Repartiment desigual

Els perills d’un món dividit per la bretxa de vacunes

A1-122312256.jpg

A1-122312256.jpg / MUNIR UZ ZAMAN (AFP)

  • Mentre països com Espanya, el Regne Unit i els Emirats Àrabs superen el 70% de població vacunada, a la República Democràtica del Congo tan sols un 0,09% dels ciutadans han rebut una dosi contra la Covid-19

  • Aquesta bretxa de vacunes podria marcar el futur de la pandèmia i propiciar l’aparició de noves variants, alerten experts i autoritats sanitàries

6
Es llegeix en minuts
Valentina Raffio
Valentina Raffio

Periodista.

Especialista en ciència, salut i medi ambient.

Ubicada/t a Barcelona.

ver +

Mentre els països més rics del món ja han vacunat més de la meitat de la seva població contra la Covid-19, els estats més pobres del planeta amb prou feines han pogut entregar una dosi a l’1,3% dels seus habitants. Ara, mentre uns discuteixen si entregar una tercera punxada per reforçar la immunitat dels seus, d’altres encara esperen que aquests fàrmacs arribin als col·lectius més vulnerables i exposats al virus. Aquesta és la bretxa de vacunes que des de fa almenys vuit mesos divideix el món en dos i que, segons denuncien experts i autoritats sanitàries, podria marcar el futur de la pandèmia

El repartiment de les vacunes contra la Covid-19 dibuixa un mapa completament fragmentat. En aquests moments, segons recull el balanç d’’Our World in Data’, en els països d’alts ingressos entorn d’un 58% de la població ja ha rebut almenys una dosi contra la Covid-19. Espanya, el Regne Unit i els Emirats Àrabs destaquen com alguns dels estats amb les campanyes de vacunació més avançades del món, amb més del 60% de la població amb dosi completa. Entre els països amb més dosis administrades fins ara també destaquen l’Índia (amb 434 milions de dosis), els Estats Units (199 milions) i el Brasil (122 milions). 

Aquests números empal·lideixen davant els registres de l’altre extrem del món. A la República Democràtica del Congo, per exemple, amb prou feines s’ha entregat una dosi al 0,09% de la població. A Haití, on el total de dosis rebudes arriba a poc més de 20.000 unitats, només hi ha un 0,18% de ciutadans que han rebut una punxada contra el coronavirus. El total de dosis rebudes pel Camerun, un país amb la meitat de població d’Anglaterra, és pràcticament el mateix que el Regne Unit administra en un matí, escriu Tim Harford a ‘The Financial Times’. El repartiment desigual de les vacunes mostra que les diferències entre països s’extremen i la bretxa de medicaments s’ha convertit ja en un abisme. 

El nacionalisme de vacunes

El nacionalisme de vacunes«Aquesta bretxa de vacunes és cada vegada més gran perquè els països de renda alta estan lluitant contra la pandèmia només de fronteres per dintre i han oblidat completament que estem davant una crisi global. Això és el nacionalisme de vacunes del que feia temps que alertàvem», comenta Rafael Vilasanjuan, membre del consell de direcció de l’Aliança Global per a la Vacunació (GAVI). «No és ètic mantenir un món tan desigual. Però tampoc és intel·ligent deixar que el virus campi al seu aire a la meitat del món, perquè això podria originar variants més contagioses o més mortíferes que ens tornin a tots a la casella de sortida», explica. 

«No és ètic mantenir un món tan desigual. Però tampoc és intel·ligent deixar que el virus campi al seu aire per mig món»

Rafael Vilasanjuan, membre de GAVI

«Som davant un estat de naturalesa hobbesià en el qual cada país lluita per la seva pròpia supervivència i no li importa què pot passar-li al veí. La pandèmia ens va brindar una oportunitat perfecta d’actuar de manera cooperativa i solidària per sortir tots junts d’aquesta crisi. Però les rivalitats entre països l’han convertit en un campi qui pugui», sentencia la filòsofa argentina Florencia Luna, directora del programa de bioètica de la Facultat Llatinoamericana de Ciències Socials (FLACSO). 

