Les dues cares del turisme davant el volcà de La Palma

Al voltant de l’estampa ubiqua de les colades del volcà de La Palma, magnètica per a uns, terrorífica per a d’altres; s’estén un gresol de punts de vista, que basculen des del pròxim a l’aliè, sobre les diferents maneres de mirar o on concentrar aquesta mirada. A més de les ingents mostres de solidaritat cap a l’illa i, sobretot, els centenars de vides trencades per la pèrdua i la por, molts palmers i palmeres apel·len a l’«empatia» envers la seva terra per part dels visitants, professionals i turistes que conviuen amb la seva tragèdia.

Un dels estralls que ja pateix l’illa com a conseqüència de l’erupció  és una caiguda significativa en el sector turístic, que ,en els prolegòmens de la temporada alta, que comença el mes de novembre, registra una greu recessió en les dues últimes setmanes.

«Normalment, a temporada alta, arribem entorn d’un 80% d’ocupació hotelera a La Palma», indica el responsable de l’hotel de Los Llanos de Aridane. «El setembre passat, el percentatge ja se situava entorn del 70%, perquè els hotels per fi s’estaven recuperant dels efectes de la pandèmia. Però des de l’erupció del volcà, l’ocupació s’ha desplomat fins al 15 o 20%. És preocupant».

Al luxós complex de Tazacorte, Hotel Hacienda de Abajo, no se sent ni una ànima tret del rugit constant del Cumbre Vieja i l’escombrada de la sorra sobre les llambordes de l’entrada. «La cosa està molt fluixa, cada vegada més. De sobte, no arribem ni a la meitat de llits ocupats», apunta una treballadora de la recepció. També als taulells de venda de Fred Olsen confirmen una afluència més elevada als barcos de sortida que als d’arribada. «El volcà els ha espantat», afirmen. «Però molts continuen venint, sobretot, de l’estranger».

Consideració

Sobre això, molts treballadors del sector de la restauració, el petit comerç i el plàtan subscriuen la «necessitat» que es reactivi el turisme de manera urgent a l’illa, però també manifesten una certa «incomoditat» davant la consideració del volcà com «una nova atracció turística».

«Jo entenc que l’erupció del volcà és un fet històric i que, probablement, no tornarem a veure una cosa així en la nostra vida», admet Alejandro, que treballa com a transportista de fruita i plàtans per a una empresa de transports de Los Llanos. «Però ja se m’han acostat diversos mitjans i científics a preguntar-me directament si visc a prop del volcà i si he perdut la casa». «M’ho diuen sense preguntar-me abans com em dic», assenyala.

Per la seva banda, Cata treballa en un prestigiós restaurant italià d’El Paso, situat dalt d’un turó, amb vistes panoràmiques al volcà. «Em demanen ‘selfies’ a tota hora i entenc que vulguin el record, però és una mica cansat», explica. «A més, frustra bastant que parlin tota l’estona de l’espectacle del volcà, perquè igual jo vinc de parlar per telèfon amb una amiga que acaba de perdre casa seva», afegeix. En aquesta línia, Alejandro coincideix que es tracta de «consideració», «no de no fer-se fotos i això, però sí de ser una mica més discrets pel sofriment que estan passant tantes famílies».

Tots dos són conscients que l’impacte negatiu d’aquest fenomen sobre el sector turístic enfloca la segona pota sobre la qual se sosté l’economia de La Palma, l’aliment central del qual és el plàtan, ferit de mort pel mal directe de la lava. Però tampoc descarten que l’erupció del Cumbre Vieja hagi situat a l’illa al mapa internacional i que, a llarg termini, pugui despertar més interès per l’illa. «No només em sembla fantàstic que vinguin més turistes, sinó que, a més, és més necessari que mai», apunta Cata. «Però estaria molt bé que s’interessessin per l’illa i, sobretot, amb tot això que ha passat, per com som els palmers i com ens trobem després d’aquest horror», reflexiona.

Notícies relacionades

La Loteria repartirà un rècord de 2.772 milions d’euros

Tensió a Badalona pel reallotjament de la gent desnonada del B9

«Que donin suport al producte local, perquè nosaltres sempre mostrarem la nostra millor cara i els oferirem el millor servei, però necessitem que sigui un turisme responsable. Pel que hem vist, La Palma té unes singularitats que no coneixen ni en els mitjans nacionals, així que visitar-la és una oportunitat per interessar-se per l’illa i recolzar-nos», afegeix.

Sobre el debat que aflora a les televisions i les xarxes socials sobre la idoneïtat de construir en sòl volcànic a les illes, Cata no pot evitar un somriure irònic. «És que aquestes illes són volcàniques», incideix. «Fixa’t que a Jedey, per on es va pensar que sortiria el volcà al principi, que és més al sud i té més risc, hi ha moltes menys cases». «Però és que, si no, ¿on anàvem a viure? ¿A la fulla d’una palmera?».