10 d’ag 2020

Anar al contingut

Campanya de la Renda 2019

L'Església assoleix el seu màxim històric de recaptació a través de l'IRPF

Catalunya és la regió on menys es marca la casella en favor de la institució

Efe

El nombre de declaracions a favor de l’Església a l’última campanya de la Renda va augmentar fins als 8,5 milions de contribuents i la recaptació va ascendir un 6,19% respecte a l’exercici anterior i va assolir el màxim històric de 284,4 milions d’euros.

És la xifra més alta des del començament de l’actual sistema d’assignació tributària el 2007 i suposa que 1 de cada 3 contribuents –el 32,3%– decideixen marcar la casella a favor de l’Església i aporten una mitjana de 35 euros per persona, amb els quals l’Església «pot fer moltes coses», tal com ha informat el vicesecretari d’Assumptes Econòmics de la Conferència Episcopal, Fernando Giménez-Barriocanal en roda de premsa.

«Cal ser agraïts, i agraïm als 8,5 milions de contribuents que han confiat en l’Església i recolzen les seves finalitats», ha recalcat el secretari general de la CEE, Luis Argüello, que ha assenyalat que aquesta quantitat suposa el 25% del pressupost total que maneja l’Església.

8,5 milions de contribuents

El vicesecretari per a Assumptes Econòmics ha detallat les dades de la Declaració de la Renda 2019 i ha informat que el nombre de declaracions a favor de l’Església catòlica ha augmentat en 26.855, que, unides a les que ja es produïen, ascendeixen a 7.191.387 de declaracions (8,5 milions de contribuents tenint en compte les declaracions conjuntes).

Això significa –ha afirmat Barriocanal– que no només els contribuents d’anys anteriors han reiterat la seva confiança en l’Església, sinó que nous contribuents, probablement nous declarants, «s’han incorporat a aquesta gran família d’aquells que confien en l’Església».

La xifra recaptada –un total de 284.429.043 euros– és la més alta des del començament del sistema d’assignació tributària i suposa 16,5 milions d’euros més que l’any anterior, cosa que implica un augment del 6,9%.

«Es tracta d’un model en creixement», ha indicat Barriocanal, que ha reconegut que en anys anteriors aquesta quantitat va estar estancada per la crisi econòmica «no perquè creixessin les assignacions».

Les dones, les que més marquen la casella

Per tant, ha conclòs que la millora de la situació econòmica i l’augment del nombre de declarants han propiciat aquestes dades.

En funció dels territoris, el nombre de contribuents que han marcat la casella de l’Església s’ha incrementat en 9 comunitats autònomes i les més solidàries amb aquesta institució són Castella-la Manxa (44% de les declaracions), La Rioja (44,9%), Extremadura (44%), Múrcia (43,8%) i Castella i Lleó (42,2%).

Per contra, Catalunya (17,43%), Galícia (24,9%) i les Canàries (25,95%) són les regions en les quals menys es marca la casella de l’Església.

Un any més, les dones continuen sent més proclius a marcar la X (un 34,9% davant el 32,6% dels homes).

Preguntat per l’esborrany de l’informe del Tribunal de Comptes, que ha constatat que l’Administració manca d’informació precisa sobre la destinació efectiva de les assignacions públiques que es transfereixen a l’Església catòlica per l’IRPF, Barriocanal ha assegurat que des d’aquest organisme no s’han dirigit a la CEE per demanar aclariments.

«En tota la vida del sistema d’assignació tributària, mai hem rebut l’anotació d’una Administració dient que hem de canviar el sistema», ha explicat.