Infraestructures

Sagrera i la llum al final de túnel

  • Els trens de l’R-1 de Rodalies ja circulen per l’interior de l’estació, que no té calendari per al seu acabament
  • Els veïns diuen haver perdut la il·lusió, tot i que creuran una mica més en el projecte quan l’AVE també passi per la terminal
4
Es llegeix en minuts
Carlos Márquez Daniel
Carlos Márquez Daniel

Periodista

Especialista en Mobilitat, infraestructures, urbanisme, política municipal, medi ambient, àrea metropolitana

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Són incomptables els coneguts del barri a quiOleguer Méndez, membre de l’associació de veïns, en algun moment de les últimes dècades, els ha assegurat quel’estació s’acabaria aviat. «Molts han mort i això et trenca... Tingues en compte que m’acabo de jubilar amb 65 anys i que quan vam començar aquesta batalla jo no en tenia 40. Amb l’amicJosep Barberoho comentem sovint, que, amb tot el que hem lluitat, ens entren dubtes de si nosaltres ho veurem». Elsbarcelonins de la Sagrerahan sortit aquest dimarts al balcó i han vist una mica el de sempre, una enorme cicatriu de pols que separa barris i districtes, però també un pou de frustració,promeses incomplertesi aquella sensació tan del nord de la ciutat de ser les últimes mones de Barcelona. En aquest final de pont, no obstant, es feia un pas important amb eltrasllat de la primera línia de Rodalies a l’interior de la futura estacióintermodal. No per esperat és menys rellevant que, per fi, i al país dels aeroports sense avions, un tren circuli per les entranyes d’una terminal ferroviària.

La notícia coincideix amb una efemèride, ja que al juny es van complir 10 anys de lacol·locació de la primera pedrade la terminal, tot i que els treballs en l’entorn van començar un any abans, el 2009. L’alcalde eraJordi Hereu, el ministre de Foment eraJosé Blanco, el president de la Generalitat eraJosé Montillai la cançó d’aquell estiu va ser el‘Waka-waka’de Shakira per al Mundial de Sud-àfrica que va guanyar Espanya ambgol d’Iniesta. Una dècada de picot intermitent, però més de 35 de reivindicació, des dels temps en què la ciutat va coquetejar amb la idea queNorman Foster, l’arquitecte de la Torre de Collserola, es fes càrrec de la transformació urbanística de la Sagrera.

El primer tren a colar-se a l’estació, de la qual s’ha construït el 40% del total, ha sigut unrodalies de l’R-1que uneix Molins de Rei i Maçanet-Massanes, línia que inclou el primer tram ferroviari construït a Espanya, el deBarcelona a Mataró. Va succeir el 1848, tot i que per ser justos i si es compra el colonialisme com a part dels dominis de l’Estat, aquest honor pertany al traçatentre l’Havana i Bejucal, a l’illa de Cuba, posat en marxa el 1837 durant el regnat de Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies.

Terminal central

La línia subterrània transcorre per unnou tram de dos quilòmetresque va de la rambla de Prim al pont de Bac de Roda. L’estació intermodal de la Sagrera està destinada a ser laterminal ferroviària central de Barcelona, un espai de més de 200.000 metres quadrats distribuïts en tres plantes: la inferior, amb vuit vies, per als trens de proximitat; la del mig, per a un granvestíbul amb aparcament, i la superior, per a l’alta velocitat, amb vuit vies més. Connectarà amb el metro de la ciutat i incorporarà una estació d’autobusos que ajudarà a reduir el nombre de parades que encara realitzen al carrer les línies supramunicipals. El projecte inicial incloïa edificis d’oficines i centres comercials que havien de servir per pagar l’obra. Palanquejar el pla en l’especulació immobiliàriadel lloc va ser un dels talons d’Aquil·les del projecte (després hi ha els problemes amb els contractes, les aturades per decisió judicial o les troballes arqueològiques). La caiguda de bona part d’aquesta iniciativa privada va obligar areduir les pretensions i el pressupost.

Notícies relacionades

A nivell d’operativa, l’R-1 recupera el seu funcionament normal després de quatre mesos en què en eltram entre el Clot i Sant Adriàcirculava en una única via, cosa que havia obligat a reduir l’oferta. L’entrada a l’estació estava prevista per a principis de novembre, però finalment es va retardar a aquest pont, dies en què lademanda baixa en picat. Es tractava d’unes comprovacions encarregades per l’Agència Estatal de Seguretat Ferroviària i el test sembla que s’ha superat amb èxit. Si el tall de la línia (quedava tallada entre Clot i Badalona) s’hagués realitzat en un dia feiner, prop de70.000 persones s’haurien vist afectades. El següent pas serà ficar al calaix la línia Barcelona-Granollers. S’espera que passi el 2022. Sobre el trasllat de l’alta velocitat a la terminal, Foment no aventura terminis.

Entorn sense il·lusió

Oleguer Méndez diu que els veïns«han perdut tota la il·lusió pel projecte»,tot i que admet que, el dia que l’alta velocitat passi a l’interior i es comenci a construir l’aparcament, l’accés al metro i l’estació d’autobusos, l’aspecte canviarà i això potseraporta moral a la tropa residencial. Li sap greu que ningú no els hagi convidat a l’estrena del primer tren per l’estació. Però no el sorprèn. Diu que no espera res del Govern ni de l’ajuntament, amb el qual, assegura, fa un any i mig que no es veuen. Li passa pel capPasqual Maragall, quan durant els Jocs, davant les queixes d’aquests barris perquè allà no es feia res, els va dir que el futur de la ciutat passava per la Sagrera. 

Temes:

Adif Renfe