Un jutge investiga la mort de McAfee a la presó de Brians

L’advocat de l’empresari demanarà, a través d’un col·lega a Barcelona, la gravació de les càmeres de seguretat de la presó, tot i que aquestes únicament capten imatges del passadís, on estan instal·lades. D’aquesta manera, es podrà aclarir si algú va entrar o no a la cel·la mentre McAfee estava sol. Hores abans de la seva mort, havia rebut la notificació per part de l’Audiència Nacional que es concedia l’extradició als Estats Units, segons fonts penitenciàries.

Aquesta decisió judicial es podria recórrer. En contra de la tesi de la defensa, el tribunal va descartar que hi hagués indicis de «persecució motivada per qüestions polítiques, d’ideologia o similars», ja que, «més enllà de les al·legacions verbals» de l’empresari, no es va aportar cap «indici revelador» que hi pogués estar sotmès. En la vista d’extradició, McAfee, que estava immers en un segon procés d’extradició, va declarar que va decidir posar-se en política i que va participar en les primàries del Partit Llibertari, «un partit polític radical i molt minoritari», segons les seves pròpies paraules, en el qual ni tan sols va ser elegit candidat. L’Audiència Nacional va determinar no s’ha provat que el seu «activisme polític o de qualsevol classe hagi sigut reprimit», ni que aquest «suposi algun tipus de perill per als interessos dels Estats Units».

La teoria russa es basa en un tuit publicat per l’empresari el 15 d’octubre del 2020, poc després del seu arrest a Espanya. «Estic molt content aquí. Hi tinc amics», diu el seu missatge. «Sapigueu que si moro penjat, com (Jeffrey) Epstein, no serà culpa meva». La principal portaveu del Ministeri d’Exteriors rus, Maria Zajarova, ha compartit aquest tuit en el seu compte de Telegram, on ha recordat que McAfee va ser trobat mort a la seva cel·la després que l’Audiència Nacional donés llum verda a la seva extradició als Estats Units, on l’esperava un judici amb altes peticions de presó per suposada evasió d’impostos, a l’ocultar elevats ingressos entre el 2016 i el 2018. L’informàtic va ingressar a la presó de Brians el 4 d’octubre del 2020, després de ser arrestat a l’aeroport del Prat i quan intentava volar a Turquia.

Les seves últimes hores de vida

McAfee convivia habitualment amb un altre reclús. No obstant, a les 16 hores d’aquest dimecres havia demanat el que en aquesta presó es denomina «pujada voluntària», que és autorització per estar recollit a la seva cel·la, en comptes de caminar pel pati o fer alguna activitat. Dues hores i quart després, els funcionaris el van anar a buscar per conduir-lo al pati del centre. Va ser llavors quan se’l van trobar penjat. Els empleats de la presó no eren coneixedors que l’informàtic passés per una situació de pressió per part d’altres interns i, per tant, no estava sotmès a un seguiment especial, ni a una vigilància estreta per evitar el seu suïcidi. Era un reu que no donava problemes i portava una vida normal. Als seus tuits

Notícies relacionades

El magnat nord-americà John McAfee, trobat mort a la presó Brians 2 de Barcelona

Les pluges tornen a partir de demà i podrien ser copioses

El seu advocat als Estats Units, Niskay K. Sanan, després que es conegués la notícia, va emetre un comunicat en què mostrava la seva pena pel succeït, alhora que va recordar: «El John sempre serà i recordat com un lluitador. Va intentar estimar aquest país, però el Govern dels EUA va fer la seva existència impossible. Van mirar d’esborrar-lo però van fracassar», informa Idoia Noain. En alguns tuits, McAfee reflectia la seva impressió de la presó: «Hi ha molt dolor a la presó, disfressat d’hostilitat. El dolor és clarament visible, fins i tot als rostres més enutjats. Soc vell i m’acontento amb el menjar i el llit, però per als joves la presó és un horror».

L’empresari tenia dos processos pendents als Estats Units. El primer, pel qual l’Audiència Nacional va decidir dimecres la seva extradició, era per no pagar impostos entre el 2014 i el 2018 a Tennessee i ocultació de béns. El segon, de la SEC (Securities and Exchange Comission), per una suposada trama «pump and dump» (una manipulació per apujar el preu d’alguna cosa amb declaracions falses) amb el que va fer 23 milions de dòlars en criptomonedes (per això mateix també enfrontava un cas federal pel civil). Sobre aquest últim cas, McAfee va escriure el 16 de juny passat aquest missatge: «Els Estats Units creuen que he amagat crypto. Hauria desitjat fer-ho però es va dissoldre a través de moltes mans de l’Equip McAfee (no és necessari que ho creguin). Tots els meus actius restants estan confiscats. Els meus amics s’han evaporat per por de l’associació. No tinc res. No em penedeixo de res».