El volcà de La Palma augmenta l’activitat explosiva, es trenca el con i expulsa més lava

L’augment de l’activitat explosiva del volcà de La Palma ha provocat la caiguda estructural d’una part del con, la unió dels centres emissors de lava i un augment considerable del cabal de magma que, de moment, flueix per la colada principal. Aquest succés fa realitat un dels temors expressats per tots els científics, generant un nou canvi morfològic i l’augment del cabal de lava. A aquest ensorrament s’hi han unit les centres emissores del con principal i una de les fissures que emetia la lava més líquida, provocant un cabal de magma més gran que en principi sembla que manté el curs de la colada principal en el seu camí cap al mar.

No obstant, els tècnics d’Involcan i del Pevolca estan monitoritzant tots els moviments del nou cabal de lava, realitzant diversos vols de dron per preveure qualsevol actuació davant la possibilitat que modifiqui el seu camí cap a la costa, tot i que la previsió és que mantindrà el mateix recorregut, malgrat l’increment de la seva efusivitat. Un dels temors és que si surt del curs previst pugui afectar localitats i edificacions que fins ara s’havien salvat del pas de la lava com és el cas de Tajuya i una zona industrial pròxima. De moment, una de les colades ha superat la vall que limita Las Manchas amb Tajuya.

Dues setmanes després d’iniciar-se l’erupció, el volcà de La Palma es troba en plena fase explosiva amb terratrèmols a més profunditat sentits per la població i que, segons els experts, procedeixen del moviment d’un magma més subterrani. Els sismes no deixen de produir-se i s’han incrementat amb més de mig centenar entre dissabte i diumenge, el màxim de 3,6 graus. Segons els registres de l’Institut Geogràfic Nacional (IGN) aquesta magnitud màxima registrada correspon al terratrèmol localitzat al nord-est del municipi de Fuencaliente a les 4.16 hores d’ahir. La majoria dels terratrèmols es van localitzar entre 11-14 km de profunditat a la zona on va començar l’eixam l’1 de setembre i que va desembocar en l’erupció iniciada el 19 de setembre. Dissabte es van localitzar prop de mig centenar de sismes, el més fort de 3,6, sentit amb intensitat en nombrosos nuclis de Los Llanos, El Paso, Breña Alta, Tazacorte, Vila de Mazo, Tijarafe, Breña Baixa i Santa Cruz de La Palma.

Els vulcanòlegs estudien aquest increment de l’activitat sísmica i la comparen amb el volcà del Hierro de fa una dècada, ja que també en aquella ocasió durant el primer mes d’erupció es van succeir els sismes a grans profunditats sentits per la població a tota l’illa. En l’erupció d’El Hierro els terratrèmols al nord de l’illa, que va ser on va començar tot, eren relativament de baixa intensitat, amb magnituds de 2,5 o 2,8 i després, en plena fase explosiva, es va arribar per sobre de 4, per la qual cosa no es descarta que en les pròximes setmanes l’activitat sísmica superi el llindar dels quatre graus a l’‘Isla Bonita’, tot i que aquesta magnitud no provoca danys personals o materials.

Després de la reunió ahir del comitè de direcció del Pevolca es va evidenciar que la sismicitat continua localitzant-se, principalment, pròxima a la dels primers dies, a profunditats entre 10 i 15 quilòmetres. S’han registrat, a més, terratrèmols situats a profunditats superiors a 20 quilòmetres. També poden produir-se sismes sentits que puguin originar petits ensorraments en zones de pendent, a més que també s’ha incrementat el tremor volcànic.

Els gasos arriben al Carib

L’entrada de pols sahariana i el procés d’inversió tèrmica que hi ha a la zona ha obligat a evacuar personal científic i del dispositiu d’emergència que estava treballant ahir a la zona d’exclusió. També els veïns de la zona de La Laguna, als quals se’ls va permetre anar a casa seva per recollir estris, van haver de ser desallotjats abans de temps perquè la qualitat de l’aire havia empitjorat degut precisament a l’acumulació de partícules procedents del volcà nocives per a la salut i que la calima impedeix que puguin elevar-se. De tota manera, el Pevolca insisteix que fora de les zones restringides i d’exclusió la qualitat de l’aire és bona i per ara no s’ha hagut d’avisar la població perquè no surti de casa. El que sí que es manté és la recomanació sobre l’ús de mascareta, especialment en les persones amb problemes respiratoris, immunodeprimides, nens i embarassades, als quals se’ls demana que evitin estar molt gaire a l’exterior.

