Cartografia de la pandèmia

Deu municipis concentren el 47% de les morts per Covid-19 a Catalunya

Deu municipis concentren el 47% de les morts per Covid-19 a Catalunya
  • El mapa de mortalitat per coronavirus mostra 30 ciutats amb més de cent morts cadascuna i 324 que no han registrat cap mort

  • Els brots a les residències marquen les taxes més altes de letalitat a la regió, segons una anàlisi realitzada per EL PERIÓDICO i el ‘Diari de Girona’

6
Es llegeix en minuts
Valentina Raffio
Valentina Raffio

Periodista.

Especialista en ciència, salut i medi ambient.

Ubicada/t a Barcelona.

ver +
Ricard Gràcia
Ricard Gràcia

Infografia

ver +
Nacho García
Nacho García

Periodista

Especialista en Periodisme de dades

Ubicada/t a Girona

ver +

En poc més d’un any, la Covid-19 ha costat 21.766 vides a Catalunya. Els mapes de mortalitat per coronavirus mostren un territori totalment fragmentat pel virus. Les trenta ciutats catalanes més poblades acumulen més de cent morts cadascuna des que va començar la pandèmia.

Deu municipis sumen fins a un 47% dels morts per Covid-19. Mentrestant, a només uns quilòmetres de distància, hi ha prop de 324 localitats que no han registrat cap mort per coronavirus fins ara, segons indica una anàlisi d’EL PERIÓDICO i el ‘Diari de Girona’, mitjans del grup editorial Prensa Ibérica, fet a partir de dades obtingudes per una petició al portal de Transparència.

El balanç global de morts mostra que les ciutats que acumulen més morts per Covid-19 des del començament de la pandèmia fins al 12 d’abril són Barcelona (amb 6.470 morts registrats), l’Hospitalet de Llobregat (819), Sabadell (536), Terrassa (511) i Badalona (435). Es tracta de les localitats amb més densitat de població de Catalunya en què, a més, s’ha diagnosticat més volum de casos de Covid-19 al llarg d’aquests mesos.

En aquests territoris, no obstant, les xifres de morts queden emmascarades per l’ingent volum de població. A la capital, per exemple, els 6.470 morts es tradueixen en una taxa de mortalitat de 39 per cada 10.000 habitants. En xifres absolutes, els morts de Barcelona equivalen a la població total de Teià, Sant Vicenç de Montalt o Roda de Ter.

El mapa de morts per Covid-19 a Catalunya es transforma radicalment a l’observar la xifra de letalitat; el percentatge de pacients morts sobre el total de casos detectats en un municipi. Aquest indicador apunta les taxes de morts més grans en localitats relativament petites. Segons l’anàlisi portada a terme per aquest diari, almenys 19 de les 20 ciutats catalanes amb més mortalitat per Covid-19 es corresponen amb alguns dels brots més virulents detectats a les residències. A Vilalba Sasserra, un municipi de tot just 753 habitants, la xifra de letalitat se situa en un 21,7% ja que, en total, es van registrar 20 morts pel virus. Aquesta és exactament la xifra de morts amb què, segons va revelar una investigació de ‘Crític’, es va saldar un brot detectat a la residència del poble.

Els brots a les residències marquen les taxes de letalitat més grans

Tot apunta que els brots als geriàtrics han sigut el factor que més ha incidit en la taxa de letalitat per Covid-19. Sobretot pel seu impacte en pobles petits. A localitats com Vilademuls, Bagà, Falset, els Pallaresos, Navarcles, Tona i Tremp aquest indicador se situa per sobre del 10%. Es tracta dels mateixos noms que en els últims mesos han saltat als titulars per brots als seus geriàtrics. Alguns d’aquests centres, a més, destaquen entre els intervinguts per la Generalitat durant la primera i la segona onada. En diversos casos, la xifra de morts a les residències es correspon exactament amb el total de morts registrats al municipi. En d’altres, és probable que els brots a les residències exercissin de focus local d’infecció. 

