Seguretat viària

El col·lapse de l’AP-7 redueix els accidents més greus

La xifra de sinistres amb morts i ferits de consideració cau un 21,3% malgrat que les víctimes mortals són 77, les mateixes que el 2019. L’autopista del Mediterrani, que concentra un 40% més de trànsit, és molt més segura que les carreteres secundàries perquè s’eviten els xocs frontals

Manu Mitru

6
Es llegeix en minuts
Carlos Márquez Daniel
Carlos Márquez Daniel

Periodista

Especialista en Mobilitat, infraestructures, política municipal, educació, medi ambient, àrea metropolitana

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Després de dècades reclamant el final dels peatges, ja són molts a Catalunya els que troben a faltar les barreres i les casetes taronges. Durant els dies del pont de Sant Joan passarà, amplificat, el que ja és habitual els últims mesos, tant en dies feiners com en cap de setmana: cues quilomètriques, en molts casos agreujades per incidències a la calçada. El trànsit ha basculat des de les carreteres secundàries a les autopistes principals i això ha tingut un efecte dòmino en la sinistralitat, que també ha canviat la pell. No hi ha bones notícies quan es parla de seguretat viària i hi ha una sola vida afectada, però en tota aquesta situació es pot convalidar la dita que ‘no hi ha mal que per bé no vingui’. És veritat que els sinistres han crescut de manera substancial a l’AP-7 (un 30% més i suposen el 40% dels accidents registrats a les principals vies catalanes), però en termes globals, la caiguda de la sinistralitat és gairebé del 20%.

El que aquí es compararà, gràcies a les dades facilitades pel Servei Català de Trànsit, són 12 trams de les artèries vitals de Catalunya i en el mateix període amb i sense peatges, és a dir, de l’1 de setembre del 2021 (dia que es van aixecar les barreres a l’AP-7, la C-32 nord i l’AP-2) al 8 de juny del 2022, i les mateixes dates entre els anys 2018 i 2019, abans de la covid. El primer que crida l’atenció és que en aquestes carreteres catalanes s’ha registrat ara un 37% menys d’accidents amb víctimes mortals i ferits greus, però la xifra total de morts aquest 2022 a tota la xarxa és exactament la mateixa que el 2019, amb 77 vides perdudes a l’asfalt; l’última, la conductora d’un turisme que dissabte va morir després de col·lidir amb un altre vehicle a l’A-2, a l’altura d’Esparraguera en sentit cap al Bruc. Si mirem la xifra de tot Catalunya i des que va començar l’any, el descens global d’accidents amb morts i ferits greus és del 21,3% respecte al 2019. Ferits greus, un 23% menys; ferits lleus, un 18,1% menys.

Sense xoc frontal

L’anàlisi de les dades reflecteix perfectament el trànsit de vehicles sobretot cap a l’AP-7, ja que el creixement dels sinistres amb morts i ferits greus a l’eix del Mediterrani és del 25% al tram sud i del 66,7% al del nord. Mentre que les carreteres que circulen en paral·lel i que eren un formiguer abans de l’aixecament de les barreres han experimentat una caiguda espectacular de la sinistralitat més greu: un 75% menys a la N-340 (s’ha passat de 20 a 5) i un 60% menys a la N-II nord (de 10 a 4).

Causa-efecte; passen molts menys cotxes, perquè l’AP-7 té un 40% més de trànsit que abans del final dels peatges, i hi ha menys accidents. Però amb un afegit: els de les autopistes solen ser menys greus, perquè no hi ha xoc frontal a l’haver-hi una mitjana entre els dos sentits de la marxa. De fet, el 55% dels registrats en aquesta artèria són topades per darrere, en què el morro d’un vehicle xoca amb la part posterior del que va davant.

