La immunitat de grup ¿missió impossible per a l’estiu?

Si ens atenim a l’exemple nord-americà, podria semblar que aconseguir l’objectiu que va prometre al gener l’anterior ministre de Sanitat, Salvador Illa, de tenir el 70% de la població espanyola vacunada entre el maig i el juny és una missió impossible. Els experts consultats consideren difícil, però factible, arribar a aquesta meta a l'estiu, tot i que no amb el ritme actual. Per augmentar-lo proposen que s’aprovin més fórmules i que es mobilitzin tots els recursos disponibles, fins i tot l’Exèrcit, quan el subministrament de dosis s’optimitzi. A més, adverteixen que el nombre de persones no vacunades i les noves variants juguen en contra del procés de vacunació, que ha de ser global: no acabarà la pandèmia fins que arribi a tots els països.

Quant a la meta temporal, Francisco Caamaño, professor de Medicina Preventiva i Salut Pública de la Universitat de Santiago, és el més optimista. «En la mesura que es reparin els problemes, els terminis continuen sent raonables –opina l’epidemiòleg–. Si arriben les vacunes, anirem incrementant la velocitat de vacunació. Respecte a la comparació amb els EUA, precisa que allà «tenen més problemes per contactar amb certa part de la població i no tenen un sistema nacional de salut com el nostre».

Malgrat la lentitud inicial, també confia en la capacitat de vacunació del nostre Sistema Nacional de Salut Juan Jesús Gestal, professor emèrit de Medicina Preventiva i Salut Pública de l’USC. «Arribar a la immunitat de grup a Espanya depèn fonamentalment que ens arribin prou vacunes –afirma–. A la tornada de la Setmana Santa confio que ens arribi ja una quantitat important de vacunes que permeti arribar a aquest objectiu pels volts de l’estiu».

El seu col·lega de l’USC Alberto Ruano considera que, si es resol el «coll d’ampolla» del subministrament de vacunes es podria recuperar el temps perdut si, a més, es mobilitzés «tot el sistema sanitari, incloent-hi farmàcies, sanitat militar, dentistes i d’altres», a més de la nostra «atenció primària extraordinàriament vertebrada».

Més escèptic es mostra el pediatre i expert en vacunes del Sergas Federico Martinón: «En vista del ritme que portem i de les dades del subministrament global de vacunes, sembla difícil aconseguir aquest objectiu del 70%, per no dir impossible», apunta. Assenyala com a punt favorable que a Israel s’ha constatat que la vacuna d’AstraZeneca té un 70% d’impacte en la transmissió des de la primera dosi, i «si és així es podrà rebaixar el percentatge de vacunació necessari per controlar la transmissió».

¿Fan falta més opcions de vacunes? Martinón avança que està previst que tinguem aviat l’aprovació de la de Janssen, i és a les portes també la de Novavax. «Si les vacunes russa i xinesa presenten els seus dossiers a Europa i compleixen els requisits, jo les utilitzaria igual que les altres», precisa. En similars termes s’expressa Juan Gestal: «La de Janssen s’aprovarà segurament aquest mes o a principis de març, i és d’una sola dosi, això acceleraria el procés. La de Novavax està donant uns resultats magnífics», diu l’expert, que també acceptaria la russa, de l’Institut d’Investigació Gamaleia, «si presenta la seva vacuna per a autorització a l’Agència Europea del Medicament». Francisco Caamaño creu que s’ha de superar l’aposta estratègica de la UE, «amb un punt de nacionalisme», per les farmacèutiques europees. «Com més vacunes, millor –assegura Alberto Ruano–, però cal prioritzar les que tinguin més efectivitat.

¿Podria augmentar el llindar de la immunitat de grup amb la propagació de les noves variants, britànica, brasilera i sud-africana? Martinón creu que sí: «Si realment es demostra, com sembla, que algunes de les variants tenen més transmissibilitat, aquest índex R0, d’entre 2 i 3 per a les soques originals, augmenta, i per tant la cobertura per tallar la transmissió comunitària serà més alta». Gestal també ho veu així: «Es parlava que l’anglesa augmentava en 0,4 l’R0, cosa que incrementaria una mica el percentatge llindar de la immunitat de grup, que passaria, si partim d’un R0 de 2,5 per al qual la immunitat de grup és del 60%, a un R0 de 2,9-3,0 per al qual la immunitat de grup seria del 67%».

¿Una vegada que s’hagi arribat a aquesta protecció, caldrà mantenir les mesures de prevenció, ja que no és segur que les vacunes impedeixin els contagis? Gestal adverteix que, «mentre el virus estigui circulant en altres països, hi haurà el risc que pugui ser importat i ens haurem de mantenir vigilants, però les mesures de prevenció es relaxaran bastant».

«Si aconseguim una cobertura del 100% als EUA o Israel, però a la resta del món el virus continua campant al seu aire, continuarà evolucionant i arribarà un moment en què podrà evadir la resposta immune per la infecció natural o per les vacunes que tenim», recalca Federico Martinón.

Notícies relacionades

Rodalies tornarà a ser de pagament a partir del dissabte 9 de maig

El PSOE demanarà empara al Suprem per les "mentides" d’Aldama

«Com més temps trigui la població mundial a immunitzar-se, augmentarà la probabilitat que sorgeixin variants del virus que siguin resistents a les vacunes», coincideix Alberto Ruano, que apunta que «l’exemple d’Israel –que ja ha vacunat gairebé dos terços de la seva població– podrà servir com a caldo de cultiu perquè altres països puguin prendre decisions sobre distància social o mascaretes».

Del setembre al juny o maig: el canvi d’Illa

L’anterior ministre de Sanitat, Salvador Illa, va canviar la previsió de vacunació, que curiosament és encara més optimista ara. El 26 el novembre va afirmar en la Comissió de Sanitat del Congrés que la vacunació massiva no arribaria «abans de l’estiu», i va fixar la immunitat de grup «a partir d’un 66% de la població». El 13 de desembre va dir que al final de l’estiu estarà vacunat un 70% de la població. Però el 7 de gener va elevar l’envit i va afirmar que aquest objectiu s’aconseguiria a les portes de l’estiu, entre maig i juny.