Dos mesos d’activitat

Un vulcanòleg a cada casa

L’erupció a La Palma ha desencadenat un furor que no mostra signes de remetre 60 dies després que comencés

Mentre centenars de famílies perden cases i pertinences, les excursions turístiques a la zona no paren de créixer 

4
Es llegeix en minuts
Juan Ruiz Sierra
Juan Ruiz Sierra

Periodista

ver +

Quan el volcà va entrar en erupció, el diumenge 19 de setembre a les 16.12 hora peninsular, gairebé tot Espanya es trobava fent la migdiada o en plena sobretaula, bastant aliena al que es gestava a La Palma. Els científics n’havien descartat un «desenllaç imminent», però els volcans són capritxosos. A l’emergir la lava, en el primer fenomen d’aquest tipus que es registra en mig segle sobre la superfície terrestre espanyola, la població va començar a contemplar allò hipnotitzada, pendent de cada novetat, per mínima que fos. Allà segueix. Dos mesos després, en una societat que consumeix i rebutja notícies com si fossin xiclets, no hi ha gairebé signes de fatiga volcànica.  

Primer, el més tràgic: pèrdues econòmiques d’entre 550 i 700 milions d’euros, 1.037 hectàrees de l’illa canària cobertes de lava i 2.734 immobles afectats pel magma, la major part destruïts, amb centenars de famílies que han perdut cases i pertinences, al costat de la intranquil·litat permanent que suposa estar subjecte als habituals sismes. Només dimecres n’hi va haver 300, un nou rècord diari que els especialistes miren ara de calibrar, per saber si es tracta d’un fenomen esporàdic o al contrari el volcà, que continua sense tenir nom, entra en una nova fase d’erupció. Ningú, en qualsevol cas, s’atreveix a aventurar quan cessarà la seva activitat. 

Les xifres solien venir acompanyades d’un asterisc que els restava una mica de dramatisme: no hi havia cap mort. Però això va canviar la setmana passada, quan un home de 72 anys va ser trobat mort, en circumstàncies encara per aclarir, mentre netejava cendres de la seva vivenda, situada a Los Llanos de Aridane. 

Però al voltant de tot aquest rastre de desolació hi ha, alhora, una febre volcànica que es tradueix en activitats banals i lúdiques. Fer turisme, per exemple, amb els visitants arribant en massa a l’oest de l’illa. Comprar cendres que provenen, suposadament, del volcà. Aprendre un nou vocabulari i sentir-se vulcanòleg: boca (el cràter), dom (el centre d’emissió del magma quan és viscós i lent), fumarola (els gasos que emanen de petites esquerdes), piroclast (fragment sòlid expulsat per una erupció), lapil·li (fragment que surt en estat líquid i se solidifica en l’aire) o els tipus d’erupció: hawaiana, estromboliana, vulcaniana, pliniana i peleana. Fa un parell de mesos aquestes paraules eren patrimoni exclusiu d’un grup reduït i altament qualificat. Ara són a cada casa. 

El polèmic reclam

El 20 de setembre, un dia després que comencés a sortir la lava, la ministra de Turisme, Reyes Maroto, va dir que es tractava d’un «espectacle meravellós» que s’havia d’aprofitar. «L’illa es converteix en un reclam», va assenyalar a Canal Sur. Tenint en compte les pèrdues materials, a la tesi li va faltar tacte, una cosa que li va valer a Maroto una allau de crítiques de tota l’oposició. El president del Govern central, Pedro Sánchez, que dissabte tornarà a La Palma per setena vegada des que va començar l’erupció, va evitar recolzar-la, i la mateixa ministra se’n va retractar poc després. Però el cas és que tenia tota la raó: el volcà de La Palma és un reclam turístic.

Tot i així, les xifres d’ocupació hotelera se n’han ressentit: molts visitants del nord d’Europa que anaven a La Palma en aquesta època de l’any a passar llargues estades per les càlides temperatures han decidit quedar-se a casa o viatjar a un altre lloc, per por de l’erupció.  

Embussos davant el mirador

El Fancy II és un catamarà amb finestres submarines especialitzat en l’albirament de cetacis: dofins, catxalots, calderons. Dues hores i mitja, 38 euros. Des de fa uns dies, no obstant, dedica més temps que els seus clients, menys interessats a mirar cap a baix, contemplin l’erupció des del mar. És impossible reservar un seient fins al 3 de desembre; està tot complet. Altres empreses ofereixen visites a la zona sense quedar-se a l’illa. Per 109 euros es pot sortir en ferri des de Los Cristianos, a Tenerife, atracar a La Palma, pujar a un autobús, contemplar la lava («¡el soroll i les imatges seran impressionants!», promet l’empresa, anomenada Get Holiday), i tornar al port d’origen 11 hores després. Durant el pont de Tots Sants, hi va haver fins i tot embussos per arribar al mirador de l’església de Tajuya (El Paso), amb vistes privilegiades a l’erupció.

Notícies relacionades

També es pot tenir una experiència volcànica a molta més distància. Poc després que comencés a sortir la lava, a Ebay van aparèixer anuncis que oferien cendra (80 grams a 10 euros, però és possible adquirir-ne quantitats més grans) i fins i tot lapil·li. Un dels venedors assegura que tot és «absolutament legal». No ho és: es tracta d’un paratge protegit i emparat per la llei de la biosfera, i comportaments d’aquest tipus comporten multes d’almenys 5.000 euros. El nou comerç, en qualsevol cas, mostra el furor que està provocant el volcà. 

I després, en un pla molt més altruista, hi ha les mostres de solidaritat amb l’illa: enviaments de roba i estris, programes específics, campanyes, jornades escolars. Divendres se’n va celebrar una al Colegio Montserrat, a Madrid. Els nens van escriure cartes i van fer dibuixos que després es van enviar a La Palma. Molts d’ells, almenys els més petits, van pintar volcans en erupció. Potser no era el més oportú, però el que importava era el detall. Ells, al cap i a la fi, també s’han convertit una mica en vulcanòlegs.