El Suprem frena el desallotjament d'una presumpta víctima de violència masclista i els seus dos fills

El Tribunal Suprem ha denegat a la Comunitat de Madrid la sol·licitud d’entrada en un domicili per procedir al desallotjament forçós per «absoluta falta de previsió» respecte dels seus ocupants: una dona en situació de precarietat econòmica i presumpta víctima de violència domèstica i els seus dos fills petits.

La sala contenciosa estima el recurs de la mare contra la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Madrid, que va donar la raó a la Comunitat de Madrid i va autoritzar la sol·licitud d’entrada al domicili i confirma la negativa que va acordar en primera instància un jutjat, que va considerar que en les circumstàncies del cas i la falta de solucions donada per la Comunitat, no era proporcionada la mesura d’entrada.

El Suprem necessita doctrina general en aquesta matèria, que ja establia la necessitat que el jutge a qui se sol·licita l’autorització d’entrada al domicili per procedir al desallotjament forçós d’una vivenda ocupada il·legalment en la qual habiten menors d’edat, ponderin les circumstàncies del cas, tenint present l’interès superior del menor, abans d’autoritzar l’entrada al domicili.

Ara, a més, es planteja si aquesta ponderació exigida al jutge pot afectar el nucli de la decisió del desallotjament, però la conclusió és que no. «Si fos així, la competència atribuïda al jutge per autoritzar l’entrada al domicili com a garantia preventiva del dret fonamental a la inviolabilitat del domicili es transmutaria, subreptíciament, en l’atribució –de facto– d’una competència per revisar un acte administratiu ferm, i això no ho vol el legislador», assenyalen els magistrats.

Altres perjudicats també vulnerables

«El jutge no pot, amb el pretext de complir l’exigència de ponderació dels interessos concurrents, paralitzar indefinidament un desallotjament forçós que porta causa d’un acte administratiu ferm, aparentment legal, perquè estaria permetent –i fins i tot possibilitant, de fet– la permanència i consolidació d’una situació d’il·legalitat» i això podria perjudicar tant l’interès general com els particulars interessos de propietaris i, en el seu cas, dels legítims posseïdors de les vivendes ocupades, fins i tot «d’aquelles altres persones que, tot i que també es troben en situació de vulnerabilitat i en risc d’exclusió social, econòmica i residencial, opten per mantenir-se dins de la legalitat i sol·licitar l’adjudicació d’aquestes vivendes per les vies establertes».

Notícies relacionades

Un estudi confirma que es pot restaurar la biodiversitat

Creat el grup d’experts per al traspàs de Rodalies

Però això no és obstacle perquè el jutge prengui en consideració totes les circumstàncies concurrents en el moment d’adoptar la decisió i, singularment, la presència de persones en situació d’especial vulnerabilitat, entre les quals es poden incloure els menors», «víctimes de violència de gènere i persones en risc d’exclusió social per raons econòmiques o d’altra mena».

El Suprem assenyala que el jutge no pot imposar l’adopció d’una mesura concreta com a condició per autoritzar el desnonament i encara menys imposar a l’Administració que assigni als ocupants il·legals una vivenda de determinades característiques, però sí que «ha de comprovar que l’Administració adopta mesures de protecció per no deixar desemparades les persones especialment vulnerables que siguin desallotjades forçosament de la vivenda que ocupaven il·legalment», sobretot si hi ha menors.