Megapesquers, entre el prodigi i el saqueig

«Forma part del ‘lobby’ de la pesca industrial holandesa i defensa ferventment mètodes de pesca incompatibles amb el manteniment dels recursos i els llocs de treball», va clamar un portaveu de Pleine Mer. En realitat, l’Scombrus pertany a Cornelis Vrolijk, amb base a IJmuiden, que l’opera a través d’una filial. Pot pescar 200 tones diàries de peix. Per a l’armadora és un prodigi, un exponent del «gran salt tecnològic» que ha fet la indústria, però per als manifestants és un depredador pur dels oceans. La polèmica ha arribat al Parlament Europeu de la seva mà i en paral·lel a l’escala a Vigo del segon pesquer més gran del món: el Margiris, de 142 metres. Que també és de capital holandès i que gairebé dobla en eslora l’Scombrus.

À #Concarneau, au lieu de la manifestation interdite par @Prefet29, les pêcheurs et les associations se sont rassemblés pour un happening et pour crier leur colère près du baptême du Scombrus, chalutier géant de 80 m qui pêchera 200t de poisson par nuit, fossoyeur des océans. pic.twitter.com/rkXqf7498G

— Caroline Roose 🌍 🐟 🌳🌻 (@CarolineRooseEU) 25 de septiembre de 2020

France Jamet és eurodiputada del partit ultradretà Front Nacional, que comanda Marine Le Pen. Com aquesta, que va prendre els comandaments de la formació per herència gairebé monàrquica –el seu pare, Jean-Marie Le Pen, va ser-ne el fundador–, Jamet va ser elegida per anar a Brussel·les en una llista que encapçalava el seu pare. En tot cas, va ser ella qui va qüestionar l’Executiu comunitari per la vigilància a la qual estan sotmeses aquesta mena d’embarcacions.

«No content amb saquejar el mar davant les costes de Bretanya abans de desembarcar totes les seves captures als Països Baixos i així donar el toc de gràcia a la pesca artesanal a França, l’Scombrus també tindrà una part considerable de responsabilitat en l’empobriment dels recursos pesquers en aigües territorials franceses», comença en una pregunta parlamentària dirigida al comissari de Pesca, Virginius Sinkevicius. «¿Com pensa la Comissió aconseguir el seu objectiu de restaurar les pesques quan existeixen barcos com aquests?», continua l’eurodiputada ultra.

Notícies relacionades

La pena de mort s’allunya del cas Daniel Sancho

Educació fomentarà les mates manipulatives i l’oralitat

La resposta de Sinkevicius ha sigut breu i políticament correcta, sense abordar la polèmica que, ‘per se’, generen aquests vaixells. «La Comissió té coneixement de les activitats pesqueres de l’arrossegador francès Scombrus, que té autorització per pescar al Mar del Nord. Correspon a les autoritats franceses controlar les operacions d’aquest vaixell i garantir que les seves activitats compleixen plenament les normes de la política pesquera comuna». I culmina: «Tots els barcos pesquers, grans i petits, han de complir les regles». En aquella protesta a peu de port a Concarneau, el director general de France Pélagique, Geoffroy Dhellemmes, va assegurar que no les vulneren. «No podem pescar el que vulguem, no operem a les mateixes aigües que la pesca artesanal. Ens estan tractant malament».

La polèmica al voltant de l’‘Scombrus’ revifa la polseguera que va aixecar el ‘Margiris’, de més capacitat i que va ser declarat non grat en molts ports. El setembre del 2019, per exemple, l’activitat del pesquer que acaba de recalar a Vigo per manteniment va ser carn de crítiques a les xarxes socials. Es va iniciar fins i tot una campanya de recollida de firmes, registrada a la web de peticions del Govern britànic, per prohibir l’operativa de grans arrossegadors a les seves aigües. «El Govern té plans immediats per prohibir els grans arrossegadors a les aigües del Regne Unit», va respondre Downing Street. També va ser expulsat d’Austràlia, malgrat que l’armadora –propietària també del pesquer més gran del món, l’Annelies Ilena– va voler rebatejar-lo en honor a un marí que va cartografiar les Antípodes, Abel Tasman. No li va servir. Es va quedar com a ‘Margiris’.