Dret a la vivenda
La PAH preveu un tsunami de desnonaments «si no canvia res»
La moratòria durant la pandèmia ha suposat un respir, però els casos s’han anat acumulant i al finalitzar la suspensió, el 31 d’octubre, «la situació pot ser dramàtica», adverteixen
El moviment pel dret a la vivenda treballa perquè tiri endavant «al més aviat possible» el nou decret català antidesnonaments que substitueixi el tombat pel Tribunal Constitucional al gener
El gener d’aquest 2021, després de gairebé un any duríssim de pandèmia, el Tribunal Constitucional (TC) anul·lava el decret llei de mesures urgents per millorar l’accés a la vivenda impulsat el 2019 pel Govern que obligava bancs, fons d’inversió i grans propietaris a oferir un lloguer social a les persones vulnerables abans de desnonar-les. Suspensió que la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) calculava que afectava unes 3.000 llars de famílies empobrides a Catalunya, pendents de firmar un lloguer social al qual segons aquesta llei tenien dret. Famílies, a més, moltes de les quals ja van ser desnonades durant la crisi hipotecària del 2008 i que ara el coronavirus ha tornat a posar en perill.
En aquest context, i amb una moratòria estatal antidesnonaments durant la pandèmia que, tot i que amb moltes llacunes, ha servit per donar una mica d’aire, la PAH va pressionar perquè el nou Govern encapçalat per Pere Aragonès es marqués com a prioritat restablir l’esmentat decret. «Nosaltres ens en vam anar de vacances amb els deures fets i tenim el compromís del Govern que la nova llei estarà aprovada a finals d’octubre. Hi serem al damunt no només perquè sigui així, sinó perquè, una vegada aprovada, facin que s’apliqui», assenyala Lucía Delgado, portaveu de PAH de Barcelona, convençuda que l’actual moratòria estatal –prolongada fins al 31 d’octubre per la pressió del moviment– no és una solució sinó un «ajornament del drama».
«Vam aconseguir que al juny es registrés la proposició de llei i hi tornarem al setembre amb les compareixences i la tramitació», prossegueix Delgado, que remarca que si alguna cosa han après és que tan important com que s’aprovin les lleis és «pressionar perquè s’apliquin i s’espremin al màxim».
«Més d’un any sense cap mesura estructural»
La gran por és què passarà a la tardor, quan acabi la moratòria, molt conscients que els desnonaments no executats durant aquests mesos segueixen allà i que, a més, se’n van acumulant de nous. «Si no canvia res», preveuen «un tsunami de 26.000 desnonaments sense cap alternativa» entre la tardor i el primer trimestre del 2022. A més de recordar les moltes famílies que han quedat fora de la moratòria i han continuat sent desnonades, el portaveu de Resistim al Gòtic Martí Cusó insisteix que fa més d’un any que estan acumulant casos que se sap que explotaran el dia que acabi la moratòria «sense que hagin realitzat cap mesura estructural, sense Llei Vivenda i sense la inversió necessària en vivenda pública», resumeix.
Quant a la nonada llei estatal, Delgado explica que aquest estiu, lluny de descansar, han estan redactant una proposta. «Una iniciativa per a una llei que garanteixi el dret a la vivenda. La registrarem al setembre. Nosaltres, sí», avança la portaveu de la PAH criticant que Pedro Sánchez hagi incomplert la seva promesa d’impulsar-la, un dels punts de l’acord de govern amb Unides Podem. «Haurem de batallar perquè el partit socialista decideixi si es posa al costat de VOX i del PP o de les persones», acaba Delgado, que, com Cusó, insisteix a no oblidar que «les actuals polítiques de vivenda ja han deixat massa gent enrere».
«Molts passos per fer»
Notícies relacionadesDes del Sindicat de Llogateres, també van marxar de vacances amb els deures fets. El 28 de juliol es van reunir amb Pere Aragonès, que es va comprometre a defensar la regulació catalana de lloguers –l’altre gran camp de batalla– davant l’executiu de Pedro Sánchez. Des del Sindicat de Llogateres, veuen amb molta preocupació que aquesta llei catalana també pugui ser tombada pel TC a partir dels dos recursos d’inconstitucionalitat interposats i valoren el compromís públic mostrat pel president, però li recorden que té «molts passos per fer per tal de fer complir els acords de govern –LAU, vivenda pública i recuperació de les vivendes desviades al turisme– i evitar així una onada de violència immobiliària de la pròxima tardor».
La fundada por que la cada vegada més pròxima arribada de la tardor i el final de la moratòria estatal facin esclatar una crisi de desnonaments sense precedents, no la tenen només els milers de famílies afectades, que els patiran en primera persona, i els moviments socials. En la mateixa línia s’expressava també a finals de juliol la consellera de Drets Socials, Violant Cervera, quan anunciava que la Generalitat pagarà el lloguer de les famílies «amb vulnerabilitat social acreditada» que estiguin a punt de ser desnonades per impagament de lloguer.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- La passarel·la de les campanades
- Multes per als cotxes B en les zones de baixes emissions
- Cap d’Any Audiències TV Campanades | Laura Escanes i Miki Núñez tomben Estopa i Chenoa i Pedroche a Catalunya amb el raïm de TV3
- Incendi mortal Així és Crans-Montana, l’exclusiva estació alpina sacsejada per la tragèdia de Cap d’Any
- Mor un submarinista durant una immersió a Roses
- Expectació al cel L’eclipsi del segle i una missió a la Lluna copen l’agenda espacial del 2026
- Seguretat viària A les carreteres catalanes el 2025 hi va haver 144 morts
- Diumenge EL PERIÓDICO tracta el repte de la immigració a escala local
- Successos Tres persones moren en l’incendi d’un pis a Madrid
- Meteorologia La borrasca Francis porta temperatures gèlides i nevades
