Els accidents greus a Catalunya cauen un 72% en 20 anys

Qualsevol notícia vinculada a la seguretat viària és fàcil que tingui un titular en negatiu. Perquè una sola víctima mortal a la carretera ja és per si mateix una notícia pèssima, la pitjor possible. Però tal com estan les coses, amb la pandèmia una altra vegada en el punt àlgid, el repàs de la sinistralitat del 2021 també es pot afrontar des d’un cert optimisme, amb una dada per a l’esperança: el risc de tenir un accident greu ha caigut un 73% en 20 anys a Catalunya. Però ni de bon tros hi ha marge per a la relaxació, sobretot en el cas dels motoristes, implicats en el 44% dels sinistres malgrat que suposen el 2,4% de la mobilitat total. L’Arrabassada, per cert, segueix un any més com l’artèria no urbana més perillosa.

Aquest divendres el RACC ha presentat la 20a edició de l’estudi EuroRAP, en col·laboració amb el Servei Català de Trànsit, el Govern i la Diputació de Barcelona. L’informe, una de comparativa de triennis, analitza prop de 6.400 quilòmetres de carreteres per les quals transcorre el 93% de la circulació interurbana de tot Catalunya. És, per tant, un bon termòmetre de la situació. Des que va començar el 2021, a les vies fora de ciutat han perdut la vida 128 persones. Són la meitat que els morts del 2010, quan les víctimes mortals van ser 266, i 43 menys que el 2019 (171), quan el nivell de desplaçaments, sense pandèmia, era un 6% superior. Amb tot, Catalunya queda lluny de l’objectiu marcat el 2010 per la Unió Europea de reduir a la meitat la mortalitat a la carretera. Fins al 2019, la caiguda era del 25%, però el 2014 es va trencar la tendència de reducció, que la covid ha recuperat amb la davallada de la mobilitat.

El risc de tenir un accident greu o mortal ha experimentat una caiguda espectacular en aquestes dues dècades. La xifra dels sinistres més tràgics ha decrescut un 72,2% (de 2.155 en el trienni 1998-2000 a 599 entre el 2018 i el 2020). Aplicant el factor de correcció per l’augment del 3,6% de la mobilitat, dona com a resultat un índex de risc del -73,2%. Una evolució que es deu a un trident viari imprescindible: millores en la infraestructura, vehicles cada vegada més segurs i una consciència ciutadana cada vegada més sensible en vista de la necessitat de conduir amb compte. També han ajudat el carnet per punts (la por de la infracció sempre és un bon incentiu), però al contrari, la distracció al volant, és a dir, l’ús de dispositius mòbils, ja és la primera causa de sinistralitat.

Gravetat a la baixa

En tota estadística global hi ha un important taca de dues rodes. Els motoristes estan implicats en gairebé la meitat dels sinistres greus. No obstant, dels 1.354 accidents de motos del 2020, 195 van ser amb víctimes mortals o greus, mentre que el 2005 –quan l’informe del EuroRAP els va detallar per primera vegada– hi va haver 873 sinistres, amb 451 morts i ferits greus, cosa que constata que, malgrat pujar la sinistralitat en aquest col·lectiu, la gravetat va a la baixa. Segons les dades de l’estudi, durant l’últim trienni els accidents greus i mortals s’han reduït en general un 10,6% a Catalunya, mentre que la mobilitat ha caigut un 6% –a causa de les restriccions pel coronavirus–, per allò que el risc de tenir un accident mortal o greu en aquest període ha disminuït un 4,9%.

Sobre les carreteres, EuroRAP conclou que el 29% de la xarxa viària catalana suposa un risc alt o molt alt de tenir un accident greu o mortal, les carreteres d’un sol carril de circulació i sense mitjana són les més perilloses. L’Arrabassada segueix com la carretera més perillosa de Catalunya, malgrat que anys enrere es va emprendre una reforma que va consistir a col·locar uns separadors entre carrils per evitar els avançaments a revolts perillosos. En els últims tres anys, la BP-147, ja que aquest n’és el nom oficial, ha registrat 13 accidents greus, i en el 1005 d’ells hi havia una moto implicada. en segon lloc, i pujant des de la plaça número 8, es col·loca la BV-5224 entre Manlleu i Torelló. En les 10 primeres posicions, cinc pertanyen a la demarcació de Barcelona, quatre a la de Girona i una és a Lleida. Cap a Tarragona. Sis d’elles ja apareixien l’any passat. Les noves són la GI-555 (de Sils a Massanes), la C-1415a (de Terrassa a Sentmenat), la C-63 (de Lloret de Mar a Vidreres) i la C-28 (entre Viella i Naut Aran).

Zero risc

Notícies relacionades

Un dels "jardins de marihuana" d’Europa

Reinventar el periodisme

A l’altre costat de la balança, 668 quilòmetres –147 més que en els anys anteriors– tenen un risc zero de patir un sinistre (estadísticament parlant, per descomptat). Així, en el 10,5% de la xarxa viària catalana no s’ha produït cap accident amb ferits greus o morts en els últims tres anys. Destaca l’AP-7 entre Figueres i Girona, que malgrat tenir una intensitat mitjana diària de 3.000 vehicles no ha sigut escenari de cap accident amb ferits.

La sinistralitat particular de les motos és un altre món, ja que la meitat dels accidents greus es concentren en 828 quilòmetres, el 13% del total de carreteres analitzades. Passa el mateix amb els vehicles pesants: el 50% dels seus accidents tenen lloc al 12,8% de la xarxa. Tot això aporta moltes pistes de per on s’han de dirigir en matèria de prevenció i control.