En l’últim informe de l’activitat volcànica del Cumbre Vieja i que ahir va explicar l’encarregada de l’IGN de vigilar l’erupció, Carmen López, adverteix que «la presència d’una marcada inversió tèrmica (entorn de 10 graus centígrads, amb base i límit a 500 i 1.000 metres respectivament), unit al règim de vents predominant al vessant oest de l’illa són condicions meteorològiques desfavorables des del punt de vista de la qualitat de l’aire». L’altura de la columna de cendres i gasos és de 3.000 metres, i els vents l’empenyen cap al vessant sud de l’illa, amb la qual cosa de seguir així podria arribar cendra fina a El Hierro.

La inversió tèrmica no és obstacle perquè els gasos que expulsa el volcà cap a l’atmosfera s’estenguin més enllà de l’arxipèlag. De fet, una imatge del satèl·lit Copernicus evidencia com el núvol de sofre junt amb la pols sahariana s’estén en part de l’Àfrica i per l’Oceà Atlàntic fins al punt que un núvol de pols del desert del Sàhara, junt amb diòxid de sofre (SO₂) amb origen al volcà de La Palma, va afectar ahir Puerto Rico i ha provocat un deteriorament en la qualitat de l’aire del territori caribeny. La Societat d’Astronomia del Carib va divulgar a través de les xarxes socials que la missió Copernicus Sentinel-2 de l’Agència Espacial Europea (ESA) va detectar diòxid de sofre sobre Puerto Rico i el Carib provinent del volcà de Cumbre Vieja.

Remarca que el núvol ja va entrar al Carib i una part densa es troba just sobre Puerto Rico, per la qual cosa es recomana l’ús de mascareta. La Societat d’Astronomia del Carib indica que les previsions suggereixen que el núvol pogués arribar a la República Dominicana durant la nit. L’entitat recorda que el diòxid de sofre té efectes irritants als ulls i especialment a les vies respiratòries. El Servei Nacional de Meteorologia (SNM) de San Juan va indicar que s’ha observat la presència de SO₂ combinat amb la pols del Sàhara sobre Puerto Rico, que predomina.

Aquesta fase més explosiva del volcà i l’aparició de més lava procedent d’altres boques eruptives ha incrementat la invasió de més terrenys per les colades que segueixen el seu pas cap al mar. Fins ara les edificacions i construccions afectades sumen ja 1.074, de les quals 946 han sigut totalment destruïdes per les colades i 128, malmeses o en risc. La superfície terrestre envaïda per la lava suma gairebé 400 hectàrees, 52 hectàrees més que la jornada anterior, amb una amplada de fins a 950 metres en el seu avenç cap al litoral.

En relació amb les infraestructures, ja són 30,7 els quilòmetres de carreteres afectats pel pas de la colada que han quedat inutilitzades a les vies LP-2, LP-212, LP-211, LP-213 i LP-2132.

Notícies relacionades

Barcelona denuncia i aparta una treballadora que desviava prestacions socials

L’entramat de Cellex suma 40 milions d’euros en actius a Luxemburg

No obstant, el que més preocupa ara és el proveïment d’aigua, tant per a consum humà com per al reg agrícola, una vegada que la lava ha destrossat les canalitzacions que portaven aigua a les zones de Puerto Naos, El Remo i altres nuclis on també hi ha una àmplia superfície plantada de plataners. Davant la pressa que hi ha per les pèrdues que pot suposar per al sector i la falta de subministrament d’aigua a la població, el Govern canari i el Ministeri de Transició Ecològica disposaran la instal·lació de dues plantes dessaladores portàtils a l’àrea de Puerto Naos que garanteixen un cabal aproximat de 6.000 metres cúbics diaris. També es traslladarà un vaixell cisterna des de la Península d’uns 3.500 metres cúbics de capacitat.

La ‘fajana’ creada al mar continua augmentant la seva extensió comptant amb quatre punts principals d’alimentació. També continua el plomall marí al llarg de la vora del delta de lava, produint núvols de vapor d’aigua i àcid clorhídric que es concentren en una petita àrea al voltant de la zona. Davant aquesta situació, el Pevolca recomana mantenir-se a una distància prudencial i estar atents a la direcció del vent. El nou terreny guanyat per l’illa i que s’apreciarà als nous mapes ja cobreix més de 27 hectàrees, fa 540 metres i té 50 metres de profunditat.