Sector agroalimentari

Catalunya busca enginyers agrònoms

Catalunya busca enginyers agrònoms

David Aparicio

  • L’any passat van acabar el màster només 20 alumnes, mentre que el col·legi professional tenia 150 ofertes de treball per cobrir

  • La gestió eficient del producte de proximitat i sostenible fan més peremptòria la necessitat d’experts qualificats

6
Es llegeix en minuts
Carlos Márquez Daniel
Carlos Márquez Daniel

Periodista

Especialista en Mobilitat, infraestructures, política municipal, educació, medi ambient, àrea metropolitana

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Temps enrere era habitual tenir algun agrònom a prop. Un cosí, un amic, un conegut. Aquesta professió, que s’associa al camp –i així és– però aborda moltíssim més, està perdent efectius a Catalunya, precisament quan més necessaris són amb la digitalització i la tecnificació del sector agroalimentari. Així ho adverteix el seu col·legi professional, que recorda que aquest és un ofici no només imprescindible, sinó que també brinda un bon futur als que l’exerceixen. Perquè, com solen dir, es dediquen a «alimentar el món», i això és una cosa que no sembla que hagi de passar de moda. Prova d’això, és la quantitat d’activitats ciutadans, fòrums de debat i altres esdeveniments que tindran lloc a Barcelona a partir d’aquesta setmana i fins a finals d’octubre, amb motiu de la seva designació com a Capital de l’Alimentació Sostenible.

«Si volem ser sostenibles a nivell d’alimentació i apostar per la proximitat, és necessari coneixement i eficiència, i això és precisament el que fem nosaltres», afirma Conxita Villar, degana dels agrònoms catalans. La societat demanda cada vegada més productes ecològics, però per aconseguir això calen «professionals qualificats», insisteix. Eren necessaris el 1855, quan durant el regnat d’Isabel II es va crear l’Escola Central d’Agricultura, i ho continuen sent avui, 166 anys després.

Un exemple: el màster que habilita per exercir la professió va incorporar al gremi una vintena de nous enginyers agrònoms l’any passat. En el curs anterior en van ser 15. Són pocs si es té en compte que el Col·legi Oficial d’Enginyers Agrònoms de Catalunya (COEAC) tenia unes 150 ofertes d’ocupació sobre la taula. Una situació, pel que sembla, que es repeteix en altres regions, com Aragó, el País Basc i Navarra. Pot ser que molts aspirants s’hagin passat als molt dignes graus de formació professional, més assequibles, però potser també és un efecte més de l’Espanya rural buidada o d’una globalització que, per molt que es parli de producte de quilòmetre zero, està empetitint l’agricultura i la ramaderia de proximitat. La pandèmia, no obstant, unida a la sensibilitat ecològica, pot marcar un punt d’inflexió, una finestra de retorn als aliments de proximitat. Aquesta és la crònica d’una carrera en hores baixes, però també és el reflex d’una societat.

 No està en el seu ànim criticar la paleta de cursos d’FP, però recorda que aquestes titulacions «habiliten per realitzar tasques molt concretes». Lamenta, també, que la gent sigui tan reduccionista amb els agrònoms: «La nostra és una professió molt transversal; coneixem la natura, la tecnologia i la digitalització». Per arribar allà, han hagut d’estudiar quatre anys de grau tècnic (s’imparteix a les quatre províncies) i un màster de gairebé dos anys que només es pot realitzar a l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Agrícola (ETSEA) de Lleida, que, assenyala Villar, «és al top 3 internacional en investigació agroalimentària».

«Et permet escollir»

Gerard Pidemunt es va amarar de camp a Sant Hilari Sacalm de la mà dels seus avis. Va acabar el grau i es va apuntar al màster per aprofundir, per tenir més opcions laborals i, de passada, menys competència. «Et permet escollir, i el fet que l’agronomia sigui tan àmplia t’obre camps molt diferents, com a consultoria, assessorament, direcció tècnica o de cooperatives, explotacions agrícoles o ramaderes, investigació...». Ara treballa en el Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, a Girona, estudiant i gestionant ajudes al sector. Espera que cada vegada en siguin més els joves que s’apuntin al gremi, «perquè llavors sí que podrem donar per fet que aquesta societat es creu tot el que diu sobre la crisi climàtica i la importància de consumir productes de proximitat».

