El Delta de l’Ebre exigeix un pla que no impliqui la seva regressió

El moment no és gratuït. Quan no queda res, o gairebé res per a les eleccions, i amb els afectats a punt de fer el salt a Europa per veure si així algú se’ls pren seriosament. Ho explica Xavier Curto, portaveu de la taula que agrupa els interessos de totes les persones vinculades amb el Delta. La idea és denunciar les Administracions per la seva deixadesa per la regressió constant dels sediments i la sorra al litoral. Deu anys després de presentar una denúncia, l’organització ecologista WWF va aconseguir que Brussel·les obrís un procés judicial al Govern per la degradació de Doñana. «Som en la mateixa línia i de fet ja ens hem posat en contacte amb ells per veure com ho hem de fer».

Curto argumenta que les competències sobre el litoral i sobre el riu són de l’Estat i lamenta que el Ministeri de Transició Ecològica «només actuï quan hi ha una emergència», com va passar en el ‘Gloria’ i, ara, amb el temporal ‘Filomena’. Per al més llarg termini estan esperant el pla estratègic del Delta de l’Ebre que els van prometre fa un any. Havien de conèixer el detall l’estiu passat. Res. Finalment, els van fer una presentació telemàtica el novembre passat en què, sorpresa, «no es recullen les reivindicacions del territori». Bàsicament, treballar amb urgència en la gestió de la sorra del litoral «perquè quedi el més naturalitzat possible», com es fa a Holanda, i, amb la mirada posada en el futur, una gestió millor dels sediments que permetin solidificar l’entorn contra els envits del mar. «El que ens van plantejar implica rendir-se, és a dir, van donar per segura la pèrdua, en alguns trams, de més de mig quilòmetre de terra».

¿I les zones protegides?

I com els tracta la Generalitat, ¿millor? «També n’estem molt descontents. Entenem el tema de les competències, però el Govern sí que té potestat sobre les zones de protecció especial, les que formen part de la Xarxa Natura 2000. La seva inversió és de zero euros des del temporal ‘Gloria’ de fa un any, amb l’excepció de la inversió que va fer el Departament d’Agricultura per recuperar arrossars submergits i reparar una estació de bombatge. L’únic que fa alguna cosa, però només quan hi ha una urgència, és el Ministeri. Posen un pedaç, i fins al desastre següent».

Lluís Soler és l’alcalde de Deltebre i presideix l’Associació Catalana de Municipis. Forma part del PDeCAT, però assegura que en la defensa del Delta «no hi ha partits ni colors». Ho demostra el fet que, dijous passat, els set ajuntaments de l’entorn (afegiu-hi Amposta, Sant Carles de la Ràpita, Sant Jaume d’Enveja, Camarles, l’Aldea i l’Ampolla) van aprovar una resolució, juntament amb les dues comunitats de regants, que deixa molt clar que a la desembocadura de l’Ebre van tots al mateix barco. Els municipis denuncien la descoordinació entre la Generalitat i l’Estat un any després del ‘Gloria’, reclamen la declaració d’emergència perquè es facin actuacions urgents al Delta i anuncien l’inici dels tràmits legals perquè Europa actuï d’ofici i obligui Espanya a atendre les seves obligacions en aquest paratge natural. Soler no amaga la seva indignació en vista de la recent declaració d’emergència a Madrid després de la nevada de la setmana passada. «L’enuig general ha crescut, en efecte», afirma.

En relació amb la baralla política entre administracions, lamenta la «falta d’entesa i les baralles totalment interpretables que, en definitiva, són la millor manera de perdre el temps». El que té clar és la «deixadesa històrica» que pateix la zona, amb «visites esporàdiques després de les grans tempestes per donar-nos un copet a l’esquena». Sobre el programa estatal per a la desembocadura de l’Ebre, l’alcalde de Deltebre comparteix l’opinió de Curto. Considera una «derrota d’entrada» acceptar un retrocés de més de mig quilòmetre terra endins i avança que, si aquesta acaba sent la posició final del Govern, les mobilitzacions contra el pla hidrològic nacional de principis de segle faran curt amb el que pot estar per venir. «Això suposaria travessar una línia vermella. La nostra proposta exigeix respectar la línia de costa amb mesures combinades que permetin no retrocedir i salvaguardar les oportunitats de futur del Delta».

Notícies relacionades

Els reptes de transitar a l'edat adulta amb un trastorn de salut mental: gairebé el 60% dels joves reconeix tenir problemes

Les pluges tornen a partir de demà i podrien ser copioses

Sobre el paper del Govern, considera que la inversió és «insuficient» i es queixa amb amargor que els sis milions que el pressupost de la Generalitat disposa per a les Terres de l’Ebre no tinguin sortida per aquesta falta d’acord amb l’Executiu de Pedro Sánchez. Soler insta a crear una comissió mixta entre les dues administracions, «com la que gestiona, per exemple, la costa del Maresme». «Parlem amb tots, però no hi ha manera que s’asseguin a dialogar. És un partit de tennis en què nosaltres som la pilota. Tenim la sensació que ens tracten amb poca dignitat». ¿I hi ha risc de revolta ciutadana? Soler explica que la creació de la taula de consens, constituïda formalment el novembre del 2018, tot i que no va començar a funcionar com a tal fins al gener del 2020, ha donat aire als afectats, i de la resignació s’ha passat a «una certa esperança». Cal veure si el fet d’organitzar-se ajuda que se’ls escolti més.

A l’espera del pla hidrològic

A tota aquesta discussió s’ha de sumar el debat obert sobre el futur pla hidrològic per al període 2021-2017, en discussió en el Govern. El riu, segons dades de Territori, ha perdut un 30% del cabal en els últims 100 anys i ara només arriben un 10% dels sediments que temps enrere es dipositaven a la desembocadura de l’Ebre, cosa que donava lloc al Delta. El Govern ja va fer algunes observacions sobre una primera proposta, però segons assenyala la conselleria, «les substancials no s’han recollit. Una vegada presentat el text definitiu, arribarà el torn de les al·legacions. Pot passar que ni el pla estratègic del Delta ni el pla hidrològic recullin el sentir local. I segons com, és probable que s’acabi recuperant el crit de les Terres de l’Ebre durant la lluita del 2001: «El riu és vida». I el Delta, també.