Una veritat relativa: les dones no sempre viuen més que els homes

Les proves s’apilen des de fa més d’un segle. El 15 de setembre del 1912, per exemple, ‘The New York Times’ es feia ressò d’un estudi basat en les companyies d’assegurances franceses. «Les dones viuen 20 anys més que els homes», va titular el diari. Ara mateix, més d’un segle després, l’home més gran del món, Juan Vicente Pérez Mora, que té 113 anys i resideix a Veneçuela, no entraria en la classificació de les 10 persones més velles, totes dones, que encapçala la francesa Lucile Randon amb 118 anys. L’esperança de vida és de 80,9 anys per a ells i de 86,2 anys per a elles a Espanya, on els més grans de 90 anys són 409.329 de sexe femení i 168.136 de sexe masculí, segons les últimes xifres de l’Institut Nacional d’Estadística. 

El perquè d’aquesta diferència mai ha estat del tot clar. El debat sobre si només obeeix a motius de conducta o també biològics dura ja dècades, amb investigacions com la publicada el mes passat a la revista ‘Science’, que imputa la bretxa a una mutació molt comuna del cromosoma Y, que només tenen els homes i augmentaria el risc de patir problemes cardíacs. Així que sembla indiscutible. Elles viuen més que ells.

Fins ara. Un recent estudi ve a desmuntar part de tot l’anterior. Les dones no tenen per què viure més que els homes, conclou el treball. De fet, la bretxa de longevitat entre sexes és cada vegada més estreta. 

Possibilitats en ascens

Publicat dimecres passat a la revista mèdica ‘BMJ’, la investigació analitza les dades sobre longevitat de 199 països de tots els continents entre el 1751 i el 2020, per acabar concloent que els homes tenen bastantes possibilitats (almenys bastantes més que no es pensava fins ara) de sobreviure les dones. L’estudi, assenyalen els autors, demògrafs en universitats de Dinamarca, «qüestiona la idea tradicional que els homes no viuen tant com les dones». 

El treball conté moltes dades que ajuden a relativitzar aquesta impressió. La principal, que entre el 25% i el 50% dels homes en els períodes i llocs estudiats van sobreviure les dones. És a dir, entre un i dos de cada quatre han sigut més longeus. Tot i així, les probabilitats només s’han situat per sobre del 50% en casos molt concrets: Islàndia el 1891; Jordània entre el 1950 i el 1954; l’Iran entre el 1950 i el 1964; l’Iraq entre el 1960 i el 1969; l’Índia, Bangladesh i les illes Malvines abans del 1985, i Bhutan entre el 1995 i el 2010. 

Altres estudis previs havien dibuixat un paisatge històric molt ambivalent. Fa 10.000 anys, les dones caçadores-recol·lectores al sud-oest asiàtic tenien una taxa de mortalitat més baixa que els homes. Però això va canviar dos mil anys més tard, amb la fi del nomadisme i l’alba de l’agricultura: elles van començar a morir abans que ells, probablement a causa que van començar a tenir més fills. Després la balança tampoc no es va inclinar cap a un costat o l’altre. Les dones vivien més que els homes en l’Edat Mitjana japonesa, per exemple, però passava al revés a Finlàndia durant el segle XVIII. La longevitat femenina més llarga no va començar a emergir de manera clara fins als dos últims segles. 

I no de manera tan clara com es pensava. L’estudi publicat la setmana passada també conclou que l’educació i l’estat civil tenen molt a veure en la longevitat d’homes i dones. La salut d’un membre de la parella sempre influeix en la de l’altre, però això, expliquen els autors, és especialment cert en el cas dels homes, que es beneficien més que les dones d’una relació estable. La probabilitat que ells hi sobrevisquessin és del 39% quan estan casats, segons les dades obtingudes dels EUA entre el 2015 i el 2019. Quan tenen un títol universitari, del 43%. De fet, els homes casats o llicenciats viuen més temps que les dones solteres o amb un títol de secundària o inferior, assegura la investigació.

Els anys 70, punt d’inflexió 

Notícies relacionades

Vibra, l’app que posa la cultura al teu abast

La fiscalia investiga una vintena de casos d’abús econòmic d’avis

Un dels descobriments més cridaners de la investigació també al·ludeix a etapes molt recents. «En els països desenvolupats, la probabilitat que els homes sobrevisquessin les dones es va reduir fins als anys 70. Després s’ha anat incrementant en tots els sectors de la població», explica el treball, que atribueix aquest canvi a «l’epidèmia del tabac i altres diferències de conducta entre sexes». Cada vegada es fuma menys, i el percentatge d’adults que ho fan ha passat a tot el planeta del 22,7% el 2007 al 19,6% el 2019 (Espanya se situa una dècima per sobre de la mitjana: el 19,7%), però els homes ho continuen fent més que les dones.

Només que aquí tampoc és tan clar que la diferència sigui conductual, no biològica. Hi ha estudis que conclouen que els elevats nivells de testosterona, l’hormona sexual masculina, estan darrere de comportaments arriscats, com fumar, beure en excés, no acudir al metge, barallar-se o conduir a gran velocitat. La testosterona fins i tot podria estar relacionada amb una pitjor resposta immunitària i problemes cardiovasculars, va concloure el 2012 una investigació de la Universitat Inha, a Corea del Sud. Els autors van analitzar els historials mèdics de 81 eunucs del país asiàtic. Els castrats vivien entre 14 i 19 anys més que els homes del mateix nivell socioeconòmic que conservaven els testicles.