No entén que es continuï relacionant els agrònoms «amb cuidar porcs o plantar enciams». Però no ho diu amb posat ofès. És incomprensió: «Tothom valora el producte de proximitat, però ningú té ni idea del que hi ha al darrere, de com ha arribat fins a la prestatgeria del supermercat, dels costos, de l’esforç; hi ha una desconnexió molt gran entre el camp i la ciutat». Tot això, adverteix, està generant un progressiu abandonament de la pagesia, perquè un petit agricultor «no pot guanyar-se la vida amb marges econòmics tan ridículs». Per això, lamenta, «cada vegada hi ha més terres en menys mans», cosa que ja està passant en zones com el parc agrari del Baix Llobregat, on amb prou feines hi ha relleu generacional i uns quants es fan càrrec de les hectàrees de molts.

«Hi ha una desconnexió molt gran entre el camp i la ciutat»

¿Però per què creuen que és fonamental la figura de l’enginyer agrònom? Allà va aquest jove de 24 anys: «És important per poder avançar en la gestió, la planificació, el disseny i la innovació tecnològica del medi rural, agrícola i alimentari, del país». La degana del COEC afegeix el factor sostenibilitat, un valor en alça que en bona mesura depèn de l’«agricultura de precisió», és a dir, l’explotació del camp minimitzant al màxim l’ús de productes químics, optimitzant l’ús de l’aigua i recorrent a energies alternatives. Però també, afegeix Conxita Villar, la lluita contra els incendis «amb els enginyers forestals». Elements que dècades enrere no eren a l’agenda però que a partir de finals els 80, després d’un parell de dècades de la denominada ‘revolució verda’ (el redescobriment de l’agricultura però sense gaire control), i amb el ‘boom’ de l’ecologisme, van començar a tenir-se molt en compte.

Vendre’s millor

Laia Villar va acabar els estudis el 2010 i el seu cas no va ser tan vocacional com el del Gerard. La van seduir les sortides professionals, el fet poder incloure àmbits tan diferents dins d’una mateixa àrea de coneixement. Va passar 10 anys en una empresa de productes ecològics, Altinco, on va combinar l’agronomia amb el màrqueting al lloc de directora comercial. Va decidir canviar d’aires i ara és responsable d’una àrea agrotècnica d’ActelGrup, «una cooperativa de cooperatives, de les més grans d’Espanya». Coincideix amb els seus col·legues que la imatge social del seu ofici és plena de tòpics, però creu que el gremi en té part de culpa. «La carrera no està ben publicitada, tinc amics que només vinculen la meva feina amb la terra, però jo no he tocat el camp en la ma vida. Creuen que és anar en xandall tot el dia, i pot ser que escullis això, ser pagès, i està molt bé, però hi ha molt més, i ens fem veure molt poc, ens fem valer poc». L’escola s’hi ha posat amb la campanya ‘La professió que alimenta el món’.

Notícies relacionades

Hi ha agrònoms als laboratoris, a les empreses, a les cooperatives, en la gestió de parcs i jardins urbans, en l’educació, a la producció de vi o oli, a les granges, als magatzems, en el disseny industrial... I tots amb feina assegurada. «Fins i tot els que eren menys estudiosos es guanyen bé la vida», diu fent broma Laia, que admet que l’FP és una «forta competència», però recorda que és una formació que prepara «per a una tasca molt determinada i després és molt més difícil anar obrint altres portes laborals».

La degana veu un bri d’esperança, ja que aquest any són 30 els matriculats en el màster de Lleida. Una bona notícia, diu, ja que l’agricultura sostenible «està en risc davant la falta d’enginyers agrònoms».