La cara B del veto parental

A Espanya, el 12% dels alumnes repeteixen curs (davant el 2% de mitjana europea) i el 18% abandonen de manera primerenca els seus estudis, segons les xifres del Ministeri d’Educació. Espanya continua dedicant el 4,1% del PIB a inversió educativa i no el 5,1% que li reclamen els sindicats d’ensenyament per tornar als percentatges previs a la crisi econòmica. L’últim informe PISA va confirmar que els coneixements en Matemàtiques i Ciències dels estudiants estan per sota de la mitjana de l’OCDE, així com que el clima de disciplina a les aules dista molt de ser ideal. La llei que regula ara mateix l’educació reglada és la LOMCE, una controvertida norma que no agrada a ningú tret d’al partit que la va aprovar (PP). Aquest és el panorama actual del sistema educatiu espanyol.

No obstant, el debat polític no se centra en aquests aspectes, sinó en un invent de Vox batejat com a pin parental, una iniciativa per aturar un problema educatiu que no existeix. No hi ha denúncies a Espanya sobre presumptes adoctrinaments en temes de sexualitat a nens i nenes, però el veto parental –que només està vigent a Múrcia– s’ha convertit en un volcà en erupció alimentat pels polítics i els mitjans de comunicació. La lava del volcà ja està fent el seu efecte. A partir d’ara veurem famílies pròximes a l’ideari de Vox descarregar de la web oficial la sol·licitud de censura parental per presentar-la a les escoles. A Barcelona, almenys, ja s’ha registrat un cas d’una família interessada en la seva aplicació.   

L’incendi

És poc probable que els fills dels polítics que integren el partit dirigit per Santiago Abascal acudeixin a l’escola pública, però s’han ficat de ple a les seves aules per enarborar la bandera de la «llibertat dels pares». La censura parental, en principi, no afecta assignatures bàsiques com matemàtiques, ciències o llengua sinó tallers o xerrades impartides a les escoles en horari escolar (no confondre amb les extraescolars, com va fer el màxim dirigent del PP, Pablo Casado, en la defensa del veto, no compartida per gaires membres del seu partit) per personal aliè al professorat. Per exemple, un policia que alerti dels riscos del ‘ciberbullying’. Un altre que disserti sobre els riscos de l’alcohol i la importància de la seguretat viària. O un taller sobre igualtat entre homes i dones i convivència pacífica amb independència de l’opció sexual de cadascú. Allà hi ha el problema. I l’incendi posterior.

‘Fake-news’

Agafant-se a les ‘fake news’ i utilitzant les xarxes socials per mostrar vídeos que, en realitat, són d’altres països i res tenen a veure amb tallers dirigits a nens, Vox proclama que en aquestes xerrades el que es fa és proposar «jocs eròtics als nens de zero a sis anys». En un claríssim exemple d’estratègia política que no té res a veure amb l’educació, el partit d’Abascal ha vist una ocasió ideal per declarar la guerra al Govern de coalició PSOE-Unides Podem. Lluny d’apagar el foc, els socialistes i els morats han entrat a l’arena, sent conscients que la defensa de l’escola pública és el seu regnat. Pablo Iglesias sap que juga amb cartes guanyadores quan rememora l’època del poder immens de l’Església en l’educació, «la lletra amb sang entra i les dones capturades entre les botes dels seus marits». El volcà en erupció que suposa el veto parental també és una fórmula perfecta perquè el Govern dissimuli assumptes polèmics com el seu acostament al moviment independentista català o el nomenament de l’exministra Dolores Delgado com a fiscal general de l’Estat.

La realitat confirma que el problema no existeix. ¿Hi ha expedients oberts per aquest presumpte adoctrinament? No, més enllà d’una queixa per escrit d’uns pares a Pedrezuela (Madrid), segons va informar el conseller d’Educació de Madrid, Enrique Ossorio (PP). A Vox no li importa. El veto parental és fonamental per a ells. Tant que l’estan utilitzant d’amenaça no només a Múrcia, sinó també a les altres dues comunitats en les quals els seus vots han servit perquè el PP governi amb Ciutadans: Madrid i Andalusia.

Educació sexual, assignatura pendent

La realitat és que l’Educació sexual continua sent, en ple segle XXI, una de les grans assignatures pendents del sistema educatiu espanyol. «No està regulada i depèn de cada escola», explica Laura Morán, psicòloga, sexòloga i autora de ‘Orgas(mitos)’. Diverses escoles laiques d’Euskadi s’han posat en contacte amb ella perquè ofereixi xerrades als estudiants sobre micromasclismes i feminismes. Ben aviat impartirà una altra xerrada titulada ‘Identitat sexual, orientació i mites’ als membres d’un equip de futbol juvenil. «En aquest cas, l’equip s’ha posat en contacte amb els pares perquè autoritzin l’assistència dels seus fills, que tenen entre 15 i 16 anys», explica.

Morán, igual com l’activista José Vela, tècnic d’Educació de Cogam, associació LGTB (lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals), va assegurar que les xerrades que s’ofereixen a les escoles no tenen res a veure mai amb pràctiques sexuals, sinó amb la convivència pacífica i la igualtat.

«La identitat de gènere no és ideologia sinó biologia», respon Morán als membres de Vox. Segons la seva opinió, que els nanos rebin educació o informació afectiva sexual els fa menys vulnerables a l’assetjament. «La informació és poder. També en aquest terreny».

Múrcia

El veto parental estava inclòs en el programa electoral de Vox. Ningú hi va prestar una especial atenció. Finalment, es va aprovar, sense cap soroll, l’estiu passat a Múrcia, comunitat en què el PP va aconseguir governar in extremis gràcies als vots dels ultres. El Govern ha amenaçat de portar l’autonomia als tribunals per aprovar la mesura, però el president murcià, Fernando López Miras (PP), no ha baixat del burro. Afirma que és un compromís polític i que el mantindrà. I això que ha confessat que confia en la «inqüestionable» neutralitat dels docents i que no té constància de cap expedient obert per presumpte adoctrinament.

Rocío Monasterio va anunciar que, en nom de millorar el rendiment acadèmic dels alumnes murcians, el seu partit impulsarà dues propostes: augmentar el sou dels professors i millorar la Formació Professional. Cap de les dues mesures està inclosa en el seu programa electoral.

Andalusia

La implantació de la censura educativa ha trencat la sintonia del Govern andalús del PP i Ciutadans. La proposta està recollida en l’acord subscrit per les tres formacions per als pressupostos del 2020, ja aprovats, però tot i que l’Executiu assenyala que no hi ha adoctrinament a les aules andaluses i tampoc consten denúncies, els socis discrepen sobre la iniciativa de Vox. Cs, amb les competències en educació, és el més taxatiu: no fa falta, els pares ja coneixen les activitats a través del consell escolar. Més tebi es mostra el PP: tot i que és una polèmica artificial, és «perfectament assumible» per «la llibertat dels pares per saber què fan els seus fills». Vox apunta al compliment del que es va pactar sota amenaça d’obstaculitzar l’aprovació futura de decrets i lleis.

Notícies relacionades

La pena de mort s’allunya del cas Daniel Sancho

Educació fomentarà les mates manipulatives i l’oralitat

Mentrestant, al carrer s’evidencia que els problemes en educació a la regió van per altres camins. Famílies mobilitzades per la falta de monitors de nens amb necessitats especials; vagues per la reestructuració i desaparició de centres rurals; problemes amb els menjadors; bosses de substitucions tancades per estalviar en la contractació de professors, i una taxa de repetició i abandonament primerenc al capdavant del país.

Madrid

Al conseller d’Educació, Enrique Ossorio (PP), no li consta l’existència de denúncies parentals sobre un presumpte adoctrinament moral o sexual, més enllà d’una queixa a Pedrezuela, un municipi que no arriba als 6.000 habitants. La presidenta de la comunitat, Isabel Díaz-Ayuso (PP), es resisteix a legislar «on no hi ha cap problema». Però l’amenaça de Vox és clara. «Per a l’aprovació de qualsevol llei [en clara al·lusió als pressupostos] fan falta els nostres vots. I per a nosaltres el pin parental és fonamental», va explicar Rocío Monasterio en una entrevista al Canal 24 Horas en què va argumentar que el veto (ella ho va anomenar «llibertat») no llançaria els seus tentacles sobre les assignatures troncals, com les matemàtiques o la química sinó en els tallers impartits «per no se sap qui». De fet, va acusar el conseller d’Educació de Madrid de no tenir ni idea de qui ofereix aquests tallers i de quins assumptes es tracten. La portaveu del partit d’ultradreta a l’assemblea, no obstant, va passar de llarg un assumpte bàsic: qualsevol activitat impartida dins l’horari escolar (així com les xerrades que se solen fer a les escoles dels pares) tenen el suport de la direcció de l’escola i de les associacions de pares i mares.