Les penes de presó no frenen l’assetjament de les dones que decideixen avortar

Diversos policies vigilaven el que hi passava, però cap ha agafar les dades dels assistents, malgrat que aquest tipus d’actes poden ser constitutius d’un nou delicteperseguible d’ofici, sense necessitat de denúncia prèvia. En vigor des de mitjans del mes passat, la llei castiga amb presó de tres mesos a un any o amb treballs en benefici de la comunitat de 31 a 80 dies els qui assetgin una dona «mitjançant actes molestos, ofensius, intimidatoris o coactius que menyscabin la seva llibertat». Els convocants, un grup ultracatòlic anomenat ‘Enraizados’, no havien comunicat la concentració a la Delegació del Govern a Madrid. Però no ha passat absolutament res, més enllà que fonts d’aquest organisme van explicar després que els obririen un procediment sancionador per no informar de la concentració. 

Reivindicada durant anys per les clíniques, i similar a les regulacions d’altres països europeus, la reforma penal, segons els partits que la van impulsar, està dissenyada per evitar actes d’aquesta mena. «Els assetjadors a les portes de les clíniques tenen una sola intenció, i no és resar: és coaccionar la llibertat de les dones», va assenyalar durant el debat parlamentari Laura Berja, diputada del PSOE. No obstant, el nou delicte no ha aconseguit frenar la fustigació en aquestes tres primeres setmanes. Al contrari. Segons els responsables de les clíniques, l’assetjament està augmentant. 

El blanc de la ira

Dator va ser el primer centre que va obtenir a Espanya l’acreditació per practicar la interrupció voluntària de l’embaràs, al 1985. Des d’aleshores, ha sigut el principal blanc de la ira de l’antiavortisme més radical, que en els últims dies ha vist reforçada la seva posició gràcies a notícies com la que va arribar dilluns passat dels EUA, on el Tribunal Suprem es disposa a tombar el precedent judicial que va consagrar constitucionalment el dret en aquell país.   

«Aquests grups pensen que si aconsegueixen tancar Dator, cauran la resta de clíniques. Però no ho aconseguiran», assenyala la portaveu, Sonia Lamas. Feia més d’un any que la seu no era atacada. El 28 d’abril, no obstant, les finestres i portes van aparèixer a primera hora del matí pintades de blau. Poques setmanes abans, l’associació d’extrema dreta Hazte Oír havia obert una oficina tot just davant de la clínica, des de la qual han organitzat concerts de carrer i projectat ecografies en una pantalla gegant. Pintada de color rosa i morat, a la façana apareix un nadó, al costat de lemes com «¿et quedaràs sense el seu somriure?». 

I aquest dissabte ha tingut lloc la concentració, la primera d’aquest tipus des que és delicte l’assetjament de les dones que decideixen avortar. «La reforma penal no ens aturarà. Hi ha gent que per raons personals té por de rebre una sanció. Però jo no, i igual que jo molts d’altres, sobretot els joves, més disposats a enfrontar-se a una llei il·legítima i il·legal, pròpia de règims com l’antiga Unió Soviètica», ha assenyalat el portaveu de la convocatòria, José Velarde, passant per alt que una norma com l’espanyola ja existeix des de fa temps a Alemanya, França i el Regne Unit. 

Però Velarde tenia raó en una cosa: la majoria dels qui l’acompanyaven eren estudiants, universitaris o de secundària. Eren a un costat del carrer. A l’altre, un petit grup de feministes, que s’havien mobilitzat per mostrar la seva repulsa. Al mig, els policies, mirant sense fer res.

Condemnes «impossibles»

Els centres de Barcelona tenen la mateixa impressió que els de Madrid sobre els efectes pràctics que fins ara ha tingut la nova llei. Vicente Sanchís, treballador de la clínica Emece, explica que des de fa unes setmanes quatre persones grans es col·loquen davant la seu, intenten parar les dones que hi van a interrompre l’embaràs i els entreguen fullets. «Feia molt de temps que això no passava», assenyala. A la clínica Aragó, també a la capital catalana, expliquen experiències similars. 

Notícies relacionades

Els antiavortistes es rearmen de cara a la presó per assetjament: «Déu dirà si anem a la presó»

El Suprem dels EUA, a punt de suprimir el dret a l’avortament

«Temo molt que les condemnes seran impossibles», assenyala José Antonio Bosch, advocat de l’Associació de Clíniques Acreditades per a la Interrupció de l’Embaràs (ACAI), una entitat que al 2018 va entrevistar 300 dones que havien avortat a tot Espanya: el 89% s’havien sentit assetjades i el 66% amenaçades. «És molt difícil que les dones que han avortat, i que són les que reben la coacció greu, vagin a declarar davant el jutge. No volen, i és bastant comprensible, ficar-se en un circuit judicial que pot durar un o dos anys. Així que es priva l’òrgan judicial de l’element sobre el qual ha de basar l’assetjament», continua. Per això ACAI defensa que hagués sigut molt més útil que la llei establís perímetres de seguretat al voltant dels centres, com passa a França. Tot i així, Bosch confia que la reforma serveixi almenys com a «motivació» a la Policia per «actuar» davant d’aquest assetjament. 

Però això no ha passat aquest dissabte. Quan han acabat les pregàries, els antiavortistes radicals han tornat a posar-se drets, s’han agafat els uns als altres, han somrigut, s’han balancejat davant les feministes en actitud reptadora, han tornat a cridar «¡visca Crist Rei!», han cantat la cançó del mateix títol («el nostre sobirà Senyor / lluitar per Ell és tot un honor») i llavors han marxat, molt satisfets.