Croada satànica en l’ànima cristiana d’Amèrica del Nord

Els satanistes desafien els antiavortistes de Texas

Temple Satànic, un grup d’ateus que el 2019 van aconseguir la consideració de religió als EUA, defensa que la interrupció de l’embaràs forma part del seu credo

barcelona/210881649_1946346535524879_1701562588795082330_n.jpg

barcelona/210881649_1946346535524879_1701562588795082330_n.jpg

6
Es llegeix en minuts
Carles Cols
Carles Cols

Periodista

ver +

Richard Dawkins, detractor de totes les religions i profeta de la ciència com a única fe que s’hauria d’ensenyar a les escoles, va dir en una ocasió que aconseguir que els ateus s’organitzin per defensar les seves postures és tant o més difícil que reunir un ramat de gats. Es va equivocar. De vegades ho fan, tot i que disfressats de religió, com és el cas del Temple Satànic, una organització nascuda el 2013 als Estats Units com a reacció al conservadorisme de George W. Bush i reconeguda com a organització religiosa l’abril del 2019, que ara ha anunciat el seu propòsit de plantar cara judicialment a la ultrarestrictiva llei de l’avortament aprovada aquesta setmana a Texas i que, en una decisió desconcertant, ha sigut avalada pel Tribunal Suprem. En una enginyosa pirueta (i no és la primera del Temple Satànic en la seva encara curta vida), els responsables d’aquesta ‘congregació’ defensen que l’avortament forma part dels seus rituals i que, en conseqüència, n’hi hauria d’haver prou amb abraçar aquesta fe per esquivar els impediments de la nova llei. Asseguren que si cal lluitaran als tribunals. «No serem intimidats per una llei injusta o un govern estatal tirànic», anunciaven aquest cap de setmana a través de la seva pàgina web.

Tot i que recorren a iconografia satànica i en els seus actes en públic solen portar roba negra, en realitat els fidels del Temple Satànic no adoren Llucifer. Ni tan sols són mala gent. Una de les seves lluites aquests últims anys ha sigut, per exemple, contra el càstig físic a les escoles, una cosa sens dubte lloable. La seva estratègia és simple. Combaten els que consideren els seus enemics amb les mateixes armes que l’Administració sol graciosament concedir-los. Quan al Capitoli d’Oklahoma era a punt de col·locar-se un monument en què es representaven les taules de la llei que li van ser confiades a Moisès, el Temple Satànic va recordar que als edificis públics hi ha d’haver representades totes les religions, així que van reclamar col·locar amb idèntica presència una escultura del cornut Bafomet.

Van guanyar el pols, ja que, per por que un jutge els donés la raó, els promotors de l’homenatge als 10 manaments com a far de les polítiques d’Oklahoma van fer marxa enrere. Però tot l’esdevingut fins ara són simples escaramusses en comparació amb la gran batalla que diuen estar disposats a entaular a Texas, on els antiavortistes han aconseguit fer retrocedir el rellotge de la història gairebé literalment al salvatge oest..

L’anomenada llei S.B. 8 no només prohibeix l’avortament a partir del primer batec del cor del fetus (és a dir, en una data de l’embaràs que la major part de les dones no saben encara que estan prenyades), sinó que a més convida, amb l’incentiu de suculentes recompenses econòmiques, a denunciar qualsevol persona que per mínimament que sigui hagi col·laborat en la interrupció de l’embaràs. S’ha utilitzat aquests dies un exemple molt clar per il·lustrar la mida del disbarat: el conductor d’un servei d’Uber que portés a una clínica avortista una dona embarassada podria ser delatat i el denunciant, per això, obtenir una recompensa de 10.000 dòlars. És més, tot i que només sigui una hipòtesi, un violador podria denunciar la seva víctima en cas que fruit d’aquesta agressió ella quedés prenyada i decidís avortar. La nova llei no fa ni tan sols les excepcions comunes en aquests casos, com el de la violació o la terrible malformació del fetus.

El nou paradigma legal de Texas és tan polèmic que l’ocorregut ni tan sols ha quedat eclipsat per la digestió de la retirada de l’Afganistan. El mateix Joe Biden s’ha pronunciat sense mitges tintes i ha qualificat el que s’ha aprovat d’obertament inconstitucional i, en una roda de premsa de la Casa Blanca, la portaveu, Jen Psaki, s’ha guanyat el respecte dels grups proavortistes per la manera en què va parar els peus a un periodista que va aprofitar el seu torn de preguntes per retreure al president que anés en contra de les seves creences catòliques en aquesta qüestió. «Sé que vostè mai s’ha enfrontat a aquestes decisions ni ha estat embarassat, però per a les dones que s’enfronten a aquestes decisions és una cosa molt difícil, i el president creu que els seus drets haurien de ser respectats».

La qüestió és que tota aquesta controvèrsia és el terreny en què millor es mouen organitzacions com el Temple Satànic o, una mica més enrere en el temps, el Pastafarisme, una altra religió que en el seu cas va néixer per combatre la campanya que al seu dia es va iniciar perquè a les escoles s’oferís una versió alternativa a la teoria de l’evolució de Darwin. El més raonable seria que aquest tipus de respostes les lideressin a cara descoberta els ateus, però als Estats Units la falta de fe es considera en molts àmbits insana. El primer president Bush va arribar a defensar en el seu moment que els ateus no haurien de ser considerats ciutadans amb tots els drets, i el més desconcertant és que no se’n va desdir mai.

Notícies relacionades

El que el Temple Satànic ha fet ara és remarcar alguns dels elements més controvertits de la llei S.B. 8 i incorporar la seva imatge invertida al seu credo. La nova norma texana pretén, per exemple, que les candidates a avortar vegin primer ecografies hiperrealistes del fetus, se’ls mostrin fotografies de com quedarà després de la intervenció i, també, que escoltin els batecs del fetus abans d’entrar al quiròfan. El que el Temple Satànic afirma ara és que aquestes pràctiques contravenen les seves creences i que, per tant, coarten la llibertat religiosa. En una mena de psalms d’aquesta religió, els seus creients reciten que «el cos és inviolable i està subjecte únicament a la voluntat pròpia» i, també, que «cal anar molt amb compte de no distorsionar els fets científics perquè s’ajustin a les creences».

Les possibilitats que el Temple Satànic aconsegueixi trobar una drecera legal perquè la llei S.B. 8 s’enfonsi com un castell de cartes són certament remotes. Infinitesimals, segurament. Els estats veïns de Texas donen per fet que ben aviat es faran càrrec de tots els avortaments que s’hi deixaran de fer, més del 90%, segons algunes previsions. Però el que potser aconseguiran aquests falsos adoradors de Belzebú és algun moment memorable, com va passar a Los Angeles el 2016. En vista que l’alcalde pretenia declarar la metròpoli de Los Angeles «ciutat cristiana», van anunciar que celebrarien en públic el seu ritual del pentagrama per invocar el dimoni. Els grups ultrareligiosos de la ciutat, que per descomptat creuen més en el diable que els mateixos seguidors del Temple Satànic, van contraprogramar l’acte i, a base de talonari, van contractar un aviador perquè dibuixés una gran creu al cel. Ho va fer, però amb tan mala fortuna que li va sortir del revés. Acabava d’anunciar l’arribada de l’Anticrist.