¿De qui és el nou delta?, ¿fins on arribarà? i vuit respostes més

A l’Estat; el nou delta o ‘fajana’ que ha format la lava a l’illa de La Palma pertany a l’Estat, i s’estendrà fins a arribar a una longitud d’uns 1.000 metres, perquè allà s’acaba la plataforma sobre la qual s’està assentant la lava i la profunditat de l’oceà passa de forma abrupta de 30 a 300 metres.

Una vegada que se superi la crisi causada pels efectes devastadors que l’erupció a Cumbre Vieja està causant a La Palma, la ciència, la geologia, tornarà a escorcollar la informació que aquest espai sigui capaç de reportar als investigadors sobre l’evolució i el funcionament de la Terra.

Des de l’Institut Geològic i Miner d’Espanya (IGME), un dels centres de recerca públics que treballen a l’illa de La Palma des que es va iniciar l’eixam sísmic que va desembocar en l’erupció volcànica, el seu vicedirector científic, Luis Somoza, respon a EFE a alguns dels principals dubtes sobre l’interès científic i geològic del nou delta i sobre el seu futur.

¿A qui pertany el nou terreny que la lava ha guanyat al mar?

El nou terreny és de l’Estat.

¿És previsible que la nova «illa baixa» creixi molt més?, ¿o no, tenint en compte les grans profunditats que hi ha a poca distància de la costa?

No és una illa. És un delta de lava o, més específicament i tècnicament, un ventall deltaic, ja que és un dipòsit en forma de ventall que s’aboca sobre el mar. Si diem «riu de lava» llavors és un «delta de lava». És previsible que creixi fins als 800-1000 metres, on s’acaba la plataforma sobre la qual s’assenta el delta. A partir d’aquí, la profunditat augmenta abruptament des de 30 a 300 metres. Podrien existir col·lapses i formació d’esquerdes al seu davant, ja que cada vegada arriba a més altura.

¿Per què són tan interessants, des del punt de vista científic i geològic, les ‘fajanas’ (‘deltes’) que formen aquest tipus d’erupcions?

El creixement ha sigut molt ràpid i es genera per progressius lòbuls de lava que es formen a través de les «barnilles del ventall» que transporten la lava cap al davant del delta i que van fent-lo créixer sobre la plataforma marina. N’hi ha molts exemples però mai s’havia vist com es construïa en tan poc temps, menys de 24 hores, i es creia que podia ser un procés molt més lent a escala geològica.

¿És necessari adoptar alguna mesura extraordinària per assegurar l’adequada protecció i una conservació òptima d’aquest nou espai natural?

Per descomptat. Tot i que no és un tema d’ara caldrà assegurar l’ús idoni d’aquests espais en termes de geodiversitat. El delta, a més, suposa el territori més jove d’Espanya.

¿Pot aquest lloc acabar incorporant-se a la llista de llocs d’interès geològic, per evitar d’aquesta manera que pugui ser degradat o destruït?, ¿o fins i tot convertir-se en un geolloc (‘geosite’) d’interès i rellevància mundial?

Per descomptat que és un lloc d’interès geològic, ja que és un delta de lava acabat de formar. No dubtem que serà un geolloc de visita inexcusable pel turisme i de rellevància mundial.

El patrimoni geològic aporta a la ciència la millor informació sobre l’evolució i el funcionament del planeta. ¿És el seu coneixement profund també la millor manera d’entendre l’evolució de la Terra per evitar catàstrofes naturals i efectes devastadors?

El delta com a patrimoni geològic és una joia, ja que ens ha ofert l’oportunitat de veure com creixen les illes Canàries com a illes oceàniques. És un cas semblant al de les illes Hawaii, i el Kilauea és un referent com a patrimoni geològic. El monitoratge que portem del volcà ens permetrà tenir referents per evitar catàstrofes naturals en el futur. És una aprenentatge intens i profund.

Espanya destaca per ser un país especialment «geodivers». ¿Enriquirà el nou espai generat a l’oceà aquest patrimoni?, ¿o serà previsiblement molt similar al ja existent a La Palma i altres illes de les Canàries?

Espanya és un país geodivers. El nou espai creat enriquirà sense cap dubte el nostre patrimoni geològic. En l’erupció d’El Hierro, el volcà submarí es va quedar a uns 80 metres però no va emergir com una illa, que hauria sigut considerada com a nou territori. En aquest cas, el flux de lava ha generat una delta de lava que fa créixer l’illa cap a l’oest.

¿Per què és tan important conservar el patrimoni geològic? ¿Poden arribar a convertir-se aquest tipus d’espais en un revulsiu econòmic? ¿En l’eix sobre el qual giri un model de desenvolupament sostenible a escala local els pròxims anys?

Aquest episodi pot convertir-se en un revulsiu econòmic per a l’illa i ha de fer-ho, perquè fomenti el turisme sostenible de visites sobre els efectes de l’erupció a l’illa de La Palma. Un cas similar es troba a Islàndia o les illes Hawaii, on les erupcions actives impulsen el turisme sostenible. Això sí, s’ha de fer des d’un punt de vista científic, i assessorats pels organismes que treballem en geodiversitat, com l’Institut Geològic i Miner d’Espanya, que permetin dirigir i coordinar els principals punts d’interès científic d’aquesta erupció. A l’illa de Faial, Açores, s’ha construït un centre de geoturisme sobre l’erupció de Capelinhos en 1958-59. Aquest centre, aixecat sota les cendres volcàniques, és un referent de centre de visites per donar a conèixer l’erupció que va devastar l’illa de Faial, i que va obligar a una forta emigració de la població de l’illa cap a Amèrica.

Una vegada superada la crisi econòmica i social que estan causant els efectes devastadors de l’erupció, ¿pot ser aquest un dels millors «laboratoris naturals» per conèixer com evolucionarà la regió de Macaronèsia en general i l’arxipèlag canari en particular?

Una vegada superada la crisi, aquesta erupció serà un dels millors laboratoris per estudiar la relació entre els processos volcànics (dels quals obtenim imatges diàriament) i els productes resultants, com el delta, els rius de lava, els cons, etc. Sens dubte, serà un laboratori de gran importància per estudiar l’evolució del fenomen volcànic de les illes Canàries, i de la Macaronèsia en general.

Des del punt de vista biològic i geològic, aquestes noves formacions ¿són millors o pitjors per tornar a acollir vida?, ¿quin tipus d’espècies seran previsiblement les primeres a colonitzar el nou espai natural?

Notícies relacionades

La Loteria repartirà un rècord de 2.772 milions d’euros

Tensió a Badalona pel reallotjament de la gent desnonada del B9

És un malpaís, i significa que la vida vegetal tardarà anys a colonitzar les colades recents. No obstant, al voltant del delta de lava creixerà nova vida submarina en poc temps, 1-2 anys, ja que existeix una gran fertilització per part de les emissions volcàniques, especialment formant plomes piroclàstiques, com es va observar en l’erupció submarina d’El Hierro.

En aquest volcà submarí tenim un altre exemple de la regeneració dels ecosistemes després d’una erupció o emissió de productes volcànics. En aquest volcà submarí s’ha generat un extens jardí de coralls tous sobre la cimera del volcà. Aquest creixement i colonització per organismes bentònics atraurà, al seu torn, organismes pelàgics, com peixos, etc. La vida marina ressorgirà i florirà sens dubte al peu del delta de lava, i es constituirà com un lloc turístic per a busseig entre laves submarines d’especial rellevància.