Casas prefabricades i ‘caravanes’ en comptes de pisos: el ‘boom’ logístic desborda el límit entre Toledo i Madrid

«Això és com una urbanització de luxe. Surts aquí a la terrassa, fas un cafè i estàs tan tranquil. A la nit sents fins i tot els grills i veus les estrelles». El Raúl té 46 anys, en fa 33 que fa de carnisser, des que era un nen, i, com que sempre va somiar mudar-se al camp, a la tranquil·litat, ho ha fet fa un parell de mesos després de divorciar-se. 

La seva ‘urbanització de luxe’ són quatre cases mòbils, a tall de caravanes, distribuïdes en una àmplia parcel·la tancada de Yuncos, una localitat de Toledo de gairebé 12.000 habitants, a 40 quilòmetres de Madrid. La seva ‘terrassa’ és una taula i dues cadires de fusta enganxades al mòdul i envoltades de còdols blancs rodons. «Valen una pasta, ho vaig buscar per internet». 

És impossible no adonar-se de les cases prefabricades al passar per aquesta zona de xalets gairebé ja a la sortida cap a Illescas. Són com una illa al mig de l’oceà. 

-Mira, hi ha dos dormitoris, en aquest dormen les meves filles, que estan encantades amb la casa –apunta a una habitació on caben dos llits amb prou feines, a més d’un armari encastat–, allà hi ha un lavabo i a l’altra banda un lavabo amb dutxa, cosa que és molt bona idea... 

30 metres quadrats

Cada espai de la construcció, d’uns 30 metres quadrats, està pensat al detall. El saló-cuina-vestíbul s’apanya en tot just set metres quadrats. En un racó de l’habitació, una estufa elèctrica –també hi ha bomba d’aire– i una televisió de plasma petita enganxada a la paret, a més d’un sofà i una taula. Les finestres, de doble vidre, són de PVC.

El Raúl obre un estret armari en què no es pensaria que hi cabés res més que una escombra i un recollidor, però hi apareixen una caldera i una rentadora: «Hi caben 100 litres. D’aigua calenta anem sobrats». 

Només fa dos mesos que hi és, però sembla que el Raúl ja ha trobat la seva arcàdia. «Tens qualitat de vida i, és clar, surt més econòmic que un pis; la resta de gent que viu aquí són també gent treballadora», revela sobre un tipus de llar que els últims anys s’ha multiplicat a la comarca de La Sagra: hi ha més de 50 famílies vivint en l’actualitat en mòduls prefabricats, i la demanda va en augment, revelen al sector de les mobile home. 

El motiu principal és el boom de creació d’ocupació del sector logístic a la zona, sobretot a Illescas, cosa que ha disparat el preu de la vivenda més d’un 25%, tot i que en alguns casos molt més, segons les immobiliàries. La falta de nous desenvolupaments urbanístics ha ajudat a inflar la bombolla. 

«En el lloguer, la demanda supera amb escreix a l’oferta», apunten a l’oficina de la immobiliària de Redpiso d’Illescas, la que més moviment ha tingut els dos últims anys de les 260 que l’empresa té repartides pel país. En un dia poden mostrar un pis per llogar a deu famílies diferents. 

Illescas, la capital de la comarca, és el màxim exponent d’aquesta explosió demogràfica. El 2015, segons l’INE, tenia 25.964 habitants. L’any passat, 29.558. Guanya 700 empadronats nous cada any. 

Escolarització

«Hi ha un component de nova residència, al voltant del 35%, i la resta són persones que no estaven empadronades perquè no els interessava, i ara sí, perquè, per exemple, si no ho fan no poden escolaritzar els fills», afirma el regidor d’Urbanisme, Francisco Rodríguez, des del seu despatx a l’ajuntament, al centre de la localitat. En una de les parets es despleguen mapes, dibuixos i documents com si fos el despatx d’un investigador de l’FBI. De les paraules de Rodríguez, que dona explicacions molt didàctiques que sonen a explicades moltes vegades, es desprèn que cada pas que fa el consistori està molt pensat. No es volen precipitar construint com uns bojos. Saben que és un moment clau. 

