La Generalitat va denegar el 63% de la rendes garantides durant la pandèmia

Fins a l’arribada de l’Ingrés Mínim Vital, la Generalitat de Catalunya, i la resta de comunitats autònomes, eren les encarregades de donar una ajuda social a les persones sense ocupació i sense cap prestació a què poder recórrer. En aquest cas, la renda garantida de ciutadania. El 2020 i el 2021, 56.675 llars van sol·licitar aquesta prestació. No obstant, el Govern només va acceptar tramitar-la per a 20.630 casos. Al 63% de les llars aquesta ajuda social va ser denegada.

Però la renda garantida de ciutadania també serveix per complementar altres ajudes estatals o subsidis, com per exemple la jubilació o ajudes per discapacitat que no arribin als 600 euros al mes per afectat. En aquest cas, la Generalitat facilita un complement. En aquests dos anys de crisi pandèmica es van sol·licitar 42.746 complements però només l’han rebut 17.734. És el 58%.

Un mal generalitzat

Notícies relacionades

Infecció, sèpsia i danys cerebrals: la història del nadó Hugo i les conseqüències d’un diagnòstic tardà

Les mares espanyoles, al capdavant en ansietat i esgotament a la UE: el 78% estan sobrecarregades

«No estem arribant a la gent que ho necessita», insisteix el diputat socialista que ha accedit a aquesta informació pública, Raúl Moreno. Una frase que fa mesos que també estan pronunciant les entitats socials del tercer sector. De fet, segons un informe intern del Govern que va revelar EL PERIÓDICO, el 62% de les famílies en pobresa severa no perceben aquesta renda social i, a més, el Govern ha pressupostat menys diners per a aquesta ajuda que els anys anteriors. «Aquestes dades tornen a posar en relleu que les polítiques socials han de ser proactives, cal fer un esforç per arribar a les famílies que, per situació de pobresa, tenen enormes dificultats de participació», ha afegit el diputat socialista. Que, a més, recorda que aquesta situació no difereix gaire de la que es produeix amb l’Ingrés Mínim Vital.

Entre les denegacions es compta el fet de superar el nombre d’ingressos que estableix la llei o no aportar prou informació per acreditar la unitat familiar del nucli afectat. I és que no són poques les entitats socials que reclamen un canvi en els criteris per percebre l’RGC. Per exemple, retirar l’obligatorietat del permís de residència, la necessitat de tenir un contracte de lloguer per justificar el lloc de residència o permetre que els treballadors pobres i precaris hi puguin accedir. Moreno, a més, insisteix que a l’article 7.3 de la llei que regula aquesta prestació social s’estableix que les persones que no compleixen els requisits però estan en una situació de pobresa certificada pels Serveis Socials han de tenir accés a aquesta llei. «És evident que no es compleix», insisteix el diputat.