La ‘llei Rhodes’ impedirà que es mercadegi amb la imatge de nens assassinats com Gabriel

El Senat aprovarà aquest dimecres la llei de protecció a la infància davant la violència, batejada com ‘llei Rhodes’ amb referència al pianista James Rhodes, que va patir violacions en la seva infància i durant anys, de la mà de les principals organitzacions en defensa dels nens, que han batallat perquè la pionera norma vegi la llum.

La Cambra Alta ha incorporat diverses millores al text, entre les quals una esmena transaccional avalada pel PSOE, el PP i altres grups, destinada a impedir que es mercadegi amb la imatge dels nens assassinats, un comportament que causa encara més dolor als seus pares. El nou redactat fixa que «en els casos de violència sobre la infància, la col·laboració entre les Administracions Públiques i els mitjans de comunicació posarà especial èmfasi en el respecte a l’honor, a la intimitat i a la pròpia imatge de la víctima i els seus familiars». Així mateix, indica que en els assassinats de menors «la difusió de qualsevol tipus d’imatge haurà de comptar amb l’autorització expressa d’hereus o progenitors».

La petició

Aquest avenç legal es produeix un mes després que Patricia Ramírez, la mare del nen Gabriel Cruz, que va ser assassinat el febrer del 2018 per la seva madrastra, Ana Julia Quezada, iniciés una recollida de firmes per sol·licitar precisament una llei que prohibeixi «utilitzar i beneficiar-se de la imatge del seu fill». Ramírez va relatar que havia fet un pas endavant perquè, després d’haver «suportat l’indicible amb publicacions contínues, vexatòries i cruels» cap a la imatge del seu fill, en els últims dies la situació s’ha agreujat amb diverses publicacions, entre les quals n’hi ha una d’un usuari anònim que fa servir el nom de Gabriel per atraure visites a una pàgina gore.

Aquest comportament tan cruel per als pares serà més difícil de portar a terme quan s’aprovi del tot la ‘llei Rhodes’, previsiblement la setmana vinent al Congrés dels Diputats.

Els menes

En aquesta ocasió, la llei ha comptat amb el recolzament dels grups nacionalistes, alguns dels quals no van recolzar la norma al Congrés perquè, segons el seu parer, envaïa competències autonòmiques, situació que s’ha corregit al Senat. Així mateix, s’ha transaccionat una esmena que estableix que per determinar l’edat dels menors estrangers no acompanyats, coneguts com ‘menes’, «no podran realitzar-se nus integrals, exploracions genitals o altres proves mèdiques invasives».

A més, la nova redacció reclama a les administracions que «prioritzin les solucions habitacionals en els desnonaments de famílies, especialment si es produeixen en un període escolar lectiu» i fixa que en els centres de menors es limiti al màxim la contenció física.

En defensa de la norma, la senadora socialista María del Mar Arnáiz ha destacat que la normativa suposarà un «referent a nivell mundial», un «abans i un després per a la vida de milers de nens» i una «fita» com el seu dia va ser la llei contra la violència masclista.

La incidència

Notícies relacionades

Els reptes de transitar a l'edat adulta amb un trastorn de salut mental: gairebé el 60% dels joves reconeix tenir problemes

Les pluges tornen a partir de demà i podrien ser copioses

I és que el maltractament infantil és una «realitat invisible», ja que tot i que el 2019 es va tenir coneixement que 40.000 menors havien sigut víctimes de violència, només es coneixen el 15% dels casos i se’n denuncien la meitat, ja que molts nens no són conscients del mal i el pateixen en silenci.

Davant d’això, la norma amplia la definició de violència, obliga a comunicar qualsevol atac, persegueix delictes a través d’internet, crea unitats especialitzades, un coordinador de benestar als centres educatius i amplia els terminis de prescripció en delictes sexuals, que començaran a comptar quan la víctima tingui 35 anys –i no 18 com fins ara.