La població s’ha disparat de la mà de l’ocupació: no paren d’arribar empreses al municipi. Toyota, Amazon, Fm Logistic (la màxima empresa logística francesa), Michelin, Ehlis, XPO, Seur, Zalando, Mountpark o Dia han instal·lat els seus centres logístics a Illescas els últims anys. 

El creixement està assegurat. La posició d’Illescas és estratègica per a la logística, a l’estar situada al costat de l’A-42 (Madrid-Toledo), l’AP-41 i la CM-42 (autovia de La Sagra), a més de tenir la via fèrria que la uneix amb Talavera, Badajoz, Lisboa i Madrid. Des de les enormes naus desplegades al polígon de Las Veredillas es reparteixen mercaderies per a tot Espanya i per al centre i sud d’Europa. Són tan mastodòntiques que si ens col·loquem a l’extrem d’una no arriben a veure’n el final. 

I és només l’inici. Queden dos milions de metres quadrats per desenvolupar, molts dels quals, al Puerto Seco, les obres de parcel·lació i il·luminació del qual està ultimant el consistori. «El sector de la logística ha vingut per quedar-se, no té els peus de fang com el sector del totxo», afirma el regidor. 

Aquest auge de l’ocupació és visible a primera hora del matí. No hi ha només embussos ja per anar cap a Madrid, sinó en el sentit contrari. De gent que viu a Madrid i treballa a La Sagra. «S’estan canviant els fluxos de circulació», assenyalen al consistori, on reivindiquen la gratuïtat de l’AP-41 i que s’uneixi la localitat amb la xarxa de Rodalies de Madrid.

Des del 2016 s’han creat 5.000 llocs de treball en el que és considerat el centre logístic en creixement més gran del sud d’Europa. «Això ha crescut una barbaritat», apunta el José, cambrer de La Cantina, l’únic restaurant de Las Veredillas. Està compost per mòduls prefabricats i serveix uns 110-120 menús diaris a 12 euros. Banderes d’Espanya i fotos aèries del polígon poblen les parets. Davant el restaurant, hi ha un aparcament per a camions, principalment destinats al descans dels conductors procedents de l’estranger, que paren a menjar aquí. 

«Per a les empreses és més atractiu implantar-se aquí que a Madrid, perquè Castella-la Manxa té més incentius fiscals i línies de finançament específiques», aprecia el regidor d’Urbanisme. 

Atur residual

«Hem reduït gairebé a atur tècnic l’atur, un 10%, el que hi ha és residual», presumeix el regidor d’Urbanisme de la localitat. Com molts municipis de la zona, Illescas va passar la dècada de 2000 de viure de l’agricultura al totxo i els mobles. Fins que va punxar la bombolla el 2008. En donen fe les restes de les fàbriques de mobles que llueixen com a merlets en ruïnes als afores de la localitat.  

En el moment més dur de la crisi, amb l’atur pròxim al 30% –«una barbaritat, ens ho vam passar molt malament», admet el regidor–, l’equip municipal, dirigit pel que continua sent l’alcalde, el socialista José Manuel Tofiño, va apostar per requalificar terreny urbanitzable, rústic, per logístic. 

Va fer falta poc temps per saber que va ser un encert. Les empreses van començar a arribar en un degoteig incessant.  

A Casa, la que és avui Airbus, que s’hi va instal·lar molt abans, a principis dels 90, es van anar sumant grans marques com Toyota, fins que Amazon, el gran gegant del comerç electrònic, va implantar la seva primera nau aquí el 2018, cosa que va ser un abans i un després.

Ara, tres anys després, al Puerto Seco, a l’altre costat de l’A-42, Amazon acaba d’inaugurar la segona planta, de 180.000 metres quadrats i que generarà els pròxims anys més de 1.200 llocs de treball. Unes mil persones més –instal·ladors, encofradors...– hi han estat treballant l’últim any provinents de molts punts d’Espanya. Els hotels es van saturar. El lloguer va vorejar el seu màxim.