L’experta recorda que aquest nacionalisme de vacunes va arrencar fins i tot abans que arribessin les primeres dosis contra la Covid-19. Es va començar a veure, per exemple, quan només els estats més rics i influents del món van tenir accés a les negociacions amb les grans farmacèutiques, mentre que els països de renda baixa van quedar a la mercè de les ‘dosis solidàries’ de la plataforma Covax. Posteriorment, el nacionalisme de vacunes també s’ha vist reflectit en l’arribada i el repartiment dels fàrmacs. El primer lot de vacunes entregat a l’Àfrica, per exemple, va arribar al març a Ghana amb 600.000 dosis. Per aquelles dates, Espanya celebrava els seus cinc milions de dosis administrades i els Estats Units presumien d’una mitjana de dos milions de punxades al dia. 

«Som davant un estat de naturalesa hobbesià en el qual cada país lluita per la seva pròpia supervivència i no li importa què pot passar-li al veí»

Florencia Luna, filòsofa experta en bioètica

El debat de la tercera dosi

El debat de la tercera dosiEn un món ja dividit per la bretxa de vacunes, preocupa que (l’eventual) arribada de terceres dosis aprofundeixi encara més en aquesta fractura. Per això mateix, fa tan sols unes setmanes, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) va demanar una «moratòria» perquè els països de renda alta retardin l’entrega d’aquestes punxades de reforç fins que almenys el 10% de la població global estigui immunitzada contra la Covid-19. Sobretot en un context en què la variant delta està disparant de nou els contagis a tot el món, incloses les zones més pobres i precàries del planeta. 

«És massa aviat per saber si necessitem una tercera dosi aquí i molt tard per debatre si les enviem als països pobres on sabem que les necessiten», denuncia Vilasanjuan en declaracions a aquest diari. Segons explica el portaveu de GAVI, en el millor dels casos es preveu que els països de renda baixa podrien arribar a vacunar el 20% de la seva població quan en els països de renda alta ja s’hagi superat el 80% d’immunitzats. Si els pronòstics es compleixen, l’Àfrica podria rebre entregues estables de 500 milions de dosis al mes cap a finals d’aquest any. El continent podria arrencar la seva campanya de vacunació massiva el 2022; més de mig any després que Europa.

«És ben aviat per saber si necessitem una tercera dosi aquí i molt tard per debatre si les enviem als països pobres on sabem que les necessiten»

Rafael Vilasanjuan, membre de GAVI

Un recent balanç del Grup d’experts en immunització de l’OMS va mostrar que, ara com ara, tan sols 10 països estan acaparant més del 70% de la producció mundial de vacunes. Mentrestant, les zones més pobres del món amb prou feines han rebut 208 milions de dosis de les 4.800 produïdes fins ara. «Ara mateix hi ha prou vacunes per protegir el món, però no s’estan repartint ni en l’ordre correcte ni en tots els llocs on es necessiten», va denunciar dimecres passat Bruce Aylward, assessor de l’OMS, amb referència al repartiment desigual de les dosis. 

Model més just

Notícies relacionades

Model més just«És lògic que els països vulguin prioritzar el benestar dels seus ciutadans davant la resta, però si aquesta crisi necessita un enfocament molt més global», comenta Luna. La filòsofa, coautora d’un estudi que ha traçat un ‘marc ètic per a l’assignació mundial de vacunes’, argumenta que si poguéssim tornar enrere «l’estratègia més justa hauria sigut que cada país vacunés el 25% de la seva població, o el suficient per evitar el col·lapse sanitari, i després entregués les altres dosis perquè tots els països poguessin aconseguir aquest objectiu al més aviat possible». «Hi ha raons morals i ètiques per defensar aquest camí, però és complicat aplicar-les en un món on, desgraciadament, predomina una actitud egoista», comenta. 

«Hi ha raons morals i ètiques per defensar aquest camí, però és complicat aplicar-les en un món on, desgraciadament, predomina una actitud egoista»

Florencia Luna, filòsofa experta en bioètica

Vilasanjuan, per la seva banda, reclama accelerar immediatament les donacions de dosis al fons Covax per intentar erradicar el virus a tots els racons del planeta. Altrament, tot i que els països compleixin individualment els seus objectius de vacunació la pandèmia seguirà activa (i, per tant, les restriccions transfrontereres també). Una anàlisi realitzada per GAVI estima que si la campanya d’immunització contra la Covid-19 no s’estén fins als països pobres, el cost de torejar amb la pandèmia podria ascendir fins als 1,2 bilions de dòlars a l’any. El nacionalisme de les vacunes surt car.