Formació sanitària especialitzada
Els hospitals es queden sense anestesistes
Anestesiologia, psiquiatria i medicina de família són les tres especialitats amb més dèficit de professionals.
El president de SEDAR, el doctor Javier García, assegura que Sanitat no ofereix prou places, però que també es tracta d’un problema de pressupost.
En la sanitat pública treballen 8.000 anestesiòlegs i en la medicina privada, 1.000: «Som els que estem abans, durant i després d’una operació per garantir la seguretat del pacient», assenyala el metge.
La sanitat espanyola té en actiu uns 9.000 anestesistes: 8.000 als hospitals públics i 1.000 en els privats. No són suficients. Junt amb psiquiatria i medicina de família, anestesiologia continua sent una de les tres especialitats mèdiques amb més dèficit de professionals. La falta d’especialistes en diferents comunitats autònomes –Extremadura, Múrcia, Cantàbria, Balears, Castella i Lleó, Andalusia...– treu a la palestra un problema que analitza el doctor Javier García Fernández, president de la Societat Espanyola d’Anestesiologia, Reanimació i Terapèutica del Dolor (SEDAR). Indica que no s’ofereixen prou places per raons pressupostàries i per voluntat política. «L’anestèsia continua sent tan perillosa com fa cent anys. La diferència és que la formació que reben ara els professionals, a Espanya, és excel·lent», assegura el metge.
El Servei Extremeny de Salut (SES) va convocar a principis de juny un concurs públic per cobrir el dèficit d’aquests professionals a l’Hospital Universitari de Càceres. El SES ha justificat la necessitat d’externalitzar part del servei perquè, dels gairebé trenta professionals que té el centre sanitari, alguns tenen reducció de jornada, d’altres no fan guàrdies o falten interinitats per cobrir. Una situació que ha provocat que la programació quirúrgica hagi baixat un 26% des de juliol de 2021.
El Servei Murcià de Salut (SMS), per la seva banda, també ha recorregut a unitats funcionals o contractes compartits per cobrir l’escassetat de professionals en les àrees de salut amb més problemes, entre altres, anestesiòlegs. A Castella i Lleó falten anestesistes a l’hospital de Salamanca; A Cantàbria, l’Hospital Comarcal de Laredo supleix l’absència d’aquests professionals amb les derivacions temporals de metges de l’Hospital Valdecilla (Santander); a Andalusia, el Sindicat Mèdic de Màlaga ha denunciat que, de cara a l’estiu, també hi ha manca d’aquests especialistes, i a les Balears, l’Hospital Can Misses (Eivissa) ha recorregut a anestesistes de Mallorca per cobrir vacants.
Enorme demanda d’especialistes
Anestesiologia és una especialitat amb moltíssima demanda en tot el territori nacional. Tanmateix, com detalla el president de SEDAR, el doctor Javier García, un informe de març de 2022 del Ministeri de Sanitat mostra que, junt amb psiquiatria i medicina de família, és l’especialitat amb més dèficit de professionals. En aquest últim document fins i tot es reconeix que farien falta fins a un 10% més d’especialistes –a Espanya n’hi ha 8.000 en la sanitat pública– per cobrir la demanda assistencial. El problema, precisa el metge, és més greu als hospitals comarcals.
«No entenem per què no ofereixen el 100% de les places que ja estan acreditades», assenyala el metge sobre el Ministeri de Sanitat.
¿I quines són les raons?. El president de SEDAR i cap de servei del madrileny Hospital Puerta de Hierro, membre de la Comissió Nacional de l’Especialitat d’Anestèsia –de la qual formen part professionals de tretze comunitats autònomes i de la societat científica–, s’explica: «El problema és bastant curiós. El Ministeri de Sanitat fa, cada cert temps, més o menys cada cinc anys, uns estudis que anomenen d’oferta i necessitat d’especialistes i que es basen en mostreig en diferents comunitats. Es pot pensar que la Comissió Nacional no autoritza un nombre suficient de places formatives, però no és el cas d’anestesiologia».
La Comissió de la qual forma part, segueix, «té claríssim que hem de fer tot el possible per acreditar totes aquelles unitats que creguem que han de fer-ho. I fem un treball exhaustiu. A data d’avui, amb un informe nostre al ministeri, estan acreditades de forma real 421 places en grans hospitals públics. I l’oferta que ha fet per a l’any que ve són només 407 places», enumera. Una situació que, explica, «passa des de fa anys, que ofereixen quinze o vint places menys. Si vas sumant –el número total mitjà que s’ha estat formant cada any són 400 metges anestesiòlegs, puntualitza–, surten els comptes. No entenem per què no ofereixen el 100% de les places que ja estan acreditades i que, a més, continuaran acreditant-se en un futur».
Un problema pressupostari
El president de SEDAR apunta que la raó és bàsicament un problema pressupostari i de falta de voluntat política: «Si puc triar formar 421 professionals i només n’ofereixo 407 és perquè m’estalvio diners». Però, a més, apunta també a les comunitats autònomes: «¿Quantes places finança cada autonomia? Al final, acaben sorgint desigualtats entre unes comunitats i d’altres», afirma. El metge posa l’exemple de regions que ho fan millor, com Madrid: «És un lloc privilegiat. Però gairebé una excepció. A la resta d’Espanya, tradicionalment a Catalunya, Andalusia, Múrcia... Falten anestesiòlegs. Realment és un problema important que es va agreujant cada any».
«Si les condicions laborals que ofereixen les comunitats fossin les adequades, aquest dèficit seria relatiu», afirma l’especialista.
Encara hi ha més carència als hospitals comarcals, afegeix. «Als hospitals grans no hi sol haver problemes perquè és on es formen més residents. També cal entendre que, quan es diu que falten anestesistes, si les condicions laborals que ofereixen les comunitats fossin les adequades, aquest dèficit seria relatiu, però de vegades es donen casos de contractes que es renoven cada mes», apunta el doctor Javier García.
Als anys 60 es moria un de cada mil pacients per causes directes relacionades amb l’anestèsia, però avui és segura «per la formació dels professionals».
«Volem que la població sàpiga qui som i en què podem ajudar-los», continua dient el president d’aquesta societat científica. Perquè, assegura, el seu treball no sempre està reconegut. Posa en valor la seva especialitat: «La nostra professió és garantir la seguretat dels pacients en tot el procés quirúrgic. Som els que estem abans, durant i després d’una operació. La màxima seguretat per a un pacient és que hi hagi un bon anestesiòleg format, no solucions imaginatives com que comencin a sedar els pneumòlegs, a fer anestèsies un cardiòleg... Per això és molt important comptar amb el màxim nombre de places MIR en anestesistes per no fer nyaps administratius i comprometre aquesta seguretat. Ens ha costat molt arribar fins aquí», admet.
El president de SEDAR es remet a «l’època dels nostres avis, quan l’anestèsia feia por». Al·ludeix a les publicacions que documenten que als anys 60 moria un de cada mil pacients per causes directes relacionades amb l’anestèsia. «L’anestèsia continua sent tan perillosa com fa cent anys. En farmacologia no hi ha hagut tants avenços, tot i que sí en monitoratge; però la gran diferència és que la formació que tenen els especialistes ara a Espanya és excel·lent», ressalta. Són professionals amb competències en cardiologia, de medicina interna en un quiròfan o cures intensives, relata, i recalca el paper que aquests especialistes van portar a terme durant la pandèmia de coronavirus. «Ara l’anestèsia és una situació segura», conclou.
