta la sexòloga, que afegeix que les relacions sexoafectives s’estan convertint «en una qüestió de consum». Ho resumeix en la idea de l’«utilitzar i tirar», com en «un supermercat» on els productes són humans. 

«És esgotador perquè has d’estar pendent tota l’estona», explica la Carla, de 41 anys. «Si un dia no estàs mirant l’‘app’ [...] potser el teu ‘match’ es posa a parlar amb una altra persona i ja està, s’acaba la teva estretíssima finestra d’oportunitat», es lamenta. 

‘Ghosting’ inevitable

En això coincideix el Miguel, de 37 anys, que assegura que «el ‘ghosting’ (la desaparició sobtada) és inevitable quan tens tanta oferta al teu abast», perquè pots permetre’t desaparèixer sense donar oportunitats i perquè segur que en surt qualsevol altre d’«igual o millor». Per a la Sílvia, de 29 anys, la clau és «ser cínic». «Per a mi, el pitjor que em pot passar és que m’agradi algú», afirma. «Perquè llavors estic constantment patint per si fico la pota. M’he passat hores llegint els meus missatges abans d’enviar-los perquè siguin perfectes i que no perdin l’interès. Si fins i tot vaig decidir posar-me una foto en biquini, així si la faig bona no em desfaran el ‘match’ perquè estic bona», fa broma.

Sobre aquest consumisme de cossos ha parlat molt la sociòloga i autora Eva Illouz. Estadísticament, «Tinder és una tecnomercaderia emocional, és a dir, una mercaderia que proporciona emocions i utilitza la tecnologia. I és una tecnomercaderia emocional que altera profundament les formes corrents de socialització», assegura en un article, molt crítica amb aquestes dinàmiques que es generen a l’‘app’.

Il·lusió i decepció com a mercaderia

En resum, Illouz diu una cosa òbvia, però difícil d’empassar-se per als que conserven l’esperança de trobar l’amor via digital: Tinder és una ‘app’ que funciona perquè existeix la solteria i, per tant, la seva mercaderia per prosperar són les experiències emocionals.

Necessita que hi invertim amb les nostres il·lusions i esperances, i que es trenquin, i així seguir en el bucle de l’‘app’. Fins i tot el sistema de dreta i esquerra, aquests ‘matches’ (el ‘m’agrada’ recíproc) fets amb tanta rapidesa, ens obliga a no pensar, a simplement rebre estímuls i omplir-nos d’emocions, amb la creença que en el següent ‘swipe’ (descartes lliscant a l’esquerra, i acceptes fent-ho a l’esquerra) hi haurà el ‘match’ perfecte. Un comportament que desperta les respostes emocionals similars a «una partida més i guanyaré» en una màquina escurabutxaques. 

Aquest constant estímul fa que, segons afegeix Jorba, els processos emocionals siguin també breus. Ho compara amb conèixer algú a través d’amics: «Coneixes algú, va malament, ho digereixes, et frustres, passes el dol i després, amb el temps, coneixes una altra persona». Però a Tinder, amb aquesta constant de ‘matches’ i rebutjos, «es van encadenant els dols», adverteix.

«Convius amb el rebuig»

«El meu mòbil és un cementiri de cites. Si poso ‘Tinder’ al cercador em surten més de 20 nois amb els que vaig començar a parlar i mai no arribem a res. Un recordatori dels meus rebutjos», es lamenta el Joaquín, de 34 anys. Una cosa similar li passa a l’ Aitana, de 27: «És anar a un súper on vas mirant i descartant, i et van mirant i descartant. Convius amb el rebuig i això et fa sentir exposada i vulnerable. Rebutges i et rebutgen en un bucle sense fi». 

Tots dos resumeixen la seva experiència en l’‘app’ com a «quedar-ne fart». I és un fenomen molt comú, tant, que ja es parla del ‘burn-out’ de Tinder. És a dir, estar cremadíssim d’aquestes dinàmiques i renegar de lligar per Internet. «M’esgota l’‘hola, ¿què tal?’, ‘bé, ¿i tu?’. Passo. No penso tenir converses supèrflues que no arribaran enlloc», assevera el Joaquín. Per a la psicòloga Núria Jorba està clar: la saturació i el desgast són fruit del sistema de la immediatesa, que dificulta la digestió emocional al proporcionar tants estímuls constants i, a sobre, negatius.

Útil per al col·lectiu LGTBI

Notícies relacionades

La pena de mort s’allunya del cas Daniel Sancho

Educació fomentarà les mates manipulatives i l’oralitat

I tot i que hi ha sectors on s’ha demonitzat Tinder, també ha sigut molt premiat per aquells que només busquen alguna cosa ràpida: «Fer vincles és molt difícil, però és útil quan vols tenir alguna trobada casual o esporàdica», comenta l’Aitana. També per al col·lectiu LGTBI: «Al meu poble i en el meu grup d’amics no hi havia cap gai. Gràcies a Tinder, he conegut gent. Tota la meva vida romàntica es resumeix a Tinder, literalment,» diu el Guillem, de 19 anys. 

Al final, com conclou la psicòloga clínica Carme Sánchez Martín, «és una eina més», i «té un llenguatge propi», i demonitzar-la no serveix de res: el millor és entendre’n els codis, i així ajustar les expectatives a un terreny assequible, per no acabar decebut, és clar.