Ciència

Lleida crea un ecosistema innovador per construir un sector agroalimentari intel·ligent

El Parc Científic i Tecnològic Agroalimentari participa en el projecte Inno4agro, que inclou un nou laboratori, l’AgroLivingLab, per impulsar la transferència tecnològica

Lleida crea un ecosistema innovador per construir un sector agroalimentari intel·ligent
3
Es llegeix en minuts

Les empreses del Parc Científic i Tecnològic Agroalimentari de Lleida han arribat el 2021 a una facturació conjunta de 180 milions d’euros. El parcavança amb l’objectiu de construir un ecosistema innovador per a un sector agroalimentari intel·ligent. I ho farà, entre altres iniciatives, de la mà del projecte Inno4agro, que inclou la posada en marxa de l’AgroLivingLab, i del recentment constituït Centre d’Innovació Digital Forestal i Agroalimentari. La seu del Parc Científic i Tecnològic és el Turó de Gardeny des que es va inaugurar i posar en marxa el 2005, com a consorci constituït per l’Ajuntament de Lleida i la Universitat de Lleida (UdL). 

Actualment, hi són presents unes 90 entitats, entre les quals figuren empreses i centres de recerca i desenvolupament i de transferència tecnològica amb el sector TIC i l’agroalimentari com a referents. El parc s’erigeix en un referent empresarial quant a la recerca, la innovació i el treball en xarxa per atendre les necessitats del teixit productiu i social del territori.

Entre els centres tecnològics que en formen part hi ha el Fruitcentre de l’IRTA, una seu de l’Eurecat (Centre Tecnològic de Catalunya) i l’Institut Català de la Fusta (Incafust). També pertanyen al parc infraestructures de la UdL com la Planta Pilot de Tecnologia d’Aliments i el CAEM(Centre d’Art d’Època Moderna), el centre audiovisual Magical Media i el Jardí Botànic Dr. Pius Font i Quer, un arborètum de 6,9 hectàrees emplaçat al barri de Ciutat Jardí de la ciutat de Lleida.

Al voltant de 1.500 persones, amb una mitjana d’edat de 30 anys, treballen a les instal·lacions del Parc Científic, que exerceix un rol important per retenir el talent local i, alhora, atraure de fora.

Un dels projectes més ambiciosos del parc és l’Inno4agro,que porta a terme juntament amb l’ajuntament, la UdL i Turisme de Lleida, amb el recolzament de la Generalitat de Catalunya i el cofinançament dels fons FEDER de la Unió Europea. La seva finalitat és crear un ecosistema d’innovació que permeti el reconeixement del territori i construir un sistema productiu líder per aconseguir un sector agroalimentari sostenible, saludable i intel·ligent.

En el marc de l’Inno4agro, ja s’ha iniciat la construcció de l’Agrolivinglab, on s’impulsarà la innovació oberta i col·laborativa així com la transferència tecnològica en el sector agroalimentari. Ha de servir, per tant, perquè la investigació que es faci arribi de forma efectiva a l’empresa. Es posarà èmfasi en l’adopció del model d’agricultura 4.0, ja que acollirà empreses tecnològiques del sector i promourà un programa continuat d’accions de laboratori d’innovació, tallers, trobades entre diferents agents, etc.

La construcció de l’Agrolivinglab té un pressupost de gairebé 1,2 milions d’euros, finançats per la Paeria, la Diputació de Lleida i fons europeus FEDER.

En el mateix sentit, s’ha posat en marxa el projecte de Centre d’Innovació Digital Agroalimentària i Forestal de Catalunya, coordinat pel parc i amb la participació de 13 organismes i institucions d’àmbit català. Serà un ‘hub’ d’innovació que pretén la incorporació de les tecnologies digitals, en un sentit ampli en el sector agroalimentari i forestal.

Aquesta línia de treball del Parc Científic i Tecnològic s’inscriu en l’objectiu del govern de la Paeria perquè Lleida es converteixi en la capital AgroBioTech del sud d’Europa amb l’horitzó del 2030; una ciutat referent en la manera de posar la tecnologia al servei del sector agroalimentari i de l’economia verda i provocar, simultàniament, millores i evolucions en altres sectors.

La Lluna de la NASA

El doctor Joan Oró (1923-2004), bioquímic nascut a Lleida, va construir una maqueta de la Lluna quan era investigador de la NASA per facilitar la missió espacial de l’Apolo 11 i l’arribada de l’home a la Lluna.

Aquest objectiu, assolit el 1969, és encara símbol de recerca, tecnologia, transferència de coneixement i innovació. La ubicació de la maqueta dins de l’edifici científic del parc té, per tant, un valor simbòlic, ja que expressa fidelment la seva filosofia.