Alcarràs crea un grup de rastrejadors de contagis del coronavirus

No és la primera vegada que els pobles del Segrià prenen mesures davant la falta de recursos: fa anys els sometents van patrullar la comarca per vigilar la terra i dissuadir els robatoris. Ara, l’Ajuntament d’Alcarràs –sumit encara en el nou confinament– sent que el camp torna a ser a les seves mans, per la qual cosa ha creat el seu propi equip de rastrejadors per afrontar la Covid-19. Temps durs en què, ahir a Lleida, uns 300 propietaris i treballadors de bars i restaurants van trencar plats davant la Paeria com a protesta contra el tancament d’aquests negocis ordenat per la Generalitat. 

El senegalès Soumboul va ser un dels primers confinats en l’espai habilitat d’Alcarràs a principis de juny. Volia collir fruita. Ara és rastrejador. «Li va costar acceptar el confinament, perquè necessitava treballar i no tenia símptomes», explica l’alcalde d’Alcarràs, Manel Ezquerra (Sempre Alcarràs). Ezquerra visitava l’espai i va sorgir l’amistat.

Quan Soumboul va acabar l’aïllament, es van donar els números de telèfon i no van tardar gaire a trucar-li: Soumboul va tornar des de Madrid per ajudar-los. «Vaig estar confinat 14 dies, però ho vaig viure amb molta tranquil·litat», recorda Soumboul, que ara es dedica al que més li agrada: «Ajudar la gent». 

Equip de nou persones

Aquest rastrejador s’afegeix a un equip de nou persones més, dirigides per Jordi Charles, cap de la Brigada de Rastrejadors: un altre mediador, sis persones que formen part del Servei d’Ocupació de Catalunya i la tècnica de Serveis Socials del consistori. El grup es reuneix cada matí amb la mediadora i la coordinadora del CAP per organitzar-se. «Ens avisen quan tenen un positiu perquè el busquem. Hem contractat una furgoneta, compartida amb Soses i Torres de Segre», explica Charles. 

Foragitar la por

El treball del rastrejador consisteix a parlar amb els contagiats i convèncer-los de l’aïllament. «Ells tenen por i els rastrejadors els tranquil·litzen: volen esbrinar amb qui viuen, si han marxat quan arribaven, si s’han amagat o si són a la feina», detalla el coordinador. Una tasca molt complicada perquè en molts casos no se sap en quines empreses han treballat i «les dades privades s’han de respectar».

Aquest equip combina el rastreig de camp amb el de telèfon, això sí, actiu les 24 hores. Segons Charles, «el concepte de rastrejar sona d’una manera», però amaga molt més.  

Record del sometent

Notícies relacionades

Catalunya paralitza l’adjudicació de places docents per al curs vinent i anuncia que el procés s’ha de repetir

Els divorcis pugen a Espanya un 8,2% el 2024 després de dos anys de caigudes

L’alcalde d’Alcarràs manifesta: «Xoquem amb la burocràcia de l’Administració. Esperem que paguin les factures amb el Fons de contingència, però de moment les estem pagant nosaltres». Manel Ezquerra, que va ser el portaveu del sometent d’Alcarràs, llavors tenia un lema: «Si el Govern no ens garanteix la seguretat, ens la garantirem nosaltres». Ara el reescriu: «Si el Govern no ens garanteix fer els rastrejos, els farem nosaltres». Mira al futur: «La nostra campanya no s’acabarà fins que no es culli l’última fruita». 

L’equip dels rastrejadors és una ajuda per a Alcarràs. No gaire lluny, l’Ajuntament d’Aitona –Rosa Pujol (Junts x Aitona)– també ha ampliat la plantilla amb cinc persones per fer complir les mesures de confinament i donar recolzament als espais d’aïllament.