El president de Castella-la Manxa, Emiliano García Page, va destacar en l’acte de presentació que a la localitat «s’ha matinat» per portar inversions al municipi. Page sol dir en privat que quan la gent va, l’alcalde d’Illescas ja està tornant. «Aquí hi ha hagut una perspectiva clara del que calia fer. En deu anys diran que Madrid és una extraordinària ciutat que està al costat d’Illescas», deia amb sorna el president manxec. La ministra d’Indústria, Reyes Maroto, també va omplir d’elogis l’equip de govern municipal per saber atraure «empreses capdavanteres».

Però el conte de fades de l’ocupació també té els seus inconvenients. Comprar vivenda s’ha convertit en una proesa. «És molt complicat i la que hi ha està totalment sobrevalorada. Estan demanant 100.000 euros per un pis d’una habitació o 220.000 per una casa amb parcel·la d’uns 40 anys allunyada de tot», protesta l’Alfredo indignat mentre fa el cafè de mig matí amb uns amics en un bar del centre del poble. 

Es dedica a les telecomunicacions i li agrada viure a Illescas, però els amos del pis on viu el volen vendre, així que li toca buscar una alternativa. «És que estan demanant el que els dona la gana, fins i tot per pisos que estan destrossats. Cases que són galliners te les venen per 150.000. I després la Sareb, que té molts pisos per aquí, ven malament i car. Vas a veure un pis i hi ha 20 famílies... al final em tocarà anar-me’n a viure a un altre lloc», raona. 

Una cosa semblant li ha passat al Miguel, DJ sense feina. «Pago una renda antiga per un pis al centre, però em volen fer fora per apujar el lloguer. He estat mirant i és pitjor que a Madrid. Pel d’una habitació et demanen 600 i per un de dos 700», explica mentre passa la tarda en un ‘pub’ del centre, de braços plegats.  

«En aquesta zona ha crescut molt la demanda últimament, sobretot des que va arribar Amazon, DHL... Les empreses estan portant molta gent. No són sous enormes per comprar, però molts inverteixen a llogar», revela la Miriam, venedora d’Inmobiliaria 23. En venda amb prou feines tenen pisos, igual que a Redpiso. Els que entren volen ràpid.

1.600 euros el m2

Al Señorío de Illescas, una mena de La Moraleja del municipi, el metre quadrat s’ha elevat als 1.600 euros. «Aquí un xalet et valia abans 200.000 euros, ara te’n poden demanar fàcilment 320.000», assenyala l’Arturo, un dels seus veïns, mentre passeja el gos per un dels molts carrers buits del complex, al nord del municipi i amb alguns xalets que tenen unes vistes privilegiades des dels jardins. Vistes a la fàbrica gegant de Casa, que tenen a tot just 30 metres.

A la resta de la localitat, el preu del metre quadrat voreja els 1.300 euros. És un preu car per a aquesta zona, afirmen els experts. «Els treballadors de logística busquen xalets si tenen família, i pisos més per a parelles. Hi ha molta gent que s’està comprant la parcel·la per construir ells mateixos», apunta la Miriam, d’Inmobiliaria 23. 

El regidor d’Urbanisme admet que a la petita bombolla immobiliària que es viu hi ha ajudat en una petita part la Sareb, que és propietària de molts pisos buits, alguns d’okupats, que l’han facilitat, juntament amb l’arribada de nous veïns que treballen als polígons o de parelles joves de «Leganés o Fuenlabrada que en comptes de pagar 900 o 1.000 per un lloguer venen aquí i paguen menys». «És que a Illescas ve de gust viure-hi, està en aquest impàs que no és una ciutat ni un poble, i té tots els serveis necessaris», presumeix. 

Segons Francisco Rodríguez, no s’han desenvolupat nous terrenys per a residencial perquè hi va haver desenvolupaments urbanístics que es van quedar «sense resoldre i que són difícils de desbloquejar». «Pensem a acabar el que tenim i rehabilitem els nuclis i després ja desenvoluparem sòl. Anem a poc a poc», afirma el regidor, el departament del qual ha donat més de 800 llicències d’obra aquest any, principalment per a rehabilitacions d’edificis o construccions petites en parcel·les. 

Per a d’aquí un any i mig sí que està previst l’inici d’un desenvolupament a l’oest d’unes 600 vivendes, que es construiran els pròxims quatre anys. L’alçària màxima continuarà sent de cinc plantes.

