El Govern es dona entre cinc i set anys per desembussar l’AP-7 i l’AP-2 a Catalunya

Aquest divendres 29 de juliol està previst que prop de mig milió de cotxes fugin de l’àrea metropolitana de Barcelona. Si volen evitar passar la tarda sobre l’asfalt, surtin abans de les 15 hores o més allà de les deu del vespre. Hi haurà merder, està garantit. A les portes d’aquesta operació sortida, el Govern ha presentat un pla per millorar la situació a l’AP-7 i a l’AP-2, autopistes en què el trànsit s’ha disparat des de la fi dels peatges, el setembre del 2021. S’invertiran 1.050 milions per a la millora d’accessos, nous carrils i connexions; en un total de 42 actuacions, 35 de les quals ja tenen el procés en marxa. El projecte requerirà, però, entre cinc i set anys de treballs. Mentrestant, paciència, estratègia, gestió dels temps i consultar l’estat de les carreteres abans de sortir.

La ministra de Transport, Mobilitat i Agenda Urbana, Raquel Sánchez, ha presentat el pla a la seu de la Delegació del Govern a Catalunya. S’ha esforçat a desmentir les acusacions d’inducció al trànsit, la teoria per la qual, com més carrils tinguis, més vehicles s’animaran a sortir. «L’objectiu no és incentivar l’ús de les autopistes, sinó adaptar-les a la realitat actual i les necessitats del futur». El que segu que va ser un estímul, assegura, va ser l’eliminació de les barreres. Segons dades del mateix Govern, l’AP-2 ha doblat el trànsit d’automòbils i ha multiplicat per tres el pas de camions, mentre que a l’AP-7 hi ha un 40% més de cotxes i un 80% més de vehicles pesants.

L’estalvi

Notícies relacionades

El col·lapse de l’AP-7 redueix els accidents més greus

La pena de mort s’allunya del cas Daniel Sancho

La inversió de més de mil milions permetrà crear 223 quilòmetres de nous carrils, 160 dels quals ja estan programats. L’AP-7 tindrà un vial més per sentit en dos trams al sud i al nord de Barcelona, entre Martorell i Vilafranca i entre Sant Celoni i Montornès del Vallès. El Govern estima que totes aquestes mesures suposaran un estalvi de 6,3 milions d’hores al volant, així com una reducció del 15% de les víctimes mortals. Tot això, portat al terreny de l’economia, inclosa una reducció de 3.162 tones a l’any d’emissions contaminants, suposa un estalvi total de 170,2 milions d’euros, sempre segons càlculs del ministeri.

Preguntada sobre el futur de les autopistes, sobre si tornaran a ser de pagament, Sánchez ha deixat entreveure que el model que s’elegirà serà el que ja s’ha implantat en bona part d’Europa, és a dir, el del pagament per ús. Això, malgrat tot, ha aclarit, es consensuarà abans amb la resta d’administracions. Tot i que pel to de les seves paraules, sembla clar que el moment econòmic no convida a posar ara mateix sobre la taula la possibilitat de buidar una mica més les butxaques del contribuent. Tot això genera un dubte raonable sobre els terminis. Si tot està llest d’aquí set anys, se suposa que llavors ja s’haurà implantat algun tipus de pagament a les autopistes, per tant, el trànsit ja caurà de manera natural perquè desapareixerà l’incentiu de la gratuïtat. ¿Tindran sentit totes aquestes millores pensades, bàsicament, per alleujar la situació a l’AP-7 i l’AP-2?