L’horta de Múrcia, on sotja el cop de calor

L’accés a la finca, on treballen més de 60 persones, està protegit per una cadena. Boukhbiza arriba amb un cotxe vell, acompanyat per un company de feina, també marroquí. Mira nerviós a una banda i l’altra. Acaba de començar la seva pausa de la feina. Té mitja hora per dinar. 

«Puja, ràpid –diu–. No ens pot veure l’encarregada. I crec que és allà. Ajup-te». 

El vehicle travessa la finca a tota velocitat. Després para enmig de la carretera de terra. Boukhbiza surt, s’endinsa a peu per camins més estrets i assenyala la petita ombra d’un llimoner.

«Aquí podem parlar», aclareix. 

Llavors, entre constants interrupcions per vigilar que no s’acosti ningú, explica que porta treballant més de 13 anys a l’horta murciana, que cobra 6,30 euros l’hora (alguns temporers en situació irregular amb prou feines arriben als 20 euros per tota una jornada) i no sap si podrà «continuar així molt temps». El dia abans, per exemple, va tenir una insolació. «Encara em fa mal el cap», diu. «Aquí sempre fa calor, però cada vegada en fa més», continua, confirmant el diagnòstic de l’Agència Estatal de Meteorologia (Aemet): les onades de calor s’han duplicat a Espanya durant l’última dècada. I el pitjor està per venir. Segons l’últim informe del Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC), divulgat dilluns passat, l’ésser humà ja ha provocat canvis sense precedents en el clima, amb fenòmens meteorològics extrems cada vegada més freqüents.

«L’única cosa que demanem és deixar de treballar a la una del migdia, perquè la nostra salut no corri perill –es queixa Boukhbiza–. Però sembla una cosa impossible d’aconseguir».  

Una denúncia eterna      

Sindicats i activistes porten denunciant la desprotecció dels treballadors del camp davant les onades de calor «des de sempre», assenyala Santiago Navarro, secretari general de CCOO a Múrcia. Els avanços, continua, han sigut «mínims», igual que en altres zones de cultiu com Lleida, Almeria o Extremadura. Les mesures que defensen són les mateixes des de fa dècades, perquè les empreses que compleixen són «minoritàries»: comptar amb un lloc on poder descansar a l’ombra, tenir aigua fresca sempre a prop, que les finques comptin amb un menjador perquè els treballadors no s’hagin d’alimentar enmig del camp o dins un hivernacle, com continuen fent molts, i finalment, una jornada intensiva que comenci ben aviat i acabi abans de les hores més tòrrides, una cosa que ja s’ha començat a aplicar en algunes zones d’Europa.

Per exemple, a Itàlia. El mes passat, després de la mort per un cop de calor de Camara Fantamadi, un temporer de Mali de 27 anys, el Govern de la Pulla, al sud-est del país, va prohibir fins a finals d’agost treballar al camp entre les 12.30 del migdia i 16.00 de la tarda. 

A l’horta murciana, on poden arribar a treballar 100.000 persones entre regulars i irregulars, hi va haver un cas molt similar fa només un any. Eleazar Blandón, de 42 anys i origen nicaragüenc, va morir després d’una jornada a 44 graus recollint síndries a Llorca. La seva família va denunciar que els seus patrons no li van donar aigua per refrescar-se. Tampoc auxili quan es va començar a trobar malament. Es van limitar a portar Blandón, ja inconscient, en una furgoneta fins al centre de salut més pròxim, on el van abandonar a la porta. Va morir poc després. 

Notícies relacionades

"No es tracta que particulars i hotels omplin les seves piscines"

Una dessalinitzadora flotant al port de BCN evitarà portar vaixells amb aigua

Però aquí, a diferència de la Pulla, la jornada contínua no s’ha obert pas. «Ara mateix és només una recomanació –explica Sabah Yatoubi, presidenta de l’Associació de Treballadors Immigrants Marroquins (ATIM) a Múrcia–. Hauria de ser una mesura d’obligat compliment: una jornada intensiva del 15 de juny al 15 de setembre. És perfectament possible, perquè els dies són més llargs i es pot començar a treballar més d’hora i acabar a la una del migdia».

«Tant de bo jo pugui arribar a disfrutar d’aquesta mesura, però a la meva edat ho veig difícil. Toca aguantar», assenyala Boukhbiza, el treballador del camp. I amb això, s’acomiada. Ja ha acabat el seu breu descans i encara té per davant més de quatre hores a ple sol.