Catalunya entra en prealerta per sequera però sense grans restriccions d’aigua a la vista

Catalunya està dividida en 18 unitats d’explotació referent a la gestió de l’aigua, 13 de les quals estan en prealerta (embassaments per sota del 60%), una en alerta (per sota del 40%) i quatre es mantenen dins de la normalitat, per sobre del 60%. Les reserves totals d’aigua estan al 54%, mentre que fa un any es trobaven en el 86% i la mitjana dels últims 10 anys està gairebé un 30% per sobre del valor actual. La zona més preocupant és la de l’Alt Empordà (22 municipis) amb l’aqüífer del Fluvià-Muga en una situació inquietant que ha obligat a prendre mesures: reducció del 25% de l’aigua per a ús agrícola, un 10% per a la ramaderia i un 5% per a usos industrials i recreatius.

«Estalvi i responsabilitat»

Menys preocupant, però amb un abast molt superior, ja que proveeixen cinc milions de persones, és la situació de les conques del Ter i el Llobregat, amb els embassaments al 57% de la seva capacitat. També estan en prealerta les unitats de l’Anoia-Gaià, la capçalera del Ter, els embassaments de Darnius-Boadella i Riudecanyes, l’aqüífer de l’Empordà, l’estany de Banyoles, el curs mitjà del Llobregat i la serralada Transversal. De moment, no obstant, no afecta el consum humà, cosa que no treu que l’Agència Catalana de l’Aigua faci una crida a l’«estalvi» i a la «responsabilitat». Amb la filosofia, tan poètica com certa, que «cada gota compta».

Després de l’estat d’alerta encara queden dues fases més cap a pitjor, la d’excepcionalitat i la d’emergència, amb restriccions creixents que, amb els embassaments per sota del 16% de la seva capacitat, afecten molts àmbits de la nostra vida diària. Segons l’ACA, no obstant, si la situació de sequera persisteix, hi ha reserves fins al mes de novembre. I tot i que el març i l’abril sembla que mantindran el camí sec dels últims mesos, s’espera que el maig, normalment més plujós, pugui maquillar una situació que ja difícilment assolirà la normalitat al terme de l’any, ja que tampoc s’espera que el desglaç, amb una temporada parca en nevades, ajudi a mitigar la situació.

El que no és sobre la taula, ni de llarg, és la situació que es va viure entre l’estiu del 2007 i la primavera del 2008, quan Barcelona va arribar a rebre un barco ple d’aigua procedent de Tarragona. Aquella emergència, no obstant, va posar en relleu la necessitat de preparar-se més i millor davant situacions de carestia del bé més preat per qualsevol espècie animal o vegetal. «Estem en una situació molt diferent a la de llavors i estem molt més preparats», assenyalen font de l’ACA. Al marge del Pla de Sequera, aprovat pel Govern el gener del 2020, el mes en el qual, paradoxalment, es va produir el temporal Gloria, Catalunya ha avançat amb la instal·lació i explotació de plantes dessalinitzadores.

Notícies relacionades

El Periódico i BBVA tornen a premiar els projectes sostenibles amb el Premi BBVA a la Sostenibilitat Empresarial

Arriba el primer fàrmac no hormonal que abaixa els fogots menopàusics

Segons assenyala l’ACA, aquestes factories han incrementat la seva producció fins al 85%, quan l’habitual és que estiguin al 30% del seu rendiment. Com a exemple de la tasca que exerceixen aquestes plantes, situades a Tordera (oberta el 2002) i al Prat de Llobregat (en servei des del 2009), n’hi ha prou amb observar l’evolució dels embassaments. L’1 de febrer, els de la conca del Ter i el Llobregat estaven al 67% amb 346 hectòmetres cúbics d’aigua. En les següents tres setmanes, el descens va ser només de dos punts percentuals i de 12 hectòmetres cúbics gràcies a l’activitat de les dessalinitzadores. I també gràcies al fet que el consum a l’hivern és el més reduït de l’any, i que Catalunya, amb 120 litres per habitant i dia de mitjana és en el bàndol de les regions que gasten aigua de manera responsable. Lluny dels 200 litres de Noruega o els 180 de Grècia i Portugal.

La sequera del 2007 i el 2008 va acabar precisament l’abril, quan va començar a ploure i el president José Montilla, que fins i tot va visitar els embassaments potser en un intent de donar-los ànims, es va treure un bon pes de sobre. El 2018 va succeir una mica el mateix, a una altra escala. En canvi el 2020 va ser un any passat per aigua. En els últims 20 anys ja s’han produït cinc episodis de sequera, i el que sembla ja fora de qualsevol dubte és que el canvi climàtic està agreujant els fenòmens meteorològics. N’hi ha prou amb recordar el Gloria i els efectes devastadors: 13 morts i greus danys en nombrosos municipis. La sequera no és tan espectacular, però pot ser igual d’inclement.