Escapades sense empremta de carboni

Sis rutes verdes per a un pont festiu més sostenible

  • Sabem que l’activitat turística té un enorme impacte mediambiental però també que es pot intentar reduir al màxim l’empremta de carboni triant destinacions pròximes i accessibles amb transport públic. Aquí teniu algunes propostes per al pròxim pont de la Constitució.

Sis rutes verdes per a un pont festiu més sostenible
5
Es llegeix en minuts
Eva Cantón
Eva Cantón

Periodista

ver +

Via verda de la Val de Zafán amb bicicleta o a cavall

L’antic traçat del ferrocarril que unia Tortosa amb Alcanyís reconvertit en una Via Verda es recorre fàcilment amb bicicleta i s’endinsa a la comarca del Matarranya –en els límits entre Terol, Tarragona i Castelló– on hi ha una àmplia xarxa de camins per fer a cavall. La ruta es pot agafar i reprendre en qualsevol punt, té aproximadament uns 130 quilòmetres i el seu perfil suau i lineal la fa apta per a tota mena de públic. El paisatge és canviant al connectar dos dels parcs més espectaculars de Catalunya: el Parc Natural dels Ports i el Parc Natural del Delta. A més d’estar esquitxada de ponts, rius, camins i antics baixadors travessa nombrosos túnels, així que convé portar una bona llum. Si es fa en dos o tres dies val la pena fer parada en un antic poble medieval com Cretas (Terol) o a Beceite, al massís muntanyós del mateix nom.

Flamencs al delta de l’Ebre

És un hàbitat aquàtic vital entre els aiguamolls del Mediterrani on es poden observar aus en totes les estacions de l’any. S’han identificat més de 350 espècies diferents. Aquí es reprodueix el 70% de la població mundial de la rara gavina corsa i els flamencs es compten per milers. La colònia de flamencs, de què s’han arribat a comptabilitzar més de 4.000 parelles, està situada a l’observatori de La Tancada. La Generalitat ha editat una llista patró de les aus del Delta per conèixer amb més detall les espècies que es poden veure a la zona. No oblidar els prismàtics.  A causa de la disposició del terreny, totalment pla, la bicicleta és la millor opció per recórrer els arrossars i miradors. Hi ha també grans llacunes envoltades de canyissos i joncs, terres salobres i platges desertes amb formacions dunars. Declarat Reserva de la Biosfera el 2013, el Delta ha sigut reconegut internacionalment amb el distintiu de la Carta Europea de Turisme Sostenible.

Un tren cap al Canal de Castella

Una escapada perfecta a només una hora de Madrid si s’agafa el tren del Canal de Castella permet conèixer el funcionament de les 49 rescloses d’aquesta enorme obra d’enginyeria hidràulica del segle XVIII i únic canal navegable d’Espanya. El recorregut es pot fer amb barco, piragua o bicicleta i es pot completar amb visites a Medina de Rioseco –on hi ha el centre de recepció de viatgers–, els castells de Tiedra i Fuensaldaña i el monestir de Santa María de Matallana.

Al marge esquerre de la Dàrsena es pot visitar la fàbrica Harinas San Antonio, antiga farinera del segle XIX i avui l’únic exemple d’arquitectura industrial del canal que conserva íntegra la maquinària original. Bé d’Interès Cultural des de 1991, el canal ha creat un hàbitat que afavoreix la vida de moltes espècies. La tardor és particularment especial per les seves tonalitats ocres.

Tardor celta a Casas del Castañar

Del 3 al 12 de desembre al Valle del Jerte l’oferta és àmplia: la VII edició de l’Art-Rural Fest, la Dulce Otoñada a Navaconejo i la tardor celta de Casas de Castañar, punt de partida d’una de les rouredes més grans d’Europa. Hi ha castanyers mil·lenaris en una de les rutes més populars de la zona: un recorregut de 5 quilòmetres per descobrir espècies catalogades com Arbres Singulars d’Extremadura. I la ruta que transita per l’Era de San Bernabé ofereix vistes de Plasència o la del cinturó del Valle Cuadrilleros. Casas del Castañar –hereva del passat celta del nord extremeny– tindrà un mercat celta, música en directe de grups celtes, conferències i exposicions. A la serra de San Bernabé es poden visitar les restes del castre Risco de Villavieja, situat en una talaia amb espectaculars vistes al Valle del Jerte que és, a més, un bon punt per als aficionats a l’ornitologia.

L’aigua d’As Mariñas

Molt a prop de la Corunya, la reserva de la Biosfera d’As Mariñas combina dinàmiques urbanes i rurals i al seu patrimoni cultural i natural s’afegeix una gastronomia en què el protagonista és el producte local i de temporada. Les seves 116.724,5 hectàrees, terrestres i marines, donen empara a una gran diversitat biològica que permet conèixer dues grans conques fluvials, les dels rius Mero i Mandeo, boscos de ribera, aiguamolls i la connexió entre aigües interiors i de costa típica del bosc atlàntic. Es poden veure castres, monestirs, castells, camins tradicionals anomenats «Corredoiras», envoltats de boscos autòctons centenaris. As Mariñas  és la primera destinació d’Ecoturisme de Galícia, segons el club d’Ecoturisme a Espanya. Hi ha diferents rutes de senderisme dividides en àrees temàtiques: valors ambientals (costa, litoral i platges atlàntiques), valor històric (‘cruceiros’, esglésies, monestirs i ‘pazos’) i varietat de flora i fauna (bosc de ribera, penya-segats i aus).

La fauna de Cabañeros

Notícies relacionades

Al Parc Nacional de Cabañeros, situat als Montes de Toledo, viuen prop de 200 espècies d’aus, entre les quals destaquen rapaços de gran mida com el voltor negre, l’àguila ibèrica i l’àguila reial. És també terra de grans mamífers i es poden veure cérvols, senglars i cabirols. A les bosquines –les planes que hi ha entre les ondulacions de la serra– s’albiren avitardes, sisons i cogullades. No només això, Cabañeros allotja quatre espècies de fauna en perill d’extinció i vuit de vulnerables. Roures, aurons, alzines i alzines sureres originen un bosc de caràcter mixt. A més, és una magnífica representació geològica del període Cambrià, amb importants jaciments de fòssils, entre els quals hi ha les empremtes de trilobits més extenses d’Europa.  Als pobles pròxims hi ha varietat d’elements del patrimoni històric com el castell de Malamoneda de Hontanar o el jaciment arqueològic del mateix nom. En l’actualitat, en alguns llocs de l’interior del parc nacional, es continua practicant la pela de les alzines sureres i l’apicultura

 

Temes:

Turisme Ecologia