Com ha canviat la pandèmia l’organització de les sectes i la seva capacitat de captar adeptes

El psicòleg especialista en sectes Miguel Perlado ha alertat a EFE que la pandèmia ha provocat un «fenomen de pol·linització» entre diferents moviments, cosa que podria provocar l’aparició de nous grups, en teoria poc relacionats entre si, com l’extrema dreta, els antivacunes o els esotèrics.

Perlado (Pamplona, 1973) és un dels organitzadors de la VII Trobada Nacional per a Professionals, Familiars i Exmembres de Sectes, convocada a Logronyo els pròxims 4 i 5 de març per l’Associació Iberoamericana per a la Recerca de l’Abús Psicològic (AIIAP).

Aquest psicòleg clínic i forense en judicis, que compta amb 23 anys d’experiència en l’àmbit sectari, ha constatat que hi ha «punts comuns» entre els fenòmens de radicalització ideològica, els abusos intraeclesials i els moviments relacionats amb les teràpies alternatives.

Segons les seves dades, l’u per cent de la població mundial «està o ha estat» afectada per una secta al llarg del seu recorregut vital i als Estats Units hi pot arribar a haver unes 3.000 sectes.

Un problema invisible

«És un problema invisible però hi és; cal estar alerta perquè cada vegada les propostes són més difuses i heterogènies», ha advertit aquest especialista.

Perlado ha estimat que a Espanya hi ha actualment uns 250 grups «ben establerts» de sectes «destructives», però aquests ja no es poden definir «pel nombre de persones captades, el tipus d’idees que difonen o la forma de parlar, vestir o comportar-se dels membres».

Així, ha indicat que en una secta hi ha una persona que s’ha erigit com a líder perquè té «talent, dons o capacitats úniques» i genera una relació i dinàmica de grup en què aconsegueix el «control progressiu» dels seus seguidors, que li mostren una «dependència extrema» a través de la «devoció», fins que perden la seva capacitat de visió autònoma.

Per aconseguir-ho, ha explicat, el líder de la secta «utilitza la manipulació i el control de la personalitat amb la finalitat última d’obtenir poder sobre els adeptes i tenir accés als seus recursos personals i econòmics», cosa que provoca unes «conseqüències devastadores».

En la dècada anterior a la pandèmia, aquest psicòleg ja va observar una «diversificació» dels grups sectaris, que, «més enllà de les estructures clàssiques religioses», van derivar les seves propostes cap a temes relacionats amb la salut.

D’aquesta manera, ha dit, van sorgir grups relacionats amb les teràpies alternatives, nous sistemes terapèutics i propostes de sanació o curació, que s’han incrementat, durant la pandèmia gràcies al funcionament digital, una tendència que aquest expert va recollir al seu llibre ‘¡Captados! Todo lo que necesita saber sobre las sectas’ (Ariel, 2021).

Joves, idealistes i ingenus

Quan es torni a la normalitat després de la pandèmia de la covid-19, ha augurat que hi podria haver una aparició de noves propostes relacionades amb el contacte amb la natura.

També ha detectat la «barreja» de propostes tipus ‘new age’ amb moviments de l’extrema dreta, que podrien «cristal·litzar» en nous grups sectaris.

Perlado ha citat l’exemple de QAnon, el moviment d’ultradreta fundat als Estats Units que ha experimentat un gran auge durant la pandèmia gràcies a les seves teories conspiracionistes.

Altres grups, caracteritzats per la seva oposició a les vacunes contra la covid-19 o a l’ús de mascaretes, han aconseguit «sectaritzar» molts dels seus seguidors o «fer de ponts de contacte» cap a altres moviments, alguns dels quals, amb trets ufològics o esotèrics, gràcies a aquest fenomen de «pol·linització encreuada» entre aquestes propostes.

Respecte al perfil actual dels captats per una secta, ha rebutjat l’«estereotip» que siguin «persones penjades que ja ho buscaven, sense criteri, ni estudis».

En aquest sentit, ha concretat que es tracta de persones «joves, idealistes, ingènues, amb estudis universitaris i ganes de transformar la societat, que s’aboquen a ajudar els altres», motiu pel qual tenen «un perfil bastant atractiu per a les sectes, que busquen persones productives, amb presència i contactes socials, no gent problemàtica, tarada o esguerrada».

Ha identificat altres subgrups, com dones captades després d’entrar en una situació de «crisi vital», persones que han flirtejat amb les drogues i adolescents.

Hi ha recaigudes

«Tots tenim fragilitats, ningú és invulnerable a l’influx d’una secta, però, a més d’una situació de crisi personal, com una ruptura afectiva, hi ha d’haver la confluència d’altres factors en el context social i familiar», ha precisat.

Per recuperar una persona des del punt de vista terapèutic, ha remarcat que cal «treballar molt en xarxa amb els familiars, amics i cercle pròxim» a fi que el captat avaluï la seva vinculació amb aquest grup, «entri en crisi» i augmenti la seva «capacitat crítica» per facilitar l’«extracció» de la secta.

Notícies relacionades

Sanitat alerta que els vaporejadors són «cancerígens» en la seva nova campanya contra el tabaquisme

Catalunya activa nous avisos per pluges torrencials en plena Diada

Ha advertit que «hi sol haver recaigudes», perquè a aquestes persones se’ls «inocula» el temor que «només dins del grup estaran salvades i tindran felicitat i salut».

Aquesta situació pot arribar a provocar quadros d’ansietat i crisis psicòtiques, però el que és comú és que experimentin «culpa i vergonya», ja que, a la seva tornada, se senten «en un món estrany, del qual desconeixen els codis» de comportament, després que «els hagin reprogramat la ment».