A la pròxima Seseña la situació és semblant. El desenvolupament d’El Quiñón, aixecat pel polèmic Francisco Hernando, El Pocero, té poques vivendes lliures, i el consistori acaba de desbloquejar la seva ampliació perquè es puguin construir milers de cases més. Entre els agents urbanitzadors interessats a construir hi ha Ormazabal, que ha obert una empresa del grup dedicada a prefabricats de vivendes en altura, de fins a set pisos i que venen amb totes les instal·lacions. «Hi ha una demanda continua de vivenda», assenyala el regidor d’Urbanisme de Seseña, Cándido Guerra, del PSOE.

Mentrestant, l’ús de les mobile home s’estén per la comarca, amb més de mig centenar d’aquestes instal·lacions repartides per Carranque, Yeles, Numancia, Illescas, Yuncos... 

Rapidesa

«La demanda és sobretot de gent jove. Estem tenint molt interès també de constructors que volen comprar-les per posar-les de lloguer. No te’n compren una, te’n compren sis. És per la rapidesa, perquè no has de fer obra», revela José Francisco Sicilia, amo de Caravan Ocio, que comercialitza aquestes cases prefabricades que poden estar disponibles en tot just dos mesos després de la compra. 

«Molta gent et diu que amb el que està pagant de lloguer en un any i mig la té amortitzada», aprecia el comercial. 

Els preus oscil·len entre els 30.000 i 40.000 euros en el cas dels prefabricats nous i entre 10.000 i 20.000 en el cas dels de segona mà. Hi ha nombrosos models d’entre 30 i 40 metres quadrats i estan elaborats o de plafó de sandvitx, compost per plaques d’acer i un aïllament, o de PVC, que no necessita manteniment. 

El Mikel té 43 anys i viu en una casa prefabricada de xapa recoberta d’aïllant i pladur a prop del centre residencial per a persones grans d’Illescas, a l’extrem occidental del municipi. La seva mare la va encarregar fa uns quatre anys. Va comprar el terreny perquè el preu de qualsevol casa estava ja començant a encarir-se i «era l’única manera de tenir terrassa». 

En total, per 86 metres quadrats, van ser 70.000 euros. La instal·lació, amb diversos mòduls i sostres a dues aigües, va tardar set mesos en comptes del mes previst, això sí. «Ella està de meravella. La meva parella i jo vivim amb ella i volem fer el mateix», afirma aquest treballador d’una de les empreses de logística de la zona. «Molta gent passa per davant i et pregunta com és viure aquí... A Yeles hi ha una parella que viu en un contenidor marítim reformat. Ho tenen molt bé», revela.

A tot just 500 metres de casa seva, hi ha una altra mobile home d’última generació en una parcel·la amb piscina. «Aquí estem molt bé», explica la María Luisa, que viu en un altre mòdul prefabricat al centre de Yuncos. «Vivíem als afores, i el meu marit i jo ja érem grans i vam decidir muntar-la en un solar del centre, que ens queda tot a prop», explica aquesta jubilada. En total va pagar 45.000 euros. «Aquí pagues les mateixes despeses que per una casa normal. No es regala res».  

Notícies relacionades

Un dels "jardins de marihuana" d’Europa

Reinventar el periodisme

Des de l’ajuntament admeten que aquestes cases són casos «molt, molt aïllats», molt puntuals. «A efectes de llicència és igual que una casa construïda in situ, una altra cosa és l’estètica», afirma el regidor d’Urbanisme. «Estan subjectes a les taxes i a l’impost de construcció i obres», aprecia. 

Rodríguez remarca que la bombolla de vivenda seguirà al municipi «els pròxims anys» i que molta gent que vulgui viure a Illescas haurà de fer-ho a la comarca mentre no es rehabilitin els nuclis i es rebleixin els desenvolupaments urbanístics del 2007 i 2008 que es van quedar sense acabar. «No podem desenvolupar terreny i deixar els morts del passat allà... Volem, això sí, injectar una mica d’oferta en aquesta demanda, perquè aquesta bombolla no s’infli, però sense punxar-la».