Un cedre de 1.400 anys al Teide, l’arbre més vell d’Europa

«Fa dos anys, el 2019, el Parc Nacional del Teide va identificar un exemplar conegut com El Patriarca com l’arbre més antic de l’espai natural protegit; no obstant, aquest nou estudi corrobora que existeixen exemplars encara més vells», va indicar la consellera de Gestió del Medi Natural i Seguretat del Cabildo, Isabel García. «El Parc Nacional és un gran laboratori científic en constant funcionament, i prova d’això és aquesta important anàlisi que aprofundeix en la presència dels cedres canaris en els cims de l’Illa en un temps en què la vegetació podia haver sigut molt diferent de l’actual», va afegir. En concret, El Patriarca també és un cedre, tot i que de 1.118 anys, segons les dades que es van conèixer després del seu descobriment.

Des del Cabildo van detallar que l’accés a aquestes poblacions de ‘Juniperus cedrus’, espècie nativa de les Canàries, «és bastant difícil ja que viuen enfilades a penyals de roca volcànica només accessibles amb tècniques avançades d’escalada». I van afegir que els científics van superar aquest repte «gràcies a la col·laboració d’escaladors locals, experts en treballs de conservació en zones de penya-segats i coautors del treball». 

Una espècie que ressorgeix

Wolfredo Wilpret, professor emèrit de Botànica de la Universitat de La Laguna i autoritat en aquest camp, va recordar ahir que el cedre va estar a punt de l’extinció. El motiu principal va ser una important explotació a causa que se n’obtenia una fusta «molt noble i no putrecible». La situació va canviar amb la declaració del Parc Nacional del Teide el 1954, ja que allà «ja es va prohibir fer qualsevol actuació extractiva». Wilpret desconeixia aquest dijous els detalls de l’estudi realitzat entorn de l’exemplar ara localitzat, però sí que va posar en relleu que el cedre és un endemisme canari i que pertany a la mateixa família de les savines.

La institució insular va donar a conèixer ahir que els investigadors van comprovar que alguns dels exemplars estudiats sobrepassaven els 1.000 anys i que, fins i tot, un d’ells tenia 1.481 anys d’edat. «Alguns dels arbres que hem trobat sobrepassen folgadament els 1.000 anys, i només hem mirat una petita part del que hi ha, cosa que ens fa pensar que tot just estem esgarrapant la superfície del que podria ser un dels reductes més importants d’arbres vells del planeta», va apuntar l’investigador Gabriel Sangüesa, un dels autors del treball.

Notícies relacionades

Andalusia i Madrid reben la major part de menors migrants

Front comú contra les malalties transmeses per mosquits

Aquests arbres ancians han sigut capaços de superar cinc erupcions volcàniques en els últims 500 anys, contínues caigudes de roques i desenvolupar-se en un clima àrid i fred, sense gairebé terra. «Els arbres prosperen molt millor en el pla, però per persistir han hagut de refugiar-se en els tallats, ja que l’acció de l’home ha sigut molt més devastadora que les dels volcans», va afirmar José Miguel Olano, també investigador de la Universitat de Valladolid a Sòria i coautor del treball.

«Aquests arbres no són només vells, sinó que, a més, al costat de les mesures de conservació i protecció derivades de la creació del Parc Nacional, estan recolonitzant els plans dels quals van ser expulsats. El fruit dels cedres es dispersa per l’acció d’aus, per la qual cosa els exemplars que van sobreviure a les zones més abruptes estan permetent recuperar els antics boscos de cedres del parc», va asseverar José Luis Martín Esquivel, coautor del treball i biòleg conservador del Parc Nacional del Teide.