ENVELLIMENT

La integració del sistema sanitari amb el social: una aposta pel benestar de la gent gran

Una millor coordinació entre els dos sectors i una millora de les inversions podria solucionar part dels problemes que viuen els centres geriàtrics

Fundació Víctor Grifols i Fundació Mémora van debatre sobre això al ‘webinar’ «L’atenció a les necessitats socials i sanitàries, ¿sumem o dividim?»

La pandèmia ha posat en relleu la falta de coordinació entre el sistema assistencial i sanitari

La pandèmia ha posat en relleu la falta de coordinació entre el sistema assistencial i sanitari / Shutterstock

5
Es llegeix en minuts

L’atenció sanitària i l’assistencial a Espanya pateixen un dèficit de coordinació que s’ha fet patent, sobretot, durant el transcurs de la pandèmia de la Covid-19. A aquesta descoordinació cal sumar-hi la falta de recursos que pateix el sistema assistencial i l’abandonament de la cura al final de la vida, un dels problemes més grans a què s’enfronten les persones de la tercera edat i un repte a què han de fer front les ciutats del futur. El resultat, en el seu conjunt, han sigut les més de 30.000 morts que han registrat des de l’inici de la pandèmia els centres geriàtrics, segons les dades d’IMSERSO. La Fundació Víctor Grífols i Lucas i la Fundació Mémora van analitzar totes aquestes qüestions al ‘webinar’ «L’atenció a les necessitats socials i sanitàries, ¿sumem o dividim?», emmarcat en el projecte Ciutats que Cuiden.

«Aquesta crisi ha posat de manifest que hi ha una divisió entre l’àmbit sanitari i el social. Es parla d’humanitzar la medicina i de portar l’assistència als hospitals, però hem pogut comprovar que hi ha una exclusió de l’assistència sanitària als centres geriàtrics», assegura Victoria Camps, presidenta de la Fundació Grifols i patrona de la Fundació Mémora. En aquest sentit, l’experta critica que el principal problema d’aquesta situació està vinculat amb la tecnificació excessiva. «Hi ha una divisió de funcions que ha acabat desatenent les necessitats bàsiques de les persones. Aquesta separació no ha sigut correcta. Tant els professionals de la sanitat com els de l’assistència social tenen l’obligació de les cures», explica.

Hi coincideix Rafael Bengoa, codirector de SiHealth i assessor internacional de polítiques de salut. «Molts avis han mort per desatenció i no per Covid. La pandèmia s’ha aprofitat d’unes vulnerabilitats del sistema i ha constatat que el sector públic ha de reformar-se a través de la innovació», apunta Bengoa.

Acords de col·laboració i connectivitat

Acords de col·laboració i connectivitatPer als experts és essencial potenciar una estructura de governança que faciliti la unió entre l’àmbit sanitari i el social. En aquest sentit, Bengoa posa en relleu els acords de col·laboració entre els dos sistemes. «Cal posar en marxa una estructura de governança que faciliti el diàleg entre els grups d’interès. Si això no existeixen, és important posar en marxa acords de col·laboració per discutir com construir una visió compartida i quines decisions prendre. Tot i que això no passa a Espanya», assegura l’expert.

Una de les crítiques més grans que fa Bengoa és la inexistència d’una connexió digital que faciliti la comunicació entre el sistema sanitari i l’assistencial. «No hi ha cap raó perquè durant aquests últims mesos no s’hagi fet una connexió ràpida entre les residències i els metges de l’atenció primària. Es parla ja d’una tercera vacuna i hi haurà residències amb brots, que tardaran a resoldre, perquè no estan connectades amb la sanitat», defensa l’expert en salut.

Per a Bengoa és fonamental que els serveis socials tinguin recolzament financer i estructural per a aconseguir una integració de forma ràpida i efectiva amb la sanitat. «Quan s’hagi fet aquesta maduració del sistema social, es podrà fer la integració. No es pot fer de forma artificial fins que el sistema social no hagi rebut un recolzament en recursos humans i tecnològics», apunta el codirector de SiHealth.

Un model assistencial local i de proximitat

Un model assistencial local i de proximitat«Hem d’apostar pels entorns de proximitat, perquè és on sentim que importem, és on es posa en joc la nostra dignitat i la determinació de la nostra comunitat», apunta Ana Isabel Lima, ex secretària d’Estat de Serveis Socials. Aquesta experta creu que hi ha hagut «avenços» conceptualment, però no s’ha definit un model que asseguri la coordinació entre l’àmbit sanitari i el social. En aquest sentit, Lima aposta per revisar el model geriàtric amb la reactivació de la llei de dependència. «Hem d’avançar cap a un model de ciutat on les persones que hi vivim contribuïm a la cura de les persones, aquí rau la importància del model de ciutats cuidadores», assegura l’experta.

En aquest sentit, Camps destaca que fa falta invertir més recursos en l’atenció primària i posa en relleu la figura del metge de capçalera com la «millor figura per sintetitzar el millor de l’atenció sanitària i assistencial». «L’última etapa de la vida no ho és només per edat, també ho és per fragilitat i vulnerabilitat. La medicina no només ha de curar i allargar la vida, també ha de prevenir malalties, cuidar i ajudar a morir», assegura la presidenta de Fundació Víctor Grifols. Per a Camps, cal replantejar el model i no pensar tant en residències, sinó que és important potenciar l’assistència a domicili i models com l’Assisted Living d’altres països.

Per la seva banda, Bengoa aposta per trencar les sitges actuals a través d’un model de governança local. «L’àmbit social i el sanitari han de convergir en una única figura de lideratge que promogui el diàleg entre diferents professionals d’àmbits diferents i millorar així l’atenció dels pacients», assegura l’expert.

Dèficit de recursos econòmics

Dèficit de recursos econòmicsTransformar el model assistencial a Espanya i millorar la coordinació amb l’atenció sanitària és també una qüestió de recursos econòmics, més enllà de plantejar idees. «Sabem què hem de fer i com. Hi ha prou experiència i coneixement per començar a caminar. Però emprendre aquest camí sense recursos és difícil. No hi ha ni un euro, ni se l’espera», assegura Guillem López-Casanovas, catedràtic d’Economia de la Universitat Pompeu Fabra.

Lima, per la seva banda, també lamenta el dèficit de recursos i la precarietat del sector de les cures. «Es parla d’un model centrat en la persona que, a més, és més car. Per poder portar-lo a terme cal invertir i no podem tenir treballadores en precari. El món de les cures està molt feminitzat, és absolutament precari i és un treball invisibilitzat. Hem de tenir en compte aquest factor per dignificar el sector», explica l’ex secretària d’Estat de Serveis Socials. 

Ciutats que Cuiden


Fundació Mémora ha posat en marxa l'Observatori “Ciutats que Cuiden”, un espai de col·laboració i debat per a combatre la solitud no desitjada. L'objectiu és apostar per la col·laboració amb els ajuntaments d'Espanya per a treballar en plans basats en experiències compartides, amb la participació de més de 100 experts de 22 àrees temàtiques diferents.