Assetjades a la xarxa: quan la por no es pot desconnectar

A principis del 2018, aquesta estudiant de Farmacia de 19 anys («vull aparèixer aquí com Anastasia, perquè sona a persona forta», explica) va tallar la relació amb el seu nòvio. Va ser difícil. Quan sortia de l’institut, ell era a la porta, i li demanava tornar. Quan mirava el mòbil, hi havia un missatge d’ell, en què li demanava tornar. Al principi, va pensar que era «normal». Després, va saber que era assetjament: cara a cara i també per internet. Tot i que ella alterava les seves rutines per evitar creuar-se amb el seu ex, el mòbil sempre hi era. Sempre hi havia missatges. I quan el bloquejava, ell s’obria comptes de correu nous, creava usuaris falsos d’Instagram, utilitzava números diferents a WhatsApp.

Hi ha molts tipus d’assetjament a la xarxa. Hi ha el que va patir l’Anastasia durant més d’un any i mig per part de la seva antiga parella. Hi ha el xantatge amb imatges sexuals, les amenaces de mort i la suplantació d’identitat. Hi ha els insults per un missatge o fotografia. Hi ha l’enviament de material pornogràfic. I el més probable és que qualsevol adolescent escollida a l’atzar en conegui alguns en carn pròpia. El 60% de les noies espanyoles assegura haver patit assetjament a la xarxa, segons un estudi recent de l’oenagé Pla Internacional, portat a terme a través de 1.000 entrevistes.

Els especialistes temen que el percentatge sigui superior, que hagi augmentat a causa de les extraordinàries circumstàncies del 2020. «Hi ha noies que tendeixen a normalitzar-lo o a no expressar-lo, així que pot ser que els resultats hagin fet curts», diu la psicòloga Mercedes Bermejo, que tracta aquest tipus de casos i ha detectat un «increment» a causa del confinament, amb la societat passant molt més temps davant les pantalles. Les mateixes víctimes tenen una impressió similar. «En el meu grup d’amigues més reduït, que en som nou, no n’hi ha cap que se salvi», afirma Ana Hernández, estudiant d’Economia i Política de 21 anys.

El silenci com a resposta

El silenci com a respostaFa diversos mesos, Hernández va publicar una foto a Instagram. «Sortia la meva cara amb un filtre, res de l’altre món –afirma–. Però un noi que havia afegit dues setmanes abans em va respondre per privat amb una altra foto. Apareixia ell, seminú. El primer que vaig pensar va ser: ‘¿És culpa meva? ¿He pujat una cosa que no hauria d’haver pujat?’ Però després vaig parlar amb les meves amigues i vaig decidir denunciar-lo. Tot i així, des d’aleshores no he tornat a publicar coses personals: fotografies del meu cos, escriure algun comentari pel Dia de la Dona... res».

La majoria de les adolescents espanyoles que han rebut aquests missatges, assenyala l’estudi, després pateix inseguretat física (41%), baixa autoestima (47%), estrès (40%) i problemes a l’escola (32%) o amb les amistats i la família (21%). L’informe també es va fer a més de 20 països (d’Alemanya a Tanzània, passant per la República Dominicana i Indonèsia), i tot i que les conclusions més generals són semblants en gairebé tots, el fenomen a Espanya té alguna característica específica. La principal, que aquí en el 75% dels casos l’assetjament prové de coneguts.

Crisi d’ansietat

Crisi d’ansietatHi va haver un moment, quan estava preparant la selectivitat, en què l’Anastasia va decidir que havia d’explicar a la seva mare el que estava passant. Les crisis d’ansietat eren contínues. Moltes vegades, només despertar-se, vomitava. «Els psicòlegs després em van dir que era pels nervis d’aixecar-me i saber al que m’havia d’enfrontar», diu. El primer que va fer la seva mare va ser parlar amb el seu ex. Després, al no aconseguir que parés, van acudir a la Guàrdia Civil. Però la jove no volia denunciar («em sentiria súper malament», afirma), així que tot va quedar en una advertència a l’assetjador. I no obstant, l’assetjament no es va aturar allà. Només es va fer més esporàdic.

La magnitud dels percentatges d’aquesta nova xacra, el fet que es reprodueixi a gairebé tots els països, independentment de la cultura i el nivell econòmic, mostra la dificultat per combatre’l. Els especialistes reclamen normes específiques (la llei de protecció a la infància i l’adolescència es troba en discussió en el Congrés), més compromís de les companyies tecnològiques, educació i control, sobretot en els més petits. «La tecnologia ha vingut per quedar-se i hem de conviure amb ella. Però els pares moltes vegades són analfabets digitals i els seus fills són natius. Tot i així, és important que hi hagi una supervisió. Sé que la paraula ‘control’ no agrada gaire, però el control ben exercit suposa protecció», afirma Bermejo.

«El primer pas és admetre que no hi ha una vida real i una vida ‘online’», diu Beatriz Rodríguez, estudiant de Dietètica de 19 anys, acostumada a rebre insults quan exposa la seva opinió a les xarxes i missatges obscens quan publica alguna imatge seva. «L’assetjament ‘online’ és tan real com el que pots viure al carrer o en una aula», afirma. I és, també, més comú.