Aquest diari també ha comparat la taxa de letalitat per Covid-19 a Catalunya amb els índexs de renda per càpita (IRPF) i les xifres de població més gran de 65 anys per municipi. L’anàlisi apunta que, almenys en l’àmbit autonòmic, les ciutats més pobres o més envellides no són les que han patit més morts per coronavirus. Tampoc s’observa una correlació clara entre morts i localitats amb més volum de casos detectats durant l’últim any (i amb més incidència acumulada) o amb les ciutats amb més nombre de places als geriàtrics. El mapa suggereix una certa concentració de focus al voltant de l’Eix Llobregat; l’autopista que uneix Sant Cugat, Terrassa i Manresa amb Bagà. El factor mobilitat, doncs, va poder haver jugat un paper clau en la dinàmica de contagis i morts per Covid. 

El mapa de letalitat mostra que alguns dels pobles més afectats estan al costat d’altres on amb prou feines s’han registrat positius i morts per Covid-19. És el cas, per exemple, de Tremp; un municipi amb 60 morts per coronavirus en un brot al geriàtric municipal que, al seu torn, comparteix frontera amb pobles amb entre zero i cinc morts en total. Tot apunta, doncs, que el factor que més ha incidit en la letalitat són els brots de les residències. Entre la primera i la segona onada de la pandèmia, segons va revelar una anàlisi de ‘Diario.es’, sis de cada deu residències catalanes van registrar morts per Covid-19

La Covid-19 enfonsa l’esperança de vida

L’últim balanç de la Conselleria de Salut sobre morts per Covid-19 calcula que, fins ara, s’han comptabilitzat 21.766 defuncions per coronavirus; 13.819 als hospitals, 4.563 a les residències, 1.169 als domicilis i 2.215 de no classificables. El 6 de març, la Conselleria de Salut va informar del primer mort per Covid-19 a Catalunya. En aquell moment, només es parlava d’una cinquantena de casos i vuit morts pel virus a tot Espanya. Una setmana i mitja després, just el dia que es va declarar l’estat d’alarma, Catalunya ja sumava 1.815 casos diagnosticats i 121 morts pel virus. Els geriàtrics es van convertir en l’escenari més cru d’aquesta crisi sanitària

El pitjor dia de la pandèmia a Catalunya va ser el 30 de març, quan es van registrar 417 morts en una sola jornada. El pic de morts de la primera onada va tenir lloc entre el 23 de març i el 19 d’abril, deixant un balanç de més de 200 morts diaris per Covid-19. El segon diumenge d’abril, les residències catalanes van notificar 206 morts en només un dia. El seu rècord més tràgic. Immersos en una crisi sense precedents, els geriàtrics van registrar més de cent morts diàries entre el 27 de març i el 21 d’abril del 2020. 

Barcelona perd dos anys d’esperança de vida i retrocedeix als nivells de fa una dècada i mitja

Notícies relacionades

El balanç de morts per Covid-19 mostra la cara més tràgica de la pandèmia. Un any de crisi sanitària, de fet, ha enfonsat dràsticament els índexs d’esperança de vida. Segons apunta un recent estudi del Centre d’Estudis Demogràfics (CED), el coronavirus ha fet que Barcelona perdi prop de dos anys d’esperança de vida. Això suposa un retrocés als nivells de fa quinze anys. L’última vegada que es va detectar una caiguda d’aquesta magnitud va ser durant la Guerra Civil. 

Metodologia

Les dades exposades en aquest reportatge han sigut obtingudes a través d’una sol·licitud d’EL PERIÓDICO i el ‘Diari de Girona’ al portal de Transparència de la Generalitat de Catalunya. La resolució remet, per primera vegada fins a la data, la informació relativa a 21.473 defuncions per Covid-19 registrades a Catalunya des del començament de la pandèmia fins al 12 d’abril del 2021. Només s’exclouen els registres de les localitats de menys de 1.000 habitants en què, en total, s’hagin comptabilitzat entre un i tres morts per garantir així l’anonimat de les víctimes. Les dades han sigut contrastades amb els registres de l’Idescat. La informació recopilada ha sigut analitzada per l’equip de dades d’EL PERIÓDICO DE CATALUNYA i el ‘Diari de Girona’ i contrastada per diversos experts. Daniel López-Codina, del Grup de Biologia Computacional i Sistemes Complexos (Biocomsc-UPC), i Sergi Trias-Llimós, del Centre d’Estudis Demogràfics (CED), han contribuït a la primera anàlisi de la informació recopilada per aquest diari.