Que hi hagi el mateix nombre de morts malgrat que hi ha menys sinistres greus té una explicació: els atropellaments. Òscar Llatje, coordinador de Seguretat i Mobilitat de Trànsit, explica amb certa inquietud que des que va començar l’any a l’AP-7 hi ha hagut set atropellaments mortals, per un en tot el 2019. Tres eren persones que, inexplicablement, caminaven per l’autopista. Els altres quatre eren conductors que van baixar del cotxe al tenir un contratemps amb un altre vehicle. Sense atendre el seu entorn, van ser arrossegats per altres automòbils. La mortalitat a l’AP-7, de fet, s’ha triplicat, passant de 4 a 12 morts, el 16% del total. Llatje aporta més xifres sobre l’AP-7 que ajuden a entendre la magnitud del problema: «Des que va començar l’any, i respecte al 2019, els accidents amb víctimes en aquesta autopista han crescut un 25%, mentre que a les altres carreteres catalanes ha baixat un 19%».

Carreteres menys tràgiques

Quant a la xifra total d’accidents, amb independència de la seva gravetat, la situació s’ha disparat a l’AP-7 sud, amb un augment del 60% (de 97 a 155) esmorteït per la caiguda a l’N-340, que cau un 33% (de 162 a 109), cosa que deixa un balanç positiu en el corredor de l’1,9%, amb cinc sinistres més que fa dos anys. La situació és diferent al tram central de l’AP-7, on fins i tot s’han registrat més accidents (de 30 a 31), però el descens brutal a la C-35 (de 51 a 17) deixa un global de -40,7%. Al nord, l’autopista passa de 30 a 38 sinistres (+26,7%) i l’N-II baixa de 63 a 45 (-28,6%), amb un resultat global de -10,8%.

Les paral·leles C-33 i C-17 també han modificat el seu comportament. La primera, on el pas de vehicles ha arribat a incrementar-se fins i tot en un 50%, ha passat de 20 a 24 sinistres, i la segona, amb menys trànsit, ha baixat de 69 a 17, gairebé un 70%, el percentatge de caiguda més important de tots els trams estudiats. Finalment, l’AP-2 i l’N-240 presenten un escenari similar, amb increment a la via principal (+75%, de quatre a set) i descens a la meitat a la secundària (de 22 a 11). En total, les vies analitzades registren una caiguda global del 19,2% de la sinistralitat global al passar de 692 a 561 accidents. El 40,7% es produeixen en algun punt de l’AP-7.

Vehicles pesats

Notícies relacionades

Els camions també han basculat cap a les autopistes principals amb la caiguda de les barreres de pagament, però les xifres no criden tant l’atenció com les dels cotxes. Potser perquè ja eren molts els que veien compensat treure la cartera a canvi de circular per artèries molt més ràpides que la xarxa secundària de carreteres. A l’AP-7 hi ha hagut un 27,7% més d’accidents amb camions implicats. L’impacte del pas dels camions cap a artèries ràpides queda molt ben reflectit en l’estadística de sinistres amb morts i ferits greus. L’N-340, la C-35 o l’N-II van registrar entre el setembre del 2018 i el juny del 2019 un total de sis accidents d’aquest tipus. Des del final dels peatges, cap. «Des del punt de vista de la seguretat viària, ens interessa que siguin a l’autopista, tot i que és veritat que la seva presència entorpeix la circulació, però no podem oblidar que estan treballant», assenyala el responsable de Trànsit.

El final dels peatges ha omplert l’AP-7 i això està resultant positiu (sempre dins la prudència) per a la sinistralitat. La congestió, tanmateix, no se solucionarà per ciència infusa i requereix mesures dinàmiques que supleixin les reformes estructurals (millores en els accessos i les connexions amb altres autopistes), que han d’anar a càrrec del Govern central. En l’operació tornada d’aquest pont es posarà en marxa el nou carril addicional de l’AP-7 entre Sant Celoni i la Roca en sentit sud que s’afegirà al d’aquesta mateixa autopista a Vilafranca i el Papiol i al de la C-32 de Mataró a Montgat. El que encara no és a punt és el desplegament de grues per retirar al més aviat possible els vehicles avariats o accidentats que compliquen el trànsit. S’ha de licitar el projecte, i aquestes coses porten temps.