31 d’oct 2020

Anar al contingut
«Si el teu fill et demana un mòbil, fes que firmi un contracte»

ENTREVISTA

«Si el teu fill et demana un mòbil, fes que firmi un contracte»

La inspectora de policia Silvia Barrera alerta els pares sobre els perills de la xarxa i publica una guia per fomentar la prevenció digital a les famílies

Olga Pereda

Com a inspectora de policia i experta en crim cibernètic, Silva Barrera ha vist coses que molts pares i mares mai creurien. Per això, compagina la seva activitat professional amb la divulgació. Les seves xerrades i els seus articles tenen un objectiu: oferir eines als progenitors per enfrontar-se d’una manera sana al món ‘online’ en què els seus fills han nascut. L’agent publica ‘Nuestros hijos en la red. 50 cosas que debemos saber para una buena prevención digital’ (editat per Plataforma Actual), una guia per fomentar les bones practiques digitals i augmentar la tranquil·litat familiar.

Afirma que el primer repte dels pares i les mares és conèixer internet i les xarxes socials.
No fa falta tenir-hi un màster, però el coneixement és una cosa bàsica. I parlo també dels videojocs, que consti. Si el teu fill comença en aquest món no pot ser que tu ho ignoris tot. Hauries de conèixer, almenys, les normes i l’edat per a la qual estan permesos. 

¿A què estan abocats els pares si no ho fan?
Al fet que la font d’informació i coneixement dels seus fills sigui la xarxa, que és un món adult i sense filtres. Consumiran la informació que ells vulguin.

«Podem donar a un nen de tres anys un mòbil... sempre que no tingui internet», adverteix en el seu llibre.
Amb tres o cinc anys hi ha nens que saben buscar a Google, és innat per a ells. És imprescindible disposar de mecanismes tècnics de control perquè no accedeixin a determinats continguts. Si ho fas estàs minimitzant el risc. En el moment que perdis de vista el teu fill li pot aparèixer a la pantalla un bàner publicitari que el porti a un casino. Si tu li deixes el mòbil perquè jugui has de saber que el teu telèfon té el teu historial i les teves aplicacions. Tot això ho rastreja el videojoc que li has descarregat i tindrà continguts publicitaris relacionats amb el que tu has consumit, així que no t’estranyis si el teu petit acaba en un casino ‘online’. I si hi tens vinculada la teva targeta de crèdit ja et pots imaginar què pot passar. La xarxa ho posa tot fàcil i ràpid.

¿Quines armes tenim per combatre tot això?
La primera, predicar amb l’exemple. Hauríem de passar el menor temps possible a internet davant dels nostres fills. Si tenim xarxes socials, anem amb compte. Si estem tot el dia publicant vídeos i informació personal ells ho acabaran veient com una cosa natural. Quan ens hi enfrontem per això ens podran dir: «si tu ho fas ¿per què jo no?» Abans de donar un mòbil amb connexió a internet, estableix normes i límits. Amb un contracte, per exemple.

¿Un contracte amb els nostres fills?
Sí, per deixar molt clares les normes. Els menors es comprometran a navegar només a les pàgines i aplicacions en què els seus pares li han donat permís. També es comprometran a utilitzar internet de manera positiva, ni per insultar ningú ni per ficar-se amb els amics. Es pactarà el temps de connexió i s’acceptarà que els pares revisin el mòbil de tant en tant.  Si el teu nano firma totes aquestes condicions, llavors dona-li l’‘smartphone’. I deixa-li clar que si les condicions s’incompleixen hi haurà conseqüències, que poden ser, per exemple, dos dies sense telèfon. O un mes.

¿Quines altres eines tenen els pares i les mares?
Establir una relació de confiança amb ells. Si tu estàs tot el dia dient que el mòbil és una merda i que internet és el pitjor no aconsegueixes res, perquè és el món en què han crescut i viuran. No és una moda passatgera, és una realitat amb molta informació, molt consumisme, moltes relacions socials i molt ràpida. Si el privem d’això, t’agafarà el mòbil d’amagat o l’hi agafarà a una altra persona. No criminalitzis internet ni la tecnologia. El nen ha de saber que pot comptar amb tu. Les xarxes socials es poden utilitzar des dels 14 anys. ¿Vol fer-se un perfil? Doncs el creeu junts.

Adverteix que mai haurien de posar la seva foto. També recomana als pares no posar les fotos dels seus fills a les seves xarxes socials.
És que cal respectar la privacitat del menor i mai saps què pot passar. Molts pares, per no dir tots, posen en els seus perfils les fotos dels seus fills. Com a excusa diuen que poca gent té el seu telèfon. És veritat que no hi ha tant depredador per aquests mons de Déu, però intentem respectar al màxim la privacitat dels nostres fills i la seva imatge.

A molts pares i mares els preocupa, i amb raó, el ‘ciberbullying’.
Els pares no haurien de permetre als nens fer grups de WhatsApp. ¿Per a què? Per començar, si tens menys de 16 no pots utilitzar aquesta xarxa social. Com a adults sabem que aquests grups duren molt temps i que en moltes ocasions només serveixen per enviar vídeos i coses estúpides. Saps que passarà això, així que ¿per què permets al teu fill que ho faci? ¿Qui estarà en aquest grup? ¿Qui l’administrarà, un nen de 12 anys?

Si no els hi deixem estar ens acusaran de ser els pàries de la classe.
D’acord, doncs llavors estigues pendent d’aquest grup i digues-li que a la mínima que vegis una cosa rara, ja sigui fotos rares o insults, n’haurà de sortir. Hi ha menors que es graven despullats als vestidors escolars i després ho posen en el grup de WhatsApp. ¿Són conscients que poden acabar sent acusats d’intercanvi de pornografia infantil? 

¿Poden els pares espiar el mòbil dels seus fills?
N’hi ha que ho fan, però els nens tenen dret a la intimitat. Això sí, si sospites que està passant alguna cosa amb el teu fill el teu deure com a pare és assegurar-te que està fora de perill.

 

► Més informacions de Mares, pares i nens