Masclisme i videojocs

Un escàndol per assetjaments sexuals fa tremolar la directiva del gegant dels videojocs Activision Blizzard

  • Una investigació del ‘WSJ’ exposa que el director, Bobby Kotick, va silenciar durant anys denúncies per violacions i discriminació contra empleades

  • Empleats i accionistes exigeixen la dimissió de l’equip directiu i denuncien que s’ha perpetuat una cultura tòxica i misògina

Un escàndol per assetjaments sexuals fa tremolar la directiva del gegant dels videojocs Activision Blizzard

Reuters / Brendan McDermid

3
Es llegeix en minuts
Carles Planas Bou
Carles Planas Bou

Periodista

Especialista en tecnologia i el seu impacte sociopolític.

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Terratrèmol en la indústria dels videojocs. La directiva d’Activision Blizzard, un dels principals gegants del sector, es troba a la corda fluixa després que una investigació periodística del ‘Wall Street Journal’ destapés que el seu director executiu, Bobby Kotick, va silenciar múltiples casos de violacions i assetjament sexual contra empleades de la companyia que ha creat grans èxits mundials com ‘World of Warcraft’ i ‘Call of Duty’.

Després de la publicació del reportatge dimarts passat, uns 150 treballadors van sortir a protestar davant la seu de la companyia a Irvine, Califòrnia, i van demanar la dimissió de l’equip directiu. D’altres han recolzat la protesta de forma digital deixant de treballar. No obstant, aquesta no era la primera vegada que mostraven la seva indignació i cansament amb la toxicitat misògina de l’empresa. Al juliol, centenars d’empleats també es van manifestar quan el govern californià va denunciar Activision Blizzard per haver creat una cultura d’«assetjament sexual constant» en la qual les dones eren també discriminades i mal pagades. L’any passat fins a 30 treballadores van denunciar que havien sigut víctimes de «tocaments no desitjats, comentaris denigrants i exclusió».

Més enllà de la pressió als carrers, el que pot posar la cúpula de la companyia amb l’aigua fins al coll és la denúncia d’un grup d’accionistes que té 4,8 milions d’accions, una petita fracció dels 779 milions totals. «Kotick estava al corrent de molts incidents d’assetjament sexual, agressió sexual i discriminació de gènere a Activision Blizzard, però no es va assegurar que els executius i gerents responsables fossin acomiadats ni va reconèixer i va abordar la naturalesa sistemàtica d’aquesta cultura hostil», assenyala una carta del Grup d’Inversió del Centre d’Organització Estratègica (SOC) publicada dimecres al Washington Post. La junta directiva, malgrat tot, continua recolzant Kotick.

Kotick, un milionari ja denunciat per assetjament

La investigació del ‘WSJ’ documenta que el 2018 Kotick va rebre un correu electrònic en el qual una advocada li informava que la seva clienta, empleada de Sladgehammer Games, havia sigut violada el 2016 i el 2017 per un dels seus caps. Després de la falta d’actuació del departament de recursos humans, l’advocada va amenaçar de posar una demanda als jutjats. Blizzard va apaivagar el cas amb un acord extrajudicial del qual Kotick mai va informar ni la junta directiva ni Activision, una de les dues desenvolupadores que formen el gegant dels videojocs. Així mateix, Kotick va intercedir en un altre cas per evitar que el directiu Dan Bunting, acusat d’assetjament sexual, no fos acomiadat.

Notícies relacionades

Kotick ha negat aquestes informacions assegurant que són «enganyoses» i ha promès solucionar l’incendi en la companyia i rebaixar el seu salari, valorat en 154 milions anuals, fet que el converteix en un dels directius més ben pagats dels Estats Units. No obstant, el director executiu té un llarg i tèrbol historial d’acusacions silenciades. Segons indica el WSJ, una treballadora el va acusar d’assetjament sexual i amenaces de mort el 2006 i dos anys després una altra dona el va denunciar pel mateix. Els dos casos van acabar resolent-se extrajudicialment.

Activision Blizzard és un dels fabricants de videojocs més exitosos del món. Els dos estudis, fusionats el 2008, són els responsables de referents de l’entreteniment digital com ‘World of Warcraft’, ‘Call of Duty’, ‘Guitar Hero’, ‘Crash Bandicoot’, ‘Diablo’ i ‘Tony Hawk’. La companyia té una valoració de mercat de més de 50.000 milions de dòlars, xifra que la converteix en la segona del sector als EUA, només per darrere de Microsoft, creadora d’‘Halo’. L’any passat, Activision Blizzard va obtenir uns beneficis de 8.100 milions de dòlars.