Una fragata russa esquiva les sancions i es dirigeix a Vigo

La decisió, rubricada a l’abril, sembla clara i «prohibeix l’accés a port [de la UE] als barcos registrats sota pavelló de Rússia», com és el cas de l’‘Shtandart’. El text legislatiu, a més, especifíca que aquesta sanció s’aplicarà «a tota embarcació compresa en l’àmbit d’aplicació dels convenis internacionals; qualsevol iot, amb una eslora igual o superior a 15 metres, que no transporti càrrega ni transporti més de 12 passatgers, o les embarcacions d’esbarjo i les motos aquàtiques». A excepció, és clar, de totes les embarcacions que necessitin assistència a la recerca d’un lloc de refugi, d’una escala portuària d’emergència per raons de seguretat marítima, o per salvar vides al mar.

Malgrat tot, fonts oficials del Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana expliquen que «han considerat que respon a la consideració de vaixell històric i que no estaria afectat per la prohibició adoptada per la UE», però neguen la seva autorització per atracar a Vigo. No així fonts extraoficials del port de Vigo, la Fundació Traslatio i els canals de la mateixa fragata, que concorden que l’‘Shtandart’ arribarà en menys de 15 dies.

Mobilitzacions a França

Aquest barco, recreació de la fragata del segle XVIII del tsar rus Pere I el Gran, també navega en una singular polèmica nascuda en un dels últims ports on se l’ha vist atracat: La Rochelle, a França. Des d’aquí, periodistes, activistes i refugiats ucraïnesos han estat protestant pel que consideren «una ofensa» en el context de la invasió russa. De fet, els últims mesos s’han succeït diverses mobilitzacions i escrits als ministres amb competències en matèria de transports perquè «aturin aquesta excepció».

¿Què diu el capità?

El director de la de Vigo Fundació Traslatio, Celso Fernández, té contacte directe amb Vladímir Martus, capità de l’‘Shtandart’, ja que és l’interlocutor que el convida en el marc de la Ruta Iacobus Maris. Aquest esdeveniment commemora el suposat viatge del cos de l’apòstol Santiago des del port de Jaffa (antiga província de l’Imperi romà situada a Palestina) fins a Santiago de Compostel·la, travessant el Mare Nostrum d’Orient a Ponent i seguint rumb nord fins a Galícia. Actualment, és la peregrinació marítima Xacobea més llarga del món.

Per això mateix, Fernández coneix de primera mà la visió del capità. Segons el seu relat, l’any 2009 va ser amenaçat pel Kremlin per no cedir l’embarcació a una expropiació de l’Estat. Des d’aleshores, diu, no pot trepitjar terres russes i ha estat navegant per aigües de la Unió Europea, principalment. Aquests fets són negats rotundament per Bernard Grua, un periodista i activista francès que segueix de prop el pas de l’embarcació en el seu periple europeu. Grua assenyala comunicacions oficials de la Fundació Shtandart, en què l’abril del 2020 afirmarien públicament la possibilitat de tornar a Sant Petersburg: «Es pot assenyalar que l’‘Shtandart’ ja no té un programa de vaixell escola. Es mou amb activitats comercials, inclòs l’embarcament de passatgers de pagament. I el que és més preocupant encara, ha desactivat el seu sistema d’identificació AIS des del 6 de juny del 2022, amagant així la seva posició, ruta, velocitat i destí», aquesta última dada ha pogut ser efectivament contrastada per FAR.

Notícies relacionades

"No es tracta que particulars i hotels omplin les seves piscines"

Una dessalinitzadora flotant al port de BCN evitarà portar vaixells amb aigua

«El capità diu que es nega a abandonar la bandera russa perquè no vol renunciar al seu país malgrat estar en guerra i la dissidència que manté contra el Govern de Vladímir Putin», explica el director de la Fundació Traslatio, en contacte directe amb el capità. De fet, segons Fernández, fins i tot el germà del capità estaria lluitant al front ucraïnès de la guerra. «És la seva posició personal. Però hi ha una guerra a Ucraïna sota bandera russa. Els països europeus van acordar prohibir l’entrada de barcos russos als seus ports des de l’abril i no ho estan complint», remata Bernard Grua.

L’altra excepció amb pesquers russos

Crida l’atenció que, abans de l’arribada d’aquest cinquè paquet de sancions, Espanya va ser l’Estat membre de la UE que més va lluitar per prohibir l’accés de barcos russos a ports de la Unió i la prohibició de subministrar-los combustible o avituallament en ports espanyols. De fet, va ser sonat el cas de dos pesquers de capital gallec que van estar en els llimbs per aquesta situació: el ‘Severnaia Zemlia’ i el ‘Novaia